Segons que hom entengui per subjecte l’individu concret o la raó humana (subjecte universal), hom parla de subjectivisme pròpiament dit —en sentit pejoratiu— o bé de subjectivisme antropològic, respectivament. És difícil, d’altra banda, d’establir com a subjectivisme la posició kantiana (i neokantiana o fenomenologicotranscendental) d’un subjecte transcendental o consciència pura, car la intenció de posicions com aquesta no és, precisament, sinó la de superar el relativisme i fonamentar l’objectivitat (la universalitat i necessitat) del coneixement.
m
Filosofia