Resultats de la cerca
Es mostren 288 resultats
Lluís Martí i Xamena
Història
Dirigent republicà.
Del Partit d’Unió Republicana, en diverses ocasions fou redactor en cap del diari La Unión Republicana 1896-1904 Regidor 1899, fou un fervent partidari de la conjunció republicanosocialista creada en 1910-11 Molt relacionat amb Barcelona, fou sempre molt favorable al catalanisme Principal organitzador a Mallorca del Bloc Assembleista, el 1917 s’uní al regionalisme mallorquí
Jeroni Pou i Magraner

Jeroni Pou i Magraner
(CC0)
Història
Política
Polític republicà.
Advocat, fou el principal organitzador del Partit d’Unió Republicana el 1896 i fundador i director la major part del temps del diari La Unión Republicana 1896-1904 Regidor 1897 i 1901 i diputat provincial 1911, formà part de la conjunció republicana-socialista en 1910-12, però després se n'anà amb Melquíades Álvarez i fundà a Mallorca el Partit Reformista 1913 En 1917-18 s’uní al Bloc Assembleista El 1910 creà el setmanari El Ideal
parlament de Vinaròs
Història
Reunió de parlamentaris del Regne de València (1411) convocada per resoldre el problema successori de la corona catalanoaragonesa en extingir-se el Casal de Barcelona amb Martí I l’Humà.
Partidari de Jaume II d’Urgell, no aconseguí la participació dels antiurgellistes, que reuniren un parlament parallel a Traiguera Per posar fi a aquesta escissió i sota la pressió de les incursions militars castellanes dels partidaris de Ferran d’Antequera, en conjunció amb les dels Centelles al Regne de València Morvedre, els parlamentaris de Vinaròs sollicitaren, sense èxit, d’ésser admesos al parlament del Principat reunit a Tortosa Finalment, hagué de declinar les seves funcions en els compromissaris de Casp 1412 compromís de Casp
proposició disjuntiva
Gramàtica
Proposició integrada per dos períodes que tenen una relació de coordinació disjuntiva.
Així, Vindré o telefonaré és una proposició disjuntiva que coordina vindré i telefonaré a través de la conjunció o Hom parla de proposicions disjuntives pròpies i impròpies , segons que el caràcter d’incompatibilitat entre els elements coordinats sigui més o menys evident Així, Menja o llegeix és una proposició disjuntiva pròpia, puix que o bé hom n'efectua la primera part menjar o bé la segona llegir , però no totes dues alhora Nens o infants és el mateix , per contra, és una proposició disjuntiva impròpia, puix que una part no exclou l’altra
vidicó
Electrònica i informàtica
Tub analitzador d’imatge la capa fotoconductora del qual és constituïda per diverses subcapes (de 2 a 4) extremament primes (de 2 a 3 micres) de trisulfur d’antimoni.
Les seves propietats depenen de les relacions sofre-antimoni i de les porositats de les subcapes En els tubs vidicó hi ha dues varietats de capes els vidicons de capa A, que són els tubs vidicó estàndard especials per a aplicacions industrials i científiques, és a dir, per a càmeres de televisió en blanc i negre o color d’alta qualitat, i els tubs vidicó de capa B, utilitzats en conjunció amb intensificadors d’imatge de raigs X, que són especialment adients per a aplicacions mèdiques Fou ideat el 1950 als EUA i es caracteritza per les seves petites dimensions
proposició consecutiva
Gramàtica
De dues proposicions encadenades, la que assevera un fet presentat com a resultat o inferència del fet asseverat per l’altra.
En No em vol escoltar i doncs no insisteixo, la segona proposició és la consecutiva Però molts gramàtics parlen en aquest cas de proposició illativa i reserven el terme de consecutiva per a les construccions que contenen un element adverbial de manera, però bàsicament intensiu o quantificador van carregar tant, que es va trencar el cable i que pot restar implícit, mentre que la conjunció que apareix sempre estava nerviós que li tremolaven les mans Construïda amb el subjuntiu, una consecutiva d’aquest tipus s’aproxima molt a una proposició final sempre parla de manera que tothom quedi…
elongació

Elongació d’un planeta del sistema solar
© fototeca.cat
Astronomia
Distància angular d’un astre respecte al Sol, o d’un satèl·lit respecte al seu planeta, mesurada per un observador de la Terra estant.
L’elongació és mesurada en graus, a partir del Sol i en la direcció E o W elongació oriental o occidental, respectivament Una elongació de 0° correspon a una conjunció , una de 90° a una quadratura i una de 180° a una oposició En el cas dels planetes inferiors, no es pot assolir la quadratura, sinó que l’elongació presenta uns màxims, la màxima elongació oriental el planeta apareix al capvespre i la màxima elongació occidental el planeta apareix a l’alba Les màximes elongacions orientals i occidentals de Venus van dels 45° als 47° i les de Mercuri dels 16° als 28°
microfotòmetre
Física
Química
Aparell emprat per a mesurar l’ennegriment (i, per tant, la densitat òptica) d’una placa fotogràfica.
És emprat especialment en conjunció amb un espectrògraf d’emissió, per a mesurar la intensitat mitjançant l’ennegriment de les línies de l’espectre d’emissió d’un element obtingut sobre una placa fotogràfica L’ennegriment és mesurat mitjançant un fototub que compara la radiació procedent d’un focus lluminós que rep a través de les parts clares revelades de la fotografia amb la que rep a través de les parts ennegrides Amb aquest accessori, doncs, mitjançant un espectrògraf d’emissió hom pot efectuar determinacions quantitatives d’un element, car l’ennegriment és proporcional a la concentració…
Francesc Villalonga i Fàbregas
Història
Política
Dirigent republicà, fill d’Antoni Villalonga i Pérez.
Republicà federal, es destacà a la fi del segle dins el Partit d’Unió Republicana, i posteriorment fou un defensor acèrrim de la reorganització del Partit Republicà Democràtic Federal, de la conjunció republicanosocialista en 1909-14 i de la candidatura assembleista del 1917 Candidat a les corts moltes vegades i sempre derrotat, la seva presència a l’ajuntament de Palma fou limitada en negar-se al suport dels liberals fou elegit el 1901 i el 1920, amb l’ajuda socialista Amb l’adveniment de la Segona República, substituí Llorenç Bisbal en l’alcaldia octubre del 1931 - juny del 1932 com a home…
Francesc Julià i Perelló
Història
Republicà.
Després de figurar en el PSOE 1904-07, passà a encapçalar la Joventut Republicana Radical 1910-11 i fundà “La Voz del Pueblo” 1913-19 Fou un dels organitzadors del Partit Autònom d’Unió Republicana de Mallorca 1913, que pretengué de mantenir la conjunció republicanosocialista A partir del 1918 figurà en el directori del reconstituït Partit Republicà Federal, i en fou president en 1930-31 De la comissió gestora de la diputació abril-juny del 1931, fou diputat a les corts 1931-36 Pel gener del 1932 es féu partidari de Lerroux i provocà la divisió del republicanisme mallorquí i la creació d’…