Resultats de la cerca

Especialment, dret d’aprofitar-se d’unes aigües públiques per a fer-ne un ús privatiu forniment d’aigües de poblacions, consum industrial, regatges, cria de peixos, etc Aquests aprofitaments especials d’aigües públiques constitueixen un cas d’ús privatiu de coses de domini públic i, per tant, necessiten una concessió administrativa per a constituir-los legalment, bé que excepcionalment és admès que pugui ésser adquirit el dret de l’aprofitament per prescripció de 20 anys de gaudi sense concessió Les concessions d’aprofitament són fetes per un període determinat d’anys, bé que solen ésser…

Filla de Pere I i de Caterina I, fou coneguda també amb el nom d' Elisabet Petrovna Accedí al poder gràcies a una rebellió militar que destronà Ivan VI Féu importants reformes restablí el senat 1743, abolí la pena de mort 1744, suprimí les duanes interiors, fomentà el comerç exterior 1754 i fundà la Universitat de Moscou 1755 i l’acadèmia de belles arts de Peterburg 1758 En política interior, tanmateix, féu grans concessions a la noblesa, que serviren per a empitjorar la situació dels camperols En política exterior invertí les aliances tradicionals s’acostà a Àustria i Anglaterra, i trencà…

Aquest grup era representat pels teòlegs de Wittenberg Saxònia, principalment per Philipp Melanchthon, els quals propugnaven aquestes concessions per tal de restablir la unió entre catòlics i reformats i també entre les diverses esglésies de la Reforma La primera controvèrsia sobre el tema fou plantejada a Leipzig el 1548 i fou resolta definitivament en l’article desè de la Fórmula de la Concòrdia, el 1577, que establia la possibilitat de canvi per a cada església individual d’aquelles cerimònies que no eren esmentades a la Bíblia Una altra controvèrsia sobre els adiáphora…

Diputat socialista 1914-19, abandonà el partit i tornà a la Cambra com a independent 1923-44 Ocupà diverses carteres ministerials fins el 1931, que es feu càrrec del govern La seva política pacifista el portà a multiplicar les concessions als estats totalitaris, i llur connivència amb Mussolini provocà la seva caiguda 1936 Després de la capitulació de França 1940 davant les forces del III Reich, fou nomenat vice-primer ministre pel mariscal Pétain Accentuà la seva política collaboracionista i d’adhesió incondicional al règim nazi, gràcies a la qual fou president del govern 1942-…

Establert a Lleida almenys des del 1180 El 1193 fou nomenat pel bisbe Gombau de Camporrells mestre de l’obra de la seu lleidatana, installada llavors a l’antiga mesquita, i coneguda més tard per Santa Maria l’Antiga Hi feu diverses obres Inspirant-se en l’escola romànica tolosana, projectà l’actual catedral vella Les obres començaren el 1203 i foren prosseguides per ell mateix almenys fins el 1221, any en què consta ja difunt Aquell any el capítol feia tractes, una compravenda amb Berenguer de Coma , que sembla ésser un nebot de l’anterior, sobre un alberg o obrador que havia pertangut a…

El seu valor serà nul en la part sobreposada a la més antiga i hom haurà de retornar als concessionaris el cànon satisfet per les pertinences declarades nulles

Conegut amb el nom de Paco Abadal , destacà en ciclisme i fou subcampió d’Espanya de velocitat 1904 Motorista i pilot de cotxes, competí inicialment amb un vehicle de La Hispano Suïssa, empresa de la qual fou un dels destinataris de les primeres concessions Arribà a ser director comercial de la marca Cap al 1900 fundà la primera autoescola de Barcelona i obrí l’Auto-Garatge Central, origen de la firma Abadal & Cia, una de les empreses pioneres del sector automobilístic a Catalunya El 1912 creà la marca de vehicles amb aquest nom Entre el 1916 i el 1923 dirigí l’empresa Abadal…

El comte de Barcelona i Osona Guifré II, a qui pertanyia per donació del rei de França, cedí el dret d’encunyar moneda a la seu de Vic al bisbe i als canonges per testament de l’any 911 Des d’aleshores fins al 1315 que Jaume II adquirí els drets que tenia la mitra de Vic els bisbes encunyaren diners i òbols d’argent, fins a la fi del segle XI, i de billó de quatern, fins a mitjan segle XIII Ferran II inicià la concessió de llicències per a l’encunyació a Vic de moneda local menuts o senyals l’any 1484, que circulà per la ciutat i la vegueria de Vic i Osona Aquests diners i menuts continuaren…