Resultats de la cerca

Adscrit al corrent del realisme socialista, en fou un dels iniciadors a Polònia, i insistí en la temàtica social en les seves obres Kordiam i cham ‘Kordian i el vilà’, 1932, Sidła ‘La xarxa’, 1937 i Przygoda z Vaterlandem 'Aventures a Vaterland’, 1962, drama

Amic dels pintors cubistes, arribà a París el 1910 i s’interessà per la pintura impressionista Formà part de la primera escola de Ceret Creà un art de ritme precís, de colors vius i amb un deix decadent i sensual en retrats i natures mortes

Membre d’una família de músics i nen prodigi, després d’estudiar a Varsòvia debutà quan només tenia vuit anys Posteriorment amplià els estudis amb J Field i S Thalberg Feu nombroses gires de concerts, que el menaren des de París fins als Estats Units i de Sant Petersburg fins a Sibèria Hom en destacà el seu estil brillant i desimbolt, unit a la vegada a una gran tècnica Compongué nombroses peces per a piano, algunes de saló i d’altres per a concert a més, escriví dues òperes i obres simfòniques

Estudià música a Graz, on debutà el 1911 Romangué fins el 1915 en aquesta ciutat i el 1919 debutà a l’Òpera de Viena amb l’estrena de La dona sense ombra R Strauss, en el paper d’Esperit Missatger Entre el 1922 i el 1938 actuà de manera ininterrompuda al Festival de Salzburg, on destacà en El rapte del serrall , i del 1931 al 1942 ho feu al de Bayreuth, on es convertí en intèrpret de referència dels papers wagnerians, especialment de Wotan L’anell del Nibelung i Hans Sachs Els mestres cantaires de Nuremberg Des del 1935 fou membre de l’Òpera de Berlín Actuà també en teatres de França,…

Després d’uns fulgurants inicis com a nen prodigi que el portaren a efectuar una gira per Europa a l’edat de set anys, es dedicà exclusivament a l’estudi del piano sota el mestratge d’Anton Rubinstein A la mort d’aquest reaparegué en públic i es convertí en un pianista molt valorat internacionalment, de manera especial en la interpretació del repertori romàntic L’any 1926 es naturalitzà nord-americà i des del 1938 dirigí l’Institut Curtis de Filadèlfia, en el qual impartia classes des de la seva fundació, el 1924 El 19 de gener de 1946 oferí un concert de comiat a Nova York Compongué més de…

Fill i successor de Segimon I El 1561, davant els atacs moscovites, els cavallers Portaespases li cediren Livònia i la sobirania nominal de Curlàndia, regions cobejades per russos i suecs Per defensar-se millor de les escomeses del tsar Ivan IV, que ja havia conquerit Polotsk i una part de Livònia, fou enfortida la confederació lituanopolonesa el 1569, per la unió de Lublín, Lituània i Polònia, fins aleshores unides solament per la persona del sobirà comú, es fongueren en un sol estat Esperit tolerant, Segimon II es casà amb la princesa Barbara Radziwiłł, calvinista, i autoritzà la difusió de…

Del llinatge reial dels Jagiełło, era fill de Casimir IV Fou gran duc de Lituània 1492-1506, país que uní a Polònia en ésser-ne elegit rei L’any 1505 concedí a la noblesa un privilegi important Nihil novi segons el qual el rei no podia promulgar cap llei sense el consentiment de la dieta

Entrà en guerra 1454-66 amb l’orde teutònic en acceptar la proposició de Prússia i Pomerània d’incorporar-se a Polònia Vencedor en la decisiva batalla de Puck 1462, signà la pau a Toruń Thorn el 1466, per la qual rebé la Prússia occidental Prússia oriental continuà sota el gran mestre de l’orde, però sota el vassallatge de Polònia Confirmà els drets de la noblesa a Nieszawa 1454 i aconseguí de la Santa Seu el dret de nomenament dels bisbes

Fill de Casimir IV de Polònia i d’Elisabet d’Habsburg Disputà, sense èxit, a Maties Corví la corona d’Hongria Canonitzat per l’Església Catòlica És patró de Polònia i de Lituània La seva festa se celebra el 4 de març

Contemporani de Wajda, Kawalerowicz i Munk, en la seva producció predominen les adaptacions literàries Rekopis znaleziony w Saragossie ‘El manuscrit trobat a Saragossa’, 1964, a partir de l’obra de JPotocki premiat als festivals d’Edimburg, 1965, Sant Sebastià, 1965 i Sitges, 1969, Sanatorium pod Klepsydrą ‘El sanatori de la Clepsidra’, 1973, premi especial de Canes, Nieciekawa historia ‘Una història sense importància’, 1982, Pismak ‘L’escriptor’, 1984, Osobisty pamietnik grzesznika ‘Diari íntim d’un pecador’, 1985 i Niezwykla prodroz Baltazara Kobera ‘Les tribulacions de Baltasar Kober’, 1988