Resultats de la cerca

Els siderits contenen, per terme mitjà, entre un 85 i un 95% de ferro la resta és níquel i una petita part de cobalt Un cop netejat i polit, hom observa que al voltant d’un 80% d’un siderit es presenta en forma cristallina Els siderits constitueixen aproximadament un 50% dels meteorits trobats i el 6% dels caiguts meteorit

Segons Cottrell, l’atmosfera que duu el seu nom serveix per a ancorar les dislocacions, cosa que implica un esforç addicional per a alliberar una dislocació de la seva posició a la xarxa cristallina Aquest efecte pot explicar l’existència de l’anomenat límit elàstic superior d’alguns materials, com és el cas dels acers de baix contingut de carboni

Existeix a la natura anhidre i cristallí en forma de corindó en totes les seves varietats, i hidratat a diversos graus alúmina hidratada Químicament és molt estable, i es redueix només amb gran dificultat Hom l’obté al laboratori en forma de pólvores blanques per calcinació de l’hidròxid o d’algunes sals d’alumini, i en forma cristallina mitjançant la reacció L’alúmina obtinguda a baixa temperatura és àvida d’aigua i, essent un òxid amfòter, és soluble en els àcids dóna sals d’alumini i en els àlcalis dóna aluminats Escalfada per sobre de 800°C sofreix una transformació d’estructura…

Professor de física a Uppsala Estudià qüestions d’òptica cristallina i metàllica i d’espectrografia Descobrí l’hidrogen, el manganès, el titani i l’alumini en l’espectre solar i fou el primer a mesurar en valor absolut les longituds d’ona Hom dóna el seu nom a la unitat de longitud emprada per a mesurar les longituds d’ona i les distàncies interatòmiques àngstrom

Totes aquestes cares es tallen segon arestes paralleles entre elles, les quals, per la llei de l’homogeneïtat cristallina, són una mateixa aresta, comuna a totes les cares eix de zona El conjunt de cares paralleles pot ésser observat fàcilment mitjançant un goniòmetre de reflexió, perquè en ajustar una aresta parallelament a l’eix de gir del limbe hi ha una sèrie de cares que donen reflexos situats en el mateix pla

Substància cristallina, neutra, estable, molt poc soluble en aigua, és soluble en els dissolvents orgànics És obtinguda a partir d’anilina i d’àcid acètic glacial No gaire tòxica, hom la utilitza en medicina com a analgèsic i com a antipirètic d’on el seu nom farmacèutic d’ antifebrina És emprada també en la fabricació de productes farmacèutics i de colorants, com a estabilitzant de les solucions d’aigua oxigenada i com a additiu en vernissos nitrocellulòsics

Hom distingeix dos tipus d’hidrats el primer tipus és format pels hidrats de composició constant, en els quals les molècules d’aigua són lligades al compost anhidre mitjançant enllaços covalents coordinats per un dels parells d’electrons lliures de l’àtom d’oxigen, o bé per enllaços de ponts d’hidrogen i en el segon tipus les molècules d’aigua ocupen buits en la xarxa cristallina i no presenten una proporció constant entre els dos components de l’hidrat

És un fenomen encara no ben conegut Von Tammann definí el poder germinador pel nombre de cristallets que en un temps, en un volum i a una temperatura donats apareixen en una solució, i per la velocitat de creixement, que per a una mateixa espècie cristallina no té cap relació amb la germinació Actualment té un gran interès industrial per a l’obtenció de cristalls grossos i perfectes piezoelèctrics, ferroelèctrics i per a l’òptica de l’infraroig, l’ultraviolat i el làser

Una milonita ha experimentat un procés de reducció de mida de gra respecte de la roca original o protòlit, procés que ha tingut lloc per recristallització dinàmica, i no pas per fracturació La deformació interna en les milonites ha estat acomodada fonamentalment per mecanismes de plasticitat cristallina, lligats al moviment de dislocacions dins dels cristalls Tot i que les milonites són de gra fi, poden contenir cristalls aïllats de dimensions majors, anomenats porfiroclasts porfiroclast Comunament, les milonites es troben en bandes planars corresponents a zones de cisalla o falles dúctils

Advocat 1935, fou tinent de sanitat de l’exèrcit republicà Després de la Guerra Civil no li fou permès exercir l’advocacia fins el 1941 La seva poesia pertany al neosimbolisme dels seus companys de generació Vinyoli, Teixidor i, sobretot, Espriu, a més de la influència cristallina i popularitzant de Garcés Publicà  L’illa sense nom 1946, Poemes del circ 1948, El carro de l’exili 1969 i La cavalcada 1976 Amb motiu del centenari del seu naixement 2015 s’edità la seva Obra poètica Collaborà en revistes L’Esquella de la Torratxa , Pyrene , Alamo Revista de Poesia Deixà obra inèdita