Resultats de la cerca

Per branca materna descendia d’uns piemontesos, refugiats a Catalunya a l’època de Garibaldi Era cunyat de Josep Maria Batista i Roca i d’Alfons Maseras i deixeble de Ramon Turró Regentà una farmàcia, a Barcelona, que fou centre de reunions polítiques Fou un dels fundadors, principal dirigent i instructor de l’entitat clandestina Societat d'Estudis Militars Fou empresonat 1925-27, però la causa, sorprenentment, fou sobreseguda i s’exilià a França El 14 d’abril de 1931 fou un dels caps de la guàrdia cívica del president Macià El 1939 tornà a exiliar-se, i aviat s’establí a Cuba,…

Estigué vinculat a l’Escuela del Chaco, fundada entorn del 1783 pel colombià Pedro Palacios y Sojo Aquesta institució fou pionera pel que fa a la pedagogia musical a Veneçuela i reuní un bon nombre de professors i alumnes, entre aquests darrers José Francisco Velásquez, que esdevingué cunyat d’Olivares Treballà bàsicament per a la catedral de Caracas i per a diversos ordes religiosos Durant la dècada del 1790 fou l’encarregat, en diverses ocasions, de compondre la música coral per a festivitats destacades La seva obra inclou música religiosa diversa, com dues misses, una missa de…

Milità dins l’ala dreta del partit liberal i fou diputat, representant els interessos proteccionistes de la Liga Agraria castellana Fou ministre de foment 1883 i d’ultramar 1885 amb Sagasta i maldà per concedir una certa autonomia a les colònies En 1887-88 començà a distanciar-se de Sagasta, però encara en 1892-94 participà en el govern de notables, juntament amb el seu cunyat Antoni Maura, com a ministre de finances El 1898 fou un altre cop ministre de foment, però després s’apartà dels liberals i arrossegà vuitanta-quatre diputats, i fundà el diari “El Español” El seu hereu…

Ja de molt jove estigué lligat amb el seu oncle Eiximèn Cornell al cercle de consellers de Jaume I de Catalunya-Aragó A la mort del seu cunyat Pero Ahonés 1226, figurà com a cap de Ribagorça i Sobrarb, entre els cavallers que, entorn de l’infant Ferran, es dreçaren contra el rei Reconciliat amb aquest 1227, lluità des d’aleshores fidelment al seu servei i participà en la conquesta de Mallorca al davant de cent cinquanta cavallers 1229, i després, de Borriana 1233 —d’on fou nomenat capità—, de València i d’Almenara Intervingué en l’atorgament dels furs als nous pobladors del Regne…

Es casà vers el 1343 amb Francesca Alemany, senyora de la baronia de Guimerà S'enfrontà amb el comte de Ribagorça per qüestions jurisdiccionals 1341 Participà en les campanyes del rei Pere III contra Jaume III de Mallorca a l’illa i al Rosselló 1343 negocià la rendició de les fortaleses del seu cunyat, el vescomte Ramon de Canet, i, amb Pere de Montcada, la capitulació de Perpinyà Prengué possessió, en nom del rei, d’Argelers, Cotlliure, Elna i Perpinyà Simpatitzà amb la causa de la Unió aragonesa, bé que sense comprometre-s’hi gaire 1347 El 1354 acompanyà el rei Pere en l’…

Membre dels Banū Qasī durant l’enfrontament de la família amb Muḥammad I de Còrdova, s’alià amb aquest i derrotà el seu oncle Ismā'īl ibn Mus Conquerí Saragossa vers el 882 però, en no poder afrontar les envestides tugibites, vengué la plaça a l’emir vers el 885, del qual fet el seu cunyat Ramon, comte de Pallars, fou l’intermediari Noves baralles familiars i un acord del nou emir ‘Abd Allāh el convertiren en senyor de Lleida, plaça que s’hagué de disputar amb Muḥammad al-Tawīl i que cedí a Llop ibn Muḥammad ibn Llop Pel seu compte s’emparà de Toledo 897 i intentà de recuperar…

Estudià cant amb P Althouse a Nova York, on debutà el 1943 amb la Salmaggi Opera El 1947 es presentà a l’Arena de Verona amb La Gioconda , al costat de Maria Callas, i posteriorment actuà a Viena, Milà i Florència Centrà la seva carrera al Metropolitan de Nova York, on fou un dels tenors més aclamats de la seva generació gràcies a les seves interpretacions d’òpera italiana -al llarg de més de 600 funcions i amb més de trenta papers-, sobretot de G Verdi, del qual enregistrà algunes obres La seva veu evolucionà de la tessitura de tenor líric a la de tenor dramàtic Morí sobtadament després d’…

La senyoria de Berg fou elevada a comtat de Berg el 1101, el 1217 passà a la família dels ducs de Limburg i més tard, el 1348, a una branca secundogènita dels ducs de Jüllich El 1380 el comtat fou elevat a ducat de Berg, i el 1423 es reuní amb el ducat de Jüllich en extingir-se la branca primogènita El 1511 s’uní al ducat de Kleve per successió passà 1614 als comtes palatins de Neuburg el 1742 als electors del Palatinat, i el 1777 als electors de Baviera El 1806 Napoleó I adquirí el ducat i el donà al seu cunyat Joaquim Murat el 1809 passà a Lluís Bonaparte, rei d’Holanda El 1815…

Era fill d’Hug, comte de Tours, i cunyat del futur emperador Lotari Fou un personatge notable per la prudència i la fidelitat a la casa reial carolíngia, que li valgué d’ésser conseller del rei Pipí d’Aquitània A Pallars i a Ribagorça exercí drets sobirans, com ho mostra el precepte que concedí al monestir d’Alaó aquests dos comtats li foren arrabassats el 833 pel comte d’Urgell Galí I No sembla pas que tingués bones relacions amb el bisbe d’Urgell, Possidoni, d’origen franc En la lluita amb Bernat de Septimània simpatitzà amb els gots descontents d’aquí que estigués a punt de…

Filla del comte Bernat VIII de Comenge El 1335 es casà amb el comte Jaume I d’Urgell, fill d’Alfons III de Catalunya-Aragó Hereva del comtat de Comenge per mort del seu germà Joan I 1339, els seus drets foren usurpats, però, pel seu oncle Pere Ramon I de Comenge, davant la passivitat del seu cunyat Pere III de Catalunya-Aragó, que no volgué enfrontar-se amb una guerra No aconseguí tampoc de fer valer els seus drets sobre el comtat de Pallars 1343 Vídua 1347, governà amb eficàcia el comtat d’Urgell durant la minoria d’edat del seu fill Pere II, i aconseguí de liquidar els deutes…