Resultats de la cerca

Les eleccions legislatives convocades el 8 de febrer van confirmar en el Govern la conservadora Unió Patriòtica, que va obtenir el 47,61% dels vots El Partit de la Ciutadania Progressista, amb el 43,48% dels vots, va perdre 5 punts, mentre que la tercera força, la Llista Lliure, també va caure i va aconseguir el 8,92% dels vots

Comte de Villèle Membre de la societat secreta dels Cavallers de la Fe 1813, fou ministre sense cartera 1820-21 i d’hisenda 1821 del govern de Richelieu President del consell de ministres 1822, portà a terme una política conservadora lleis sobre l’admissió de les congregacions religioses femenines, sobre la indemnització als emigrats i sobre la repressió del sacrilegi

Intervingué també en política Acusat, sobretot, d’antropomorfisme, fou sovint empresonat i perseguit Evacuà nombroses consultes jurídiques caracteritzades per l’intent d’harmonitzar tradició i raó La seva doctrina, reformista-conservadora, influí en el naixement del wahhabisme s XVIII i de l’estat de la dinastia saudita a Aràbia Autor, entre altres, del tractat de política jurídica Kitāb al-Siyāra al-šar'iyya

El 1896 edità el “Daily Mail”, imitació dels diaris sensacionalistes nord-americans, i més tard l’"Evening News” i el “Daily Mirror” Durant la Primera Guerra Mundial la cadena Harmsworth era la primera empresa periodística a la Gran Bretanya en nombre de publicacions i en tiratge Rebutjà diversos càrrecs polítics, però féu costat a la política conservadora, sobretot de Joseph Chamberlain

Especialitzada en la pintura de plantes i animals, realitzà importants sèries d’aquarelles de fongs i plantes superiors per a l’Institut Botànic de Barcelona, del qual fou conservadora 1956-68, i de peixos, crustacis i molluscs per a l’Institut d’Investigacions Pesqueres de Barcelona Illustrà els llibres Botànica pintoresca 1956 i Plantas medicinales 1961 de P Font i Quer

Fou tinent d’alcalde de València 1843, diputat 1846-78, secretari i vicepresident del Congrés, senador 1881 Fou successivament membre de l’oposició conservadora i de la Unión Liberal Destacat defensor del proteccionisme, tingué importants possessions rurals a Vila-real, on introduí i també al País Valencià el conreu del mandariner Mantingué una gran activitat exportadora de taronja, i intentà també el conreu de la canyamel

Interessat en les qüestions socials i en el progrés tècnic, volia representar el sector més actiu de la burgesia catalana Tingué com a redactors MDuran i Bas, Francesc de PForns, EReynals i Rabassa, RSuñol i Serancolí, FAvià de Pinto i JMañé i Flaquer, que deixaren conjuntament el diari al cap de tres mesos, quan estava a punt de fer-se'n càrrec una nova empresa, més conservadora

Advocat, fou un membre independent de l’Assemblea Nacional del règim de Salazar 1969-73 Caigut aquest, el 1974 fundà el Partido Popular Democrático —més tard, convertit en el Partido Social Democrata— i n’esdevingué el líder Encapçalà la coalició Aliança Democrática, i fou elegit 1979 i reelegit 1980 primer ministre, càrrec des del qual feu una política conservadora Morí en un accident d’aviació

Fou promotor, juntament amb el seu germà Gasparo, de l’Accademia Letteraria dei Granelleschi 1747-62, de tendència conservadora És autor de Marfisa bizzarra 1774, poema en dotze cants, de Memorie inutili 1797, autobiografia, i de deu Fiabe 1761-65 per al teatre Amore delle tre melarance, Turandot, L’augellin belverde, etc, algunes de les quals han estat modernament convertides en llibrets d’òpera

Membre del Grup d’Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonès, ha estat vocal del seu comitè executiu Ha realitzat expedicions espeleològiques centrades en la recerca geològica de les regions sud-pirinenques de Catalunya El 1969 entrà com a conservadora al Museu de Geologia de Barcelona i en fou la directora 1985-2005 Ha publicat, entre d’altres, el llibre Museu Martorell, 125 anys d’història natural 1878-2003 2004