Resultats de la cerca
Es mostren 965 resultats
trobar
Literatura
Terme utilitzat pels trobadors per a designar l’art de fer composicions artístiques cultes amb lletra i música, i que després s’estengué a les altres llengües romàniques, vinculat semànticament amb el concepte retòric llatí de la inventio i, fonèticament, amb els trops o ampliacions del cant litúrgic cristià; aquest doble origen revela clarament l’autèntica gènesi de la poesia trobadoresca.
Ben aviat, els trobadors precisaren aquest concepte amb adjectius tendents a determinar diversos estils o diverses maneres de realitzar estilísticament la poesia De les composicions que hom considerava senzilles i de fàcil comprensió malgrat el gran fons de subtilesa i de retòrica que hi ha sempre en aquesta lírica hom creu que pertanyien al trobar lèu , més o menys comparable al sermo levis o ornatus facilis dels tractadistes de retòrica La poesia hermètica i fosca i de no fàcil comprensió era designada amb diverses expressions, sovint confoses i barrejades pels mateixos trobadors, que hom…
ens de raó
Filosofia
Concepte el contingut del qual només té entitat mental, és a dir, que no existeix en la realitat (a parte rei).
L’ens de raó, tanmateix, pot tenir fonament en el real el no-res, el temps, els conceptes de privació i els dels nombres, entre altres, en serien exemples típics, o bé en pot mancar cercle quadrat, cavall alat, etc
bitonalitat
Música
Coexistència de dues tonalitats en un fragment musical i, per extensió, de dues modalitats.
És el cas més simple de la polimodalitat i, per a alguns, un dels conceptes més fluctuants de l’harmonia contemporània, pel caràcter ambivalent de l’anàlisi musical, que no és altra cosa que una hipòtesi de treball per a explicar una realitat
John Ray
Biologia
Naturalista anglès.
Fou un dels fundadors de la botànica sistemàtica Introduí els conceptes de monocotiledoni i dicotiledoni i els utilitzà en la classificació de les plantes herbàcies En la seva monumental Historia plantarum generalis 1686-1704 descriví i classificà més de divuit mil espècies botàniques
cinemàtica
Física
Part de la mecànica
que estudia els moviments sense tenir en compte les causes que els originen (forces, massa), ans més aviat en descriu la geometria.
La cinemàtica no és una construcció teòrica causal, sinó purament descriptiva, i rep també el nom de geometria del moviment Segons que sigui un punt material, un cos rígid, un sòlid deformable, etc, l’objecte del qual n'estudia el moviment, hom pot parlar de cinemàtica del punt, del cos rígid, del sòlid deformable, etc L’estudi cinemàtic té necessitat dels conceptes primitius de posició i temps i de llurs derivats, velocitat i acceleració Per tal d’operar amb els conceptes anteriors cal conèixer la topologia de l’espai on hom opera, com també una definició unívoca d…
William Bateson
Biologia
Biòleg anglès, un dels capdavanters de les investigacions sobre l’herència.
Fou un dels redescobridors de les lleis de Mendel, que aplicà als animals Introduí els conceptes d’allelomorf, homozigot i heterozigot Les seves obres més importants són Materials for the study of variation 1885, Mendel’s principles of Heredity 1909 i Problems of Genetics 1913
química computacional
Química
Branca de la química que tracta del desenvolupament de models matemàtics per a sistemes químics mitjançant sistemes computacionals.
La modelització pot estar basada tant en la mecànica clàssica com en la mecànica quàntica i anar dirigida a conceptes estructurals, energètics o de reactivitat que permetin avaluar de manera teòrica les característiques físiques dels sistemes per tal de predir quin serà el seu comportament químic
fungistàtic
Farmàcia
Dit del producte que impedeix el desenvolupament dels fongs interferint al procés de llur reproducció.
A diferència dels fungicides, els fungistàtics no maten la cèllula, però en impedir la divisió cellular la colònia acaba morint En la majoria dels casos els conceptes de fungicida i fungistàtic depenen de la concentració fungistàtic si és a baixa concentració i fungicida si és a concentració elevada
quadre de finançament
Economia
Presentació, amb caràcter de recapitulació, del conjunt de moviments de fons que ha operat una empresa en el curs d’un exercici econòmic, en la qual són detallats els diversos orígens dels recursos obtinguts i les aplicacions que se n’han fet, en immobilitzat i en circulant.
Anomenat també quadre d’origen i d’aplicació de fons , és un complement dels comptes anuals que permet d’apreciar clarament certs conceptes econòmico-financers, com el fons de maniobra de l’empresa capital circulant i l’ús de la seva variació dins i fora de l’exploració
hipertext
Electrònica i informàtica
Accés a la informació textual o multimèdia de manera no seqüencial.
La informació, que pot ésser textual, gràfica, de video, d’àudio, etc, és relacionada mitjançant nusos conceptuals que estan interconnectats en forma de xarxa D’aquesta manera, hom pot accedir a la informació saltant pels conceptes a la manera d’una associació d’idees, tot evitant l’accés seqüencial