Resultats de la cerca

Fou sotsdelegat de correus i intendent de Catalunya 1816-18 i sotsdelegat de loteria a Barcelona 1819-20 Formà part del govern absolutista provisional el 1823, i el 1833 s’exilià i passà al servei dels carlins el pretendent Carles el nomenà ministre universal 1836, però en fou exonerat el mateix any després del conveni de Bergara 1839, s’exilià a França És autor d’estudis sobre la llengua basca mancats de rigor científica

Titulat el 1903 Guanyà, amb Josep Goday, el concurs de la casa de Correus de Barcelona 1914, que es realitzà Féu la casa d’estil domenequià de la plaça de Lesseps, la casa pròpia al passeig de Sant Joan 1928, un xalet al carrer de Panamà 1913 i la molt neoclàssica casa del Foment d’Obres i Construccions al carrer de Balmes 1923, que guanyà el premi de l’ajuntament del 1930

Ingressà, molt jove, al cos tècnic de Correus i fou destinat, el 1922, a Barcelona, on s’interessà per la investigació a través de l’Arxiu de la Corona d’Aragó Collaborà, amb treballs de caràcter històric, al ‘Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura’ i als ‘Anales del Centro de Cultura Valenciana’ Publicà diversos treballs Los correos en la Valencia medieval 1954 i Repertorio bibliográfico de Valldigna y pueblos de la comarca 1968

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona El seu treball se centrà a Madrid, on collaborà amb el gravador Mariano González Sepúlveda Gravà els primers segells de correus de l’Estat espanyol 1845 i dirigí 1864 la Fábrica Nacional del Sello Entre les medalles que gravà es destaca la de l’Exposición Nacional de Bellas Artes 1856 El seu germà Francesc Coromina i Subirà Barcelona 1797 — Barcelona 1868, també gravador, treballà a les seques de Sevilla 1835 i Madrid 1845

La seva església de Sant Cugat del Rec esdevingué parròquia El carrer de la Bòria, continuat pel dels Corders i el dels Carders, a més del seu caràcter industrial, tingué una funció d’aglutinant dels serveis de transport alfòndecs, traginers, hostals i de correus Des del s XIV fins a l’any 1816 alguns delinqüents, com els blasfems i els alcavots, eren exposats a la vergonya pública passejantlos dalt d’un ase amunt i avall del carrer, fet del qual prové la locució passar Bòria avall

Pertanyent al cos de correus, fou destinat a diferents països Irlanda, Egipte, Austràlia, els EUA, etc Iniciat tardanament, i amb moltes dificultats, en la literatura, no assolí un èxit declarat fins a la publicació de The Warden 1855, seguida per cinc títols que completen la sèrie anomenada de Barsetshire fins el 1867 Altres obres seves són Orley Farm 1862, He Knew He Was Right 1869, The Prime Minister 1876, novella política, MrScarborough's Family 1883, etc Cal esmentar també la seva notable Autobiography 1883

Cofundador del Partito Popolare Italiano 1919, exercí d’advocat durant el feixisme Es reincorporà a la política en la clandestinitat 1941 i esdevingué un dels fundadors de la Democrazia Cristiana i del diari Il Popolo Diputat, ministre de correus i telecomunicacions 1945-47, de l’interior 1947-53 i 1960-62 i primer ministre i ministre de l’interior 1954-55, s’oposà a un acord amb els comunistes En 1958-79 ocupà un escó al Parlament Europeu, cambra que presidí en 1969-71

De formació autodidàctica, la seva recerca s’orientà bàsicament a l’estudi de la història de la Valldigna i en especial al monestir cistercenc de Santa Maria, als quals dedicà la major part dels articles que integren la seva obra historiogràfica però també s’interessà per la història local de Burjassot o per la història dels correus valencians De fet, fou funcionari de correus i el treball a ciutats com Barcelona, Madrid o València li permeté escorcollar en arxius com l’ACA, l’AHN o el del Regne de València Mantingué relacions amb historiadors i bibliòfils com Mateu i Llopis,…

En una cerimònia presidida pel president, Michael D Higgins, Irlanda celebra una desfilada militar a Dublín i altres actes per a commemorar el centenari de l’alçament de Pasqua, la revolta amb la qual es considera que es va iniciar la independència del país Entre els dies 24 i 29 de març de 1916 els rebels irlandesos van ocupar l’oficina general de Correus i altres edificis oficials En la repressió de l’exèrcit van morir més de 455 persones, entre les quals hi havia 14 líders rebels i 116 soldats britànics Per a tots ells s’oficien cerimònies d’homenatge

Les corts de Montsó del 1427 ordenaren la formació de l’arxiu del regne, que no fou organitzat fins el 1461 i es mantingué fins el 1707 sota l’autoritat reial Les bombes franceses del 1809 n'incendiaren una bona part La part conservada de la diputació del regne comprèn les següents seccions principals obres, correus tramesos des del 1486, ordinacions a partir del 1519, inventaris, nomenaments, registres d’actes, índex sumari d’esdeveniments 1600-1703, registres 1470-1703, assistència 1553-1696, habilitació de cavallers 1627-85, matrícules d’insaculats 1474-1673, infançonia 1627-…