Resultats de la cerca

Estudià comerç i comptabilitat a Barcelona Entrà d’aprenent a la Fundació Bernat Metge, on conegué Pompeu Fabra i Francesc Cambó, que li despertaren l’interès per la cultura Fundà l’Esbart Verdaguer 1945 i l’Esbart de Sarrià 1954, i collaborà en la fundació de l’ Obra del Ballet Popular  1948 La dècada de 1990 també collaborà amb l’Esbart Marboleny de les Preses Garrotxa, per al qual creà la coreografia Retaule de la Passió i Cant Espiritual 2003 Dirigí el muntatge escènic de diverses obres teatrals Promogué les primeres emissions en català per televisió Mare Nostrum i Teatre català i, des…

El 1989 ingressà a la companyia Lanònima Imperial El 1990 s’establí a Londres per ampliar la seva formació, i el 1992 entrà a formar part de la Rambert Dance Company, de la qual fou membre fins el 2004 Per a aquesta companyia creà també diverses coreografies Three Gone, For Left Standing 1998, 21 2002, E2 7SD2004 2004, que guanyà el premi The Place, Irony of Fate 2005 i Curious Conscience 2005, guardonada amb el Choo San Goh Award El 2006 guanyà el premi internacional Guglielmo Ebreo de coreografia independent per Soledad Aquest mateix any fundà la Bonachela Dance Company , amb…

Aquest any estrenà el seu primer espectacle, La bruixa marruixa , i el 1988 actuà per primera vegada en l’àmbit internacional, al FITEI de Porto El 1993, amb actors de la companyia i actors exiliats de l’antiga Iugoslàvia, fundà la companyia Teatre de la Resistència Ha estat premiada nacionalment i internacionalment nombroses vegades i es considera una de les companyies de teatre amb més ressò internacional de la darrera dècada Entre el seu repertori cal destacar Nit màgica , El foc del mar , Ibers o Veles e vents , totes elles representades internacionalment i guardonades reiteradament El…

La tradició afirma que abandonà la muller la mateixa nit de noces i visqué ascèticament els disset darrers anys de la seva vida com a criat a casa del seu pare, ignorat de tothom Molt popular a l’Orient, ho fou també a l’Occident medieval A Catalunya hom el tenia com a patró de captaires i vagabunds El tema tingué una certa importància en la literatura medieval catalana hom conserva el record de cançons representades al Berguedà, al Camp de Tarragona i a l’Alt Penedès, possible romanalla de peces de teatre hagiogràfic, avui perdudes A Reus havia estat representat el ball de sant Aleix , del…

Es graduà a l’Acadèmia Estatal de Coreografia de Moscou el 1958, i posteriorment s’incorporà al Ballet del Bolsoj , on actuà fins el 1980 i tingué com a mentora Galina Ulanova Amb el seu marit Vladimir Vasil’jev amb qui es casà el 1961 i que fou director del Bolsoj de 1995 al 2000 formà durant molts anys una de les parelles de més renom del ballet rus contemporani Debutà el 1958 en el paper de Maixa en El Trencanous Altres personatges en els quals sobresortí són Kitri de Don Quixot i Phrygia, d' Espàrtac Feu nombroses gires internacionals, i el 1983 actuà en el film La…

Estudià a Kansas 1948-50, a San Francisco, a la California School of Fine Arts 1950-52 i al Reed College de Portland 1952-55 Fins el 1961, any que s’introduí en el camp de l’escultura, es dedicà al teatre, a la realització de curtmetratges experimentals i a la pintura 1955-60 Més endavant compaginà la pràctica escultòrica amb la coreografia, el cinema, els happenings i amb estudis d’història de l’art al Hunter College de Nova York 1962-63, on començà a impartir classes el 1964 El 1966 participà en l’exposició “Primary Structures”, a Nova York, i inicià les seves obres més…

Considerat el precursor de la reforma de la dansa, havia estudiat amb Nicolas Blondy 1675-1739, a càrrec de la cort imperial de Viena Contractat per aquesta cort el 1735, començà a experimentar amb la concepció del ballet adaptant l’acció dramàtica de la coreografia a un moviment d’expressió natural i treballant la pantomima en funció de la partitura musical Adaptà diverses obres al ballet, com ara Britannicus 1740, de Jean Racine, Idoménée , de Prosper-Jolyot Crébillon, i Alzire , de Voltaire La successiva adaptació d’obres literàries el portà a un canvi en la concepció coreogràfica, que…

Després dels estudis a Viena, anà a París, on aviat fou reconegut pels seus ballets, sobretot Paquita , que obtingué un notori èxit Més tard es traslladà a Rússia Allí arribà a dirigir l’orquestra del príncep Jusupov a Sant Petersburg 1853-56 i, al Teatre Bol’šoj de Moscou, fou violinista i, després, director de l’orquestra 1866-72 També impartí classes de violí al conservatori, tasca que alternà amb collaboracions per als ballets de París, com ara La source 1866 o Le poisson d’or 1867 El punt més alt de la seva música l’assolí amb Don Quixote 1869, ballet estrenat amb coreografia de M Petipa…

Estudià en el conservatori de París i, ja adult, reprengué els estudis a la Schola Cantorum 1905-1915 En la seva primera etapa de creació compongué 3 Sarabandes 1887, Gymnopédies 1888, Trois Gnosiennes 1890 i La Missa dels pobres , per a orgue 1895 Cap al 1900 compongué algunes cançons de cafè concert i tot d’òperes pianístiques de títols insòlits En una segona etapa, molt més sòbria, escriví el drama per a veus i piano o orquestra Socrate 1916, Le Piège de Méduse , comèdia lírica en un acte 1913, la pantomima Jack in the Box 1917 i el ballet Parade 1917, encàrrec de SDiaghilev amb text de…

Llicenciat en arquitectura a Moscou el 1910, s’associà amb A Vesnin El 1912 participà, amb pintures cubistes, a la mostra Cua d’Ase amb Larjonov, Gončarova, Malevič i Chagall El 1913, després d’una visita al taller de Picasso, féu els primers relleus polimatèrics de concepció abstracta, en la qual cosa té origen el constructivisme, i es diferencià des del començament del suprematisme de Malevič A la revolució del 1917, esdevingué més intransigent a la proclama del “nou art revolucionari” en sentit arquitectonicoindustrial productivisme, i s’ajuntà amb Rodženko 1916, els germans Pevsner i…