Resultats de la cerca
Es mostren 397 resultats
labirintodonts
Paleontologia
Nom sense significació taxonòmica per referir-se a aquells amfibis extingits que presenten una disposició de l’esmalt dentari en forma de laberint.
S'inclouen dins l’ordre dels antracosaures Anthracosauria del Carbonífer i del Triàsic i l’ordre dels temnospòndils Temnospondyli Aquest darrer ordre patí una clara regressió al Triàsic, tot i que algunes famílies persistiren fins el Juràssic i Cretaci
ammonítids
ammonítids Ammonit
Paleontologia
Família de mol·luscs cefalòpodes fòssils.
Les seves conquilles eren dividides en cambres per uns envans, la juntura dels quals pot ésser senzilla goniatit , dentada ceratit o bé ramificada ammonits Abundaren durant els períodes Devonià, Juràssic i Cretaci Els gèneres més importants són Ammonites i Aegoceras
Els amfibis fòssils
Els estudis fets sobre amfibis fòssils als Països Catalans són, en general, molt escassos Ultra les troballes fetes en el jaciment cretaci de Santa Maria de Meià Noguera, només podem parlar de treballs sobre el Miocè inferior del País Valencià, sobre el Vallès-Penedès i sobre els jaciments càrstics pleistocens de Mallorca Els caudats Els urodels fòssils apareixen sovint en les margues bituminoses del Miocè de la península Ibèrica Això no obstant, els estudis fets sobre aquest grup són molt rars als Països Catalans En aquest cas, cal citar les formes Triturus, Megalotriton filholi…
continent de Gondwana
Protocontinent
Continent hipotètic que comprenia l’Amèrica del Sud, l’Àfrica, Madagascar, l’Índia, Austràlia i l’Antàrtida i que, juntament amb el continent de Lauràsia, formava el de Pangea
.
Segons la teoria de la deriva dels continents i, actualment, segons la tectònica de plaques , l’Àfrica i l’Amèrica del Sud, unides fins al Cretaci els sediments d’aquest període de les ribes atlàntiques d’ambdós continents encaixen quasi perfectament es començaren a separar
la Morella
Muntanya
Muntanya del massís de Garraf, al terme de Begues (Baix Llobregat), que tanca pel S la plataforma de Begues seguint una carena peneplanada que s’estén del coll Sostrell (NNE) al pla de Querol (SSW), amb pics de més de 500 m (595 m al vèrtex geodèsic).
És formada per calcàries del Cretaci inferior, que sofreixen un procés de carstificació des del Pliocè, amb cicles alternants de circulació superficial i subterrània El relleu resultant, visible en les dolines i els avencs, ha denudat la muntanya i l’ha feta inhabitable i de vessants poc transitables
àcid α-aminoisobutíric
Química
Aminoàcid de fórmula (CH3)2C(NH2)-COOH.
Aminoàcid molt estrany a la Terra, fou trobat per M Zhao i JL Bada en sediments del límit K/T Cretaci-Terciari, la qual cosa dóna suport a la hipòtesi de xoc d’un cometa o asteroide amb la Terra, cataclisme que degué provocar l’extinció dels dinosaures fa uns 65 milions d’anys
Sebastià Calzada i Badia
Paleontologia
Paleontòleg.
Escolapi, cursà la llicenciatura en geologia 1958-61 i es doctorà a Barcelona l’any 1975 Compagina els càrrecs directius escolars amb la recerca paleontològica al Museu de Geologia del Seminari de Barcelona, del qual és director des del 1992 És especialista en braquiòpodes del Cretaci, i ha publicat més d’un centenar de treballs
kimberlita
Mineralogia i petrografia
Roca magmàtica ultrabàsica que rebleix en forma de bretxes les xemeneies volcàniques subverticals (pipes) fins a un diàmetre màxim de 2 km tot aprimant-se amb la profunditat.
És una varietat de la peridotita, composta d’olivina, bronzita, biotita, ilmenita, perovskita i pirop Els diamants es troben a les kimberlites o bé en sediments derivats d’aquestes Les xemeneies de kimberlita són a Sud-àfrica i a la Sibèria Oriental, i n'hi ha algunes a l’Amèrica del Nord són, normalment, del Cretaci 130-70 Ma
miliobàtids
Ictiologia
Família de peixos condrictis de l’ordre dels raïformes, que presenten un disc subromboïdal, aletes pectorals molt desenvolupades en forma d’ala i una cua flagel·liforme més llarga que el disc.
La pell és llisa Habiten els fons sorrencs costaners, s’alimenten d’invertebrats bentònics i són tots vivípars Llur aparició es produí vers la fi del Cretaci, i actualment la família comprèn 4 gèneres i unes 20 espècies repartides per les mars temperades i càlides de tot el món A la Mediterrània hi ha la milana i el bisbe
pteranòdon
Paleontologia
Gènere de pterosaures, de la família dels pteranodontidae, format per individus amb el crani molt llarg, punxegut i aixafat, boca enorme, mandíbules llargues i a manera de tisores i una cresta llarga, comprimida i punxeguda, que prolongava el crani cap enrere a fi de servir de contrapès a les mandíbules.
El cos era petit en relació amb el cap, i les ales, molt grosses, podien assolir fins 6 m de punta a punta El vol, rapidíssim, els permetia de nodrir-se de peixos, que capturaven cabussant-se a la mar eren aquàtics, com ho testimonien els sediments marins del Cretaci, on hom n'ha trobat fòssils