Aspecte d’un crustoteci (cos fructífer resupinat) típic de les conioforàcies, en aquest cas pertanyent a l’espècie Leucogyrophana mollusca (conioforàcies). El marge és fimbriat i la superfície himenial té excavacions poc profundes. Viu principalment descomponent branques de gimnospermes.
Xavier Llimona / SCM.
Els fongs d’aquesta família presenten cossos fructífers resupinats (crustotecis), efuso-reflexos o, en algun cas, amb barret, amb la carn blanca o dèbilment acolorida. La superfície fèrtil pot ésser llisa, hidnoide o merulioide, i el sistema d’hifes és monomític, rarament dimític. Els basidis, grans i corbats, tenen 2 o 4 espores, proveïdes d’una paret molt gruixuda i llisa; en general no són amiloides, i tenen un color groguenc o brunenc. Aquests fongs produeixen un podriment bru al substrat on creixen.
Coniophora puteana (sobre fusta de coníferes o de caducifolis, als boscos, però també com a fong destructor de la fusta de construcció) forma cossos fructífers resupinats, d’himeni llis o irregularment verrucós, primer de color crem, després ocre brunenc, amb el marge molt més clar; les espores són ovals, llises, de paret gruixuda, no dextrinoides (10-13 × 7-8 µm). C. arida se’n distingeix pel cos fructífer més prim i les espores dextrinoides (9-13 × 5-8 µm).
Leucogyrophana forma basidiocarps resupinats o efusos, de superfície entre merulioide i irpicoide, de sistema d’hifes monomític, i d’espores hialines o grogues, llises, de paret gruixuda, des d’ovals fins a el·lipsoïdals, cianòfiles i dextrinoides. L. mollusca, que prefereix la fusta de les gimnospermes, presenta una superfície fèrtil de color entre taronja groguenc i taronja brunenc. L. pinastri, que viu gairebé sempre sobre gimnospermes, presenta una consistència cèria, i cistidis que es projecten fora de l’himeni, que és groguenc. Pseudomerulius aureus apareix en boscos de coníferes, a la cara inferior de fusta morta descorticada, on forma cossos resupinats, una mica reflexos al marge, amb l’himeni de taronja a groc brunenc, més o menys plegat radialment, formant porus rudimentaris, angulosos, i el marge feltrat, groc de sofre o groc ocraci.
Serpula lacrymans ha estat molt estudiada per la seva acció destructiva sobre la fusta de construcció de conífera i, més rarament, de caducifoli. Comença a créixer en llocs humits i mal airejats, però d’allí es pot estendre, mitjançant cordons micelians conductors d’aigua, cap a llocs no tan humits, parets, vigues, catifes, etc. Pot utilitzar l’aigua metabòlica que es forma en la descomposició del substrat. Al principi forma taques arrodonides, blanquinoses, que creixen en extensió i gruix, donant cossos resupinats o efuso-reflexos, amb l’himeni desigualment merulioide, de color entre groguenc i brunenc. El marge és estèril, blanc i feltrat. S. himantioides, que creix als boscos sobre fusta de coníferes, és més petita i més prima, amb la superfície de color gris groguenc, taronja o brunenc, i amb el marge blanc.