Resultats de la cerca

S'interessà per l’art negre i l’obra de Gauguin 1906, posteriorment per Cézanne i el cubisme, i conreà una pintura amb temàtica de la vida moderna i de paisatge Rugby 1917 i Vista d’Avinyó 1934, ambdues obres al Musée Nationale d’Art Moderne, a París Com a crític i teoritzador de l’art féu nombrosos articles en la Nouvelle Revue Française i monografies sobre pintors, com Seurat i Bonnard

S'interessà per l’art negre i l’obra de Gauguin 1906, posteriorment per Cézanne i el cubisme, i conreà una pintura amb temàtica de la vida moderna i de paisatge Rugby 1917 i Vista d’Avinyó 1934, ambdues obres al Musée Nationale d’Art Moderne, a París Com a crític i teoritzador de l’art féu nombrosos articles a la “Nouvelle Revue Française” i monografies sobre pintors, com Seurat i Bonnard

Format a la Llotja de Barcelona Establert a París el 1924, fou influït pel purisme de Le Corbusier, Ozenfant i el cubisme Exposà el 1936 amb els surrealistes a Nova York Restà gairebé desconegut fins a la gran retrospectiva que el Centre National d’Art Moderne li féu, a París, el 1972 Palesà una gran preocupació pel vigor compositiu i la simplicitat cromàtica més depurada Les seves obres més representatives són natures mortes

Treballà des de molt jove en un obrador d’escultura a Barcelona Exposà a Saragossa, i el 1929 anà a París, on fou influït per H Laurens, O Zadkine, C Brâncuşi i H Arp conreà una mena de cubisme que no deixà fins el 1937, després d’haver tornat d’una llarga estada a Roma 1933-36 Els darrers anys de la seva vida assolí una abstracció fruit d’una extrema estilització de les formes naturals

Estudià a París, on fou redactor en cap de la revista Clarté i collaborà en L’Humanité i Philosophie El 1925 escriví, amb Louis Aragon, La révolution d’abord et toujours , manifest surrealista S'installà al Vallespir, on fou mestre d’escola 1926-58 Collaborà en Revista de Catalunya És autor de Catalogne, des Corbières à l’Ebre 1959 i d’assaigs, com Manolo 1932, La naissance du cubisme 1948, André Breton 1952 , Le myte du Greco 1961 i Trilogie surréaliste 1971

El 1915 creà la revista L’Élan , on exposà els principis sobre allò que ell anomenà el purisme en pintura El 1918 publicà, juntament amb Le Corbusier, Après le cubisme , manifest purista, les idees del qual desenvoluparen ambdós posteriorment en la revista L’Esprit Nouveau 1921-25 Installat a Nova York 1938, establí amb gran èxit l’Ozenfant School of Fine Arts Cal esmentar la seva àmplia composició Vida 1931-38, Musée Nationale d’Art Moderne, París Com a teòric, cal esmentar-ne, sobretot, Art 1927

A París s’interessà pel cubisme El 1915 tornà a la seva ciutat nadiua i començà la lluita contra les concepcions oficials de l’escultura El 1924 exposà la seva Noia baixant el carrer Florida , que el convertí en el líder de l’avantguarda escultòrica argentina Dos anys més tard féu el primer relleu abstracte de l’Amèrica del Sud, anomenat Posta de sol La guerra civil de 1936-39 i la Segona Guerra Mundial li feren produir treballs dramàtics d’un marcat to expressionista

Rebé les influències de l’expressionisme i del cubisme 1953-55 A París estudià les obres de JFautrier, JDubuffet i Wols i creà una sèrie de collages Treballà el suport de la pintura en fusta, buidat i cremat, les fissures del qual omplia de pintura, procediment pel qual obtenia una obra vigorosa i barroca A partir del 1960, la seva obra de talla i pintura tendí cap a una harmonia de formes dinàmiques i informalistes Medalla de Oro al Mérito de las Bellas Artes 1993 i Premio AECA/ARCO 1998

Rebé la influència del cubisme, que combinà amb el decorativisme oriental en pintures de paisatges al llarg dels seus nombrosos viatges i n'accentuà l’aspecte tràgic en una sèrie de pintures a propòsit d’un viatge a la península Ibèrica 1917 Del 1917 al 1932 es dedicà a paisatges imaginaris i a la figura humana amb un expressionisme d’influència bizantina i del fauvisme També féu gravats i escultures, la composició mural La tragèdia Palais de Chaillot, 1937, L’hivern i Visita a Venècia Musée d’Art Moderne, París

Com a gènere autònom, cal trobar-ne l’origen en el gòtic tardà i en l’inici del Renaixement Des de la segona meitat del s XVI fou més i més conreat i adquirí una importància que arriba fins avui Un moment de gran florida de la natura morta fou el s XVII JSánchez Cotán, FZurbarán i DVelázquez a la península Ibèrica Caravaggio a Itàlia FSnyders i PPRubens a Flandes Rembrandt a Holanda També en pintaren JBChardin, LMeléndez, FGoya, Vvan Gogh, PCézanne i EManel, entre altres És tema molt important per a diferents corrents pictòrics del s XX cubisme, surrealisme, hiperrealisme