Resultats de la cerca
Es mostren 3030 resultats
judici oral
Dret processal
Judici celebrat davant les audiències provincials (o tribunals col·legiats) per al coneixement dels delictes.
Per al coneixement de certs delictes generalment de menor gravetat són competents els jutjats d’instrucció tribunal unipersonal
crítica
Filosofia
Disciplina que té per objecte discernir la natura, les condicions de possibilitat, els límits i els pressupòsits del coneixement humà.
El terme fou introduït en el llenguatge filosòfic per Kant Juntament amb aquesta denominació, d’ús preferent en els manuals neoscolàstics antigament hom en deia logica maior , hom utilitza indistintament els termes de gnoseologia , epistemologia, teoria del coneixement i, àdhuc, criteriologia La consideració del coneixement com a problema filosòfic central és relativament recent Locke, Leibniz, Berkeley, Hume, etc, bé que hom pot trobar reflexions epistemològiques disperses en filòsofs de l’antiguitat i de l’edat mitjana A partir del sistema kantià restaren assentats…
discurs especialitzat
Lingüística i sociolingüística
Producció lingüística oral o escrita caracteritzada per vehicular un coneixement especialitzat relacionat amb una temàtica específica.
L’emissor del discurs especialitzat sempre és un especialista en una situació de transmissió de coneixement especialitzat El discurs especialitzat és concís quant a la forma, precís quant al contingut que reflecteix la conceptualització d’una matèria especialitzada i sistemàtic quant a l’estructura interna
competència transversal
Competència bàsica relacionada amb diversos àmbits del coneixement i de la vida personal, social o laboral.
En són, entre d’altres, la capacitat de comunicació, de treballar en equip, de comunicar-se amb persones no expertes en la matèria, d’adaptar-se a situacions noves, la creativitat, l’autonomia, el coneixement de cultures, costums i llengües diferents de les pròpies, la iniciativa i l’esperit emprenedor, la capacitat de crítica i autocrítica, etc
connectivisme
Psicologia
Teoria de l’aprenentatge que explica l’efecte de les tecnologies de la informació i la comunicació en el coneixement i l’aprenentatge.
Desenvolupat l’any 2004 per George Siemens i Stephen Downes, integra els principis de la teoria del caos, les xarxes neuronals, la complexitat i l’autoorganització Considera que l’aprenentatge és un procés que té lloc en diversos ambients que no han d’estar necessàriament sota el control de l’individu, i per això el coneixement s’obté per la connexió especialitzada en conjunts d’informació Aquesta teoria accepta la transformació accelerada del coneixement, perquè la tecnologia permet obtenir noves dades que deixen obsoletes les anteriors, i destaca l’habilitat per…
ad judicium
Filosofia
Locució que significa ‘al judici’, aplicada a l’argument que utilitza les proves extretes de qualsevol dels fonaments del coneixement o probabilitat.
Segons Locke, aquest argument és l’únic que proporciona veritable instrucció i fa progressar en el coneixement, davant dels altres arguments, considerats fallaciosos ad ignorantiam , ad hominem , ad verecundiam , ad baculum
mineria de dades
Lingüística i sociolingüística
Electrònica i informàtica
Tècnica informàtica que analitza la informació emmagatzemada en diferents bases de dades per poder deduir patrons de coneixement que puguin generar aplicacions pràctiques.
La mineria de dades extreu aquest coneixement mitjançant tècniques estadístiques que permeten descobrir patrons i regularitats presents en el conjunt de dades Es tracta d’una eina fonamental per a la presa de decisions, per exemple, en l’àmbit de les finances i la investigació de mercats
subjectivisme
Filosofia
Tendència o doctrina filosòfiques segons les quals hom redueix el valor del coneixement al subjecte, el qual n’és l’únic criteri de veritat.
Segons que hom entengui per subjecte l’individu concret o la raó humana subjecte universal, hom parla de subjectivisme pròpiament dit —en sentit pejoratiu— o bé de subjectivisme antropològic, respectivament És difícil, d’altra banda, d’establir com a subjectivisme la posició kantiana i neokantiana o fenomenologicotranscendental d’un subjecte transcendental o consciència pura, car la intenció de posicions com aquesta no és, precisament, sinó la de superar el relativisme i fonamentar l’objectivitat la universalitat i necessitat del coneixement
saviesa
Filosofia
Religió
Coneixement superior, de caràcter no solament teoricoespeculatiu, ans també practicomoral, relatiu a la veritat darrera (o primers principis) del real i al sentit i destí del món i, sobretot, de l’home en ell.
Bé que en Plató i Aristòtil —i sobretot en aquest— hom pot trobar una accentuació del caràcter teòric de la saviesa, mentre que en les filosofies hellenístiques, i més particularment en l’estoïcisme, n'és subratllat l’aspecte pràctic, tanmateix aquestes respectives accentuacions mai no signifiquen l’exclusió de l’altre aspecte Aquest caràcter teoricopràctic de la saviesa és sovint acompanyat —com és discernible ja en Plató i entre els estoics i és palès explícitament en Filó d’Alexandria, Plotí i el neoplatonisme— d’una connotació religiosa, la qual és fonamental, així mateix, en el corrent…
consiliència
Epistemologia
Unitat del coneixement.
Malgrat que el terme ja fou emprat per William Whewell 1794 - 1866 en la seva obra The Philosophy of the Inductive Sciences 1840, fou Edward OWilson qui el portà al terreny de la divulgació científica a través de la publicació de Consilience The Unity of Knowledge 1998