Resultats de la cerca

Limita amb la vall de Ransol a l'W, amb la conca de l'Arièja per la carena fronterera al N i el NE del pic de la Passada —2580 m alt— a la portella de la Cabaneta i per la serra de Guardiola a l'E La carena fronterera forma tres línies de crestes la que culmina al pic Alt de la Cometa 2710 m, la cresta de Juclà, separada de l'anterior pel port de Fontargent o port d'Incles , el més baix d'aquesta frontera occitana 2252 m alt, la qual, amb quatre pics, anomenats Negre de Juclà, s'estén de SW a NE fins al port de Juclà, i la cresta de Sisteró Cada cresta…

Membre del Centre Excursionista del Vallès El 1933 formà part de la primera junta de la Federació Catalana d’Esquí De les seves ascensions destaquen la primera al Cavall Bernat de la Vall, a Sant Llorenç del Munt 1934, a les crestes de Tempestats 1934, la primera hivernal al Gran Encantat 1934, la travessa de sud a nord de la cresta del Diable 1934 i la cresta de Salenques 1935, als Pirineus Als Alps ascendí al Mont Blanc i l’Aiguille Verte, juntament amb Joan Cardona 1935

És limitada a l’est per la cresta que uneix els pics de Bagüenyola amb el tossal de Boix passant pel coll de la Ribereta, i a l’oest per la cresta que uneix els esmentats pics amb el pic de Barbarissa 2672 m alt passant pel coll de Barbarissa , que comunica la vall de Benasc amb la vall aragonesa de Gistau Al centre d’aquesta vall hi ha l' estany de Barbarissa , un dels més grans de la regió de Posets, i l' estany petit de Barbarissa

Aquests animals es caracteritzen per presentar un gran desenvolupament de la cavitat nasal, en particular el fet que aquesta última es troba envoltada per una excavació depressió circumnarial que afecta principalment no exclusivament els ossos premaxillar i nasal Els saurolofins també es caracteritzen per no tenir cresta cranial o bé presentar una cresta cranial sòlida formada per contribucions variables dels ossos nasal i frontal Les restes d’aquests hadrosàrids es troben distribuïdes per Europa, Àsia, ambdues Amèriques, i possiblement l’Antàrtida El seu registre…

Constitueix el sector occidental del sinclinal de direcció E-W continuat, des del coll de la Creu de l’Espinal, per la serra de Santa Magdalena de Cambrils i que limita pel S la vall de Vallfogona Els cims l’Obiols, 1 533 m alt són constituïts per pudingues calcàries dures, bartonianes, i formen una cresta, a causa d’un fenomen d’erosió diferencial del flanc del sinclinal Aquesta cresta constitueix el termenal dels municipis de Vallfogona de Ripollès, al N, i de la Parròquia de Ripoll i de Vidrà, al S El vessant meridional, el més suau, forma la capçalera del torrent…

Els tritons europeus pertanyen als gèneres Triturus i Euproctus El gènere Triturus , amb la morfologia típica de la família, inclou les espècies Talpestris tritó alpí , Tboscai tritó boscà , Thelveticus tritó suís o palmat , Tmarmoratus tritó marbrat i Pleurodeles waltl tritó meridional , úniques existents a la península Ibèrica, de les quals només el tritó palmat, el marbrat i el meridional viuen als Països Catalans El tritó palmat només ateny 8 cm, i presenta diverses estries longitudinals sota el cap, una de les quals li travessa l’ull la gola és de color clar, sense taques, i al…

És limitada per la línia de crestes formada pel pic d’Anglos 1 815 m alt, el cap de Llauset 2 852 m, el pic de Russell 3 205 m, la cresta de les Tempestats 3 258 m, la cresta de les Salenques sota les quals hi ha la gelera de les Salenques , el coll de les Salenques 2 801 m, el pic de les Salenques 2 986 m, el tuc de Mulleres 3 010 m, el pic de la Tallada 2 955 m i els pics de la Fontana de Senet 2 630 m i de Viella 2 572 m És drenada pel riu de les Salenques , afluent de la Noguera Ribagorçana, per la dreta, i pels seus afluents, per la dreta, els rius del Cap de la…

Des del mateix moment de la troballa, aquesta resta fou objecte d’una gran controvèrsia, atès que no tothom coincidia en la identificació com a resta humana que li havia conferit el seu descobridor, Josep Gibert El Louvre de París i altres paleontòlegs de l’època es fonamentaven en la presència d’una cresta en el fòssil per a identificar-lo com a pertanyent a un ase Posteriorment, la troballa d’altres restes humanes a Europa amb una cresta i antiguitat semblant i, sobretot, noves anàlisis químiques confirmaren la naturalesa humana d’aquest fragment ossi, que han…

Quan era fabricada d’una forma que recorda la cresta del gall era anomenada gallardet