Resultats de la cerca
Es mostren 1134 resultats
Jordi Boquet Blanch

Jordi Boquet Blanch
Arxiu J.L. Boquet
Motociclisme
Pilot de motociclisme.
Pare del també pilot Jordi Lluís Boquet Miquel Apassionat del motor des de jove, fou stayer del ciclista Guillem Timoner Participà en nombrosos rallis des de l’any 1948 i fou fidel a l’històric Ralli Mataró-Girona, creat el 1951 Rebé la medalla a la constància de l’Ajuntament de Mataró 1979 i la medalla d’argent al mèrit esportiu de la Real Federación Motociclista Española 1982, entre altres distincions Fou propietari de la botiga Motos Boquet
Francisco de I Peraza
Música
Organista castellà, germà petit del també organista Jerónimo Peraza.
Es formà musicalment a les catedrals de Sevilla i Toledo, on el seu pare exercia com a instrumentista Ben aviat adquirí una gran destresa amb l’orgue El 1584 fou nomenat organista de la catedral de Sevilla, on coincidí durant alguns anys amb Francisco Guerrero com a mestre de capella Gaudí de molta fama com a instrumentista Es té constància, a través de cròniques contemporànies, que escriví molta música, però no se n’ha conservat res
Joan Mirambell i Bertan
Capità mercant.
Manà la goleta “Constancia”, amb bandera brasilera, però matriculada a Barcelona, i el 1834 fou empresonat a Montevideo Uruguai es trobava aleshores en guerra amb el Brasil Aconseguí de convèncer el president Rivera per tal de obrir els ports als vaixells espanyols i així es restablí el comerç marítim amb l’Uruguai i la zona Arran del seu èxit, fou rebut triomfalment a Barcelona, on creà una Junta Mercantil per a regularitzar el tràfic de mercaderies peninsulars
Joan Vilomara
Música
Cantor, baixonista i copista català.
Probable deixeble de J Cererols a l’Escolania de Montserrat, professà com a monjo al mateix monestir al juny del 1656 Poc abans, ja havia començat a exercir de cantor major, ofici que mantingué amb tota constància i fidelitat durant més de trenta anys A la capella de música tocava el baixonet " con gran primor y suavidad ", segons les cròniques de l’època A més, també s’esmerçà a escriure llibres de cor, tan pulcrament que no tingué rival en la calligrafia
medi intern
Biologia
Conjunt de líquids extracel·lulars que envolten les cèl·lules d’un organisme sense comunicació amb l’exterior.
En l’home comprèn el plasma intersticial, la sang i la limfa Serveix per a fer l’intercanvi energètic i material de l’organisme amb el medi extern La seva característica principal és una relativa constància homeostàtica El medi intern duu a les cèllules l’oxigen necessari i les substàncies digerides pel tub digestiu, i recull el diòxid de carboni i els catabòlits que han d’ésser excretats A través d’ell les glàndules endocrines i el sistema nerviós envien missatges
Torre de la Plana (Cambrils)
Art romànic
Torre de guaita de l’actual partida de la Plana, que a l’edat mitjana fou una petita demarcació que depenia originàriament del terme de Mont-roig Més tard passà al terme de Cambrils L’única constància d’aquesta torre és un document del segle XIV en què es consigna a la Plana una torre de defensa i quatre o cinc edificis més, en el que sembla que era un petit nucli de població No resten vestigis d’aquesta fortalesa
Sant Miquel de Collmorter (Guàrdia de Noguera)
Art romànic
No tenim constància documental de l’església del lloc de Collmorter, però la capella de Sant Miquel de la casa Francisco, a Collmorter, presenta traces constructives que podrien correspondre a un edifici medieval, filiació que en el seu estat actual no es pot arribar a precisar És possible, però, que aquesta capella fos l’església de Collmorter El lloc de Collmorter era de jurisdicció de la baronia de Mur i la seva església segurament pertanyia a la pabordia de Mur
Josep Lluís Riera Biosca
Futbol
Futbolista i entrenador.
Jugà al Mallorca abans de la Guerra Civil Passà al Constància 1939-42 i fitxà per l’Atlético Aviación, posteriorment convertit en Atlético de Madrid 1942-51, on jugà com a defensa central en 152 partits de Lliga Guanyà dues Lligues 1950, 1951 Després jugà al Saragossa 1951-53, on es retirà Disputà 3 partits amb la selecció espanyola Posteriorment entrenà l’Osca, el Cacereño, el Màlaga, l’Hèrcules, el Tenerife, el Lleida i el Jerez, on feu tasques de gerent a partir de l’any 1973
Sant Jordi de Torcafeló (Maçanet de la Selva)
Art romànic
És una capella de planta rectangular, que corona l’anomenat puig de Sant Jordi, on es drecen les ruïnes del castell de Torcafeló L’edifici sembla aprofitar la base d’una torre quadrada o antiga dependència del castell No és cap edifici romànic, sinó que sembla dels segles XIV o XV Tampoc no es coneix l’origen de l’advocació a sant Jordi, documentada al segle XVII Com a possible església de castell, tal vegada amb canvi de titular, deixem constància de la seva existència
Josep Bayo Bernad
Futbol
Futbolista.
Jugà com a defensa Fou jugador del Futbol Club Barcelona 1935-37 i campió de Catalunya 1936 Els primers anys de la postguerra jugà en el Constància d’Inca i el Poble Nou 1942-43 A l’estiu del 1943 retornà al Barça, però després de jugar-hi un partit passà al Reus La temporada1944-45 fitxà pel Sabadell, en el qual milità fins el 1949 hi disputà 61 partits de Lliga i arribà a ser capità Jugà un partit 1948 amb la selecció catalana