Resultats de la cerca
Es mostren 1371 resultats
cuprocrom
Tecnologia
Aliatge de coure i crom, aquest últim en un percentatge d’un 1% a un 10%.
Quan la proporció de coure és inferior a un 1%, l’aliatge té la mateixa conductivitat elèctrica del coure, tot i que la seva resistència mecànica sigui molt més alta És emprat com a elèctrode en la soldadura elèctrica
calcofil·lita
Mineralogia i petrografia
Arsenat hidratat de coure, [AsO4 | (OH)5]Cu4 · 3,5H2O.
Mineral que es presenta en cristalls tabulars de color blau o verd i lluïssor nacrada És anomenada també mica de coure
auricalcita
auricalcita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Carbonat bàsic de coure i zinc, (Zn, Cu)5(OH)6(CO3)2.
Cristallitza en el sistema monoclínic, forma agregats de cristalls aciculars És de color verd o blau clar, translúcida i de lluïssor nacrada Té exfoliació perfecta, duresa 2 i pes específic 4,2 Es troba en incrustacions sobre minerals de zinc i de coure oxidats
verdet
Química
Pigment obtingut per l’acció de l’àcid acètic sobre el coure en presència de l’aire.
És essencialment un acetat bàsic de coure, i, com aquest, és tòxic
dioptasa
Mineralogia i petrografia
Silicat hidratat de coure Cu6Si6O18·6H2O.
Mineral que cristallitza en el sistema romboèdric Hom troba la dioptasa generalment en petits cristalls prismàtics agrupats formant druses És fràgil, amb una duresa de 5 i una densitat de 3,3, i de color verd maragda Escalfada, desprèn aigua, que forma part de la seva estructura És rara com a mena del coure Generalment és emprada com a pedra d’ornamentació N'hi ha jaciments a Katanga República Democràtica del Congo i el Perú
Marc Vipsani Agripa

Efígie d’Agripa a l’anvers d’un as romà de coure
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar i polític romà.
Tingué una gran influència sobre l’emperador August, amb una filla del qual es casà 21 aC, i que l’associà al poder fent-lo tribú i procònsol el 18 aC El 37-36 aC havia dirigit la campanya contra Sextus Pompeu segon fill de Pompeu el Gran Agripa construí una gran base naval prop de Baia Nàpols i destruí la flota de Sextus davant Sicília Dirigí una expedició contra els illiris 35-33 aC Intervingué a la batalla d’Actium 31 aC Havia estat cònsol i magistrat diverses vegades i governador de la Gàllia El 19 aC acabà victoriosament amb la revolta dels càntabres, i, amb aquest motiu, estudià la…
calcografia
Disseny i arts gràfiques
Procediment gràfic caracteritzat per la utilització de planxes metàl·liques, generalment de coure, gravades en profunditat, contràriament a la tipografia.
Té l’origen en els gravats al burí damunt argent o coure reomplerts amb una pasta negra, i fou conegut com a niellat s XV Les seves utilitzacions industrials són l’heliogravat i el retrogravat gravat
níquel

Esquema de diferents procediments d’obtenció del níquel a partir dels dos tipus de niquelíferes, sense representar-hi els mètodes de recuperació d’altres metalls que acompanyen el níquel
Química
Element metàl·lic pertanyent al grup VIII de la taula periòdica, entre el cobalt i el coure.
El producte natural és format per cinc isòtops estables 58, 60, 61, 62 i 64 Hom n’ha pogut obtenir set isòtops radioactius Té una tonalitat d’un color blanc grisenc, i és malleable, però és fràgil quan conté petites quantitats de sofre El metall fou aïllat el 1751 per AF Cronstedt, a partir de la niquelina NiAs La seva abundància a l’escorça terrestre és d’un 0,018% Es troba en l’estat natiu en els meteorits, on forma aliatges amb el ferro a les roques lunars portades per l’Apollo-11, hom el troba en uns percentatges del 0,004% Els minerals més importants són la polidimita i la pentlandita El…
bronze
Art
Tecnologia
Aliatge de coure i estany que conté d’un 8 a un 40% d’aquest darrer, sovint amb petites proporcions d’altres elements.
Des de temps antics hom ha considerat impròpiament com a bronze diversos aliatges de coure i d’altres metalls bronze 2 El bronze, com a aliatge de coure i estany, és emprat des de temps prehistòrics D’obtenció, preparació i elaboració fàcils, de natura poc afectada per la corrosió, d’una gran sonoritat i bon poliment, amb unes característiques tecnològiques que el fan molt adequat per a l’emmotllament de fosa, fou emprat per a substituir la pedra, l’os o la fusta en aquells estris que, com les armes, havien d’ésser resistens A poc a poc, a mesura que s’abaratí, hom…
pugesa
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda local de coure o llautó, de tipus fiduciari i de valor d’un quart de diner de billó.
El nom deriva de la ciutat occitana Lo Puèi, d’on fou originària Fou batuda a Lleida, des del 1299, i a Balaguer, Almenar, Pons, Àger i Agramunt des del començament del s XIII, tot responent a la necessitat de les zones deprimides de disposar d’una moneda de baix valor La devaluació del diner de billó, a partir del s XV, en provocà la desaparició i fou substituïda pels senyals locals de coure, de valor 1 diner A Lleida, però, hom n'encunyà fins el 1955