Resultats de la cerca

21 persones perden la vida per la crescuda sobtada del riu mentre feien el descens del barranc de Saxet-Bach, prop de la ciutat suïssa d’Interlaken De les 52 persones que formaven el grup, 21 entre els quals hi ha dos dels vuit monitors són arrossegades per l’aigua i localitzades els dies següents al llac de Brienz La majoria de les víctimes són turistes anglosaxons que havien contractat l’estada en un càmping d’Interlaken des de Londres

Actuà set vegades amb Hongria, on fou una de les estrelles del Ferencvaros 1928-32 Jugà dues temporades al Racing de París i ingressà al Futbol Club Barcelona En les seves dues temporades com a blaugrana 1934-36 disputà 58 partits i marcà 7 gols La seva posició habitual era de mig centre La temporada 1936-37 fou contractat pel club francès Le Havre, on penjà les botes Com a entrenador, dirigí, entre d’altres, el Reial Club Deportiu Espanyol 1957-58 i el Sabadell 1958

Actuà a l’Amèrica del Sud i a Barcelona fou contractat per a actuar al París-Concert de París, on fou partenaire de Carolina Otero Obrí una acadèmia de ball a París Féu més de trenta viatges a Rússia, on actuà davant els tsars i donà a conèixer el bolero, que féu posar de moda entre l’aristocràcia russa Actuà 1907-17 al Teatre Imperial de Peterburg, però hagué de tornar a París amb motiu de la revolució del 1917 Fou director de l’Opéra

Estudià a l’escola imperial de ballet del teatre Mariinskij, on fou contractat com a primer ballarí 1898 sense els anys previs habituals al cos de ball Presentat a Diaghilev per ABenois, fou primer ballarí i coreògraf dels Ballets Russos 1909-14 Abandonà Rússia durant la revolució 1918 i s’establí als EUA, on continuà la seva tasca de coreògraf i de professor Les seves coreografies de Petruška 1911, Les sílfides 1908, La valse, L’espectre de la rosa 1911, etc, són creacions encara emprades universalment

Actiu des del 1423 fins al 1456 Segueix la línia de l’estil internacional derivat de l’escola de Borrassà amb característiques locals De la seva obra feta a Tortosa resta només el retaule de Sant Miquel 1429, de l’esglesiola del mateix nom de la Pobla del Bellestar, conservat a l’església de Vilafranca del Maestrat Veí de Morella, contractà retaules per als llocs i les viles de la comarca Fins l’any 1954 es conservaven les taules del retaule de Cinctorres, contractat el 1441

Vida Durant la dècada del 1930 treballà a la companyia escènica de Ricardo Calvo, i el 1936, de gira per Barcelona, realitzà amb èxit una prova de veu als estudis Metro-Goldwyn-Mayer, i fou contractat En aquesta casa, inicià una etapa com a actor de doblatge, dirigit per Alejandro Ulloa i Gonçal Delgràs, que es veié interrompuda pel tancament dels estudis durant la guerra civil Llavors fou locutor d’informes bèllics a la ràdio republicana i després de la guerra reemprengué la seva tasca als MGM, on guanyà prestigi doblant intèrprets com Herbert Marshall, Ronald Colman, Charles…

Estudià música a Barcelona i s’especialitzà en cant En un primer moment collaborà com a tenor solista i com a membre del cor en algunes capelles de la capital catalana A partir del 1909, i després de la Setmana Tràgica, fou contractat al Gran Teatre del Liceu, on intervingué en diverses produccions operístiques de manera pràcticament ininterrompuda fins el 1933 Compaginà les seves actuacions al teatre amb nombroses collaboracions amb l’Orfeó Català, formació amb la qual interpretà com a solista diversos oratoris i cantates al Palau de la Música Catalana

Estudià piano i composició al conservatori de la seva ciutat natal i el 1948 inicià la seva formació com a cantant El 1953 fou contractat per l’Òpera de Budapest, on sobresortí especialment en els principals papers d’òperes de WA Mozart, G Rossini, G Donizetti i G Puccini Destacat tenor líric, obtingué grans èxits també en concerts com a intèrpret de lieder El 1964 inicià la seva tasca docent a l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt de la capital hongaresa, on fou professor de cant Deixà alguns enregistraments fonogràfics, posteriorment reeditats en disc compacte

Inicià la seva formació a Armagh, i després l’amplià al Royal College of Music de Londres amb mestres com ChV Stanford i F Taylor El 1888 fou contractat com a professor d’harmonia al mateix centre, càrrec que combinà amb el de professor resident de diferents colleges de Cambridge Quan morí, Stanford el succeí Compongué opéras comiques - Pickwick Papers 1922-, odes i obres vocals amb acompanyament instrumental, interpretades als festivals anglesos de Leeds i Hovingham A més, publicà estudis sobre la cançó popular irlandesa i també obres religioses

Nascut András István Gróf, emigrà als Estats Units després de la revolta antisoviètica que tingué lloc a Hongria el 1956 Estudià enginyeria química al City College de Nova York i es doctorà el 1963 a la Universitat de California Berkeley 1963 Contractat per Gordon Moore, el seguí quan aquest fundà Intel , empresa de la qual fou president 1979-97, director executiu 1987-98 i president del consell d’administració 1997-2005 Tingué un paper decisiu en l’orientació de l’empresa vers el desenvolupament dels microprocessadors que impulsaren l’hegemonia de l’ordinador personal PC