Resultats de la cerca
Es mostren 358 resultats
Francesc Tomàs i Estruch

Francesc Tomas i Estruch
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Indumentària
Projectista de blondes, estampats i tapissos.
Estudià a Barcelona exercí de professor d’estètica i ordres arquitectònics a l’escola d’arts i oficis a Gràcia, d’arts i història a la de belles arts, i de director de l’acadèmia Gimpera de brodats Fou premiat en exposicions locals d’arts i indústries, i a Saragossa i Madrid Membre corresponent de l’Academia de San Fernando i altres Escriptor, es féu conèixer com a autor teatral, en la crítica d’art al Diario de Barcelona , i publicà Historia de la caricatura española desde la Reconquista hasta nuestros días La ornamentación histórica, El estilo egipcio , etc
Adolfo Aristarain
Cinematografia
Director cinematogràfic argentí.
Després de treballar com a ajudant de realització per a directors de diferents països −entre els quals Sergio Leone, Mario Camus i Melvin Frank−, debutà el 1978 amb la pellícula d’intriga La parte del león Des d’aleshores ha dirigit pellícules com ara Tiempo de revancha 1981, Últimos días de la víctima 1982, The Stranger 1987, Un lugar en el mundo 1992, La ley de la frontera 1995, Martín Hache 1997, Lugares comunes 2002 i Roma 2004, sovint abordant la realitat del seu país També dirigí la sèrie de televisió Pepe Carvalho 1984, basada en el personatge creat per Manuel Vázquez…
Antonio Gades
Antonio Gades
© AVUI/C. CALDERER
Dansa i ball
Ballarí i coreògraf.
El seu nom real era Antonio Esteve Ródenas Dedicat al ball flamenc, fou primer ballarí de la companyia de Pilar López Més tard formà companyia pròpia Intervingué en diversos films, com Los Tarantos 1962, El amor brujo 1967 de FRovira i Beleta, Con el viento solano 1965 i Los días del pasado 1976, ambdós de M Camús, Último encuentro 1966 d’A Eceiza, Fortunata y Jacinta 1969 d’A Fons, Con el culo al aire 1979 de C Mira i Bodas de sangre 1979 i Carmen 1983 de C Saura, on es feu càrrec de la coreografia
Salvador Garmendia
Literatura
Escriptor veneçolà.
La seva obra es caracteritza pel tractament permanent del fenomen de la incomunicació i les distorsions que produeix en els seus personatges, sempre immersos en dualitats estranyes El seu món literari és illimitat i amb freqüència apareixen escenes oníriques que produeixen un efecte torbador i complex Conreà la novella Los pequeños seres , 1959, Días de ceniza , 1963 La mala vida , 1968 Los pies de barro , 1973 Memorias de alta gracia , 1974 La casa del tiempo , 1985 El capitan Kid , 1989 i el conte Doble fondo , 1966 Difuntos, extraños y volátiles , 1970 Escondites , 1972 Rebé…
Cristòfor Coret i Peris
Educació
Cristianisme
Lingüística i sociolingüística
Llatinista.
Prevere i professor de llatinitat i d’eloqüència al capítol catedralici de València 1709-60, la seva obra està vinculada a aquesta labor pedagògica Publicà a València Explicación de la Sintaxis de Torrella 1712, Centuria de frases reducidas a método fácil 1725, Noches y días feriados sobre la Sintaxis del maestro Juan Torrella 1750 i Diálogos del docto valenciano Luis Vives 1723, versió bilingüe llatí-castellà prologada per G Maians que tingué moltes reedicions Coret fou molt apreciat en l’entorn illustrat valencià Bibliografia Esteban, L 1996 Coret y Peris 1683-1760 o el…
,
Luis Carmena y Millán
Música
Musicòleg castellà.
Militar de carrera, ocupà càrrecs de responsabilitat en l’administració militar Fou un gran apassionat de l’òpera italiana, tema en el qual centrà les seves investigacions La seva obra més important fou Crónica de la ópera italiana en Madrid desde 1738 hasta nuestros días Madrid, 1878, on es detallen totes les òperes representades als teatres de Madrid i els seus intèrprets La riquesa de dades aportades per aquesta obra l’han feta indispensable per a l’estudi del desenvolupament del gènere operístic a Madrid També publicà diversos articles i pamflets de temàtica musical i alguns…
Wenceslao Fernández Flórez
Literatura
Novel·lista gallec en llengua castellana.
Fou redactor dels periòdics El Parlamentario , La Ilustración Española e Hispanoamericana , El Imparcial i ABC , on publicà les Acotaciones de un oyente 1916-19, crítiques de les sessions de les corts Les seves obres sovint presenten contradiccions morals sota una visió humorística, com en les novelles La procesión de los días 1914, Volvoreta 1917, Ha entrado un ladrón 1920, Las siete columnas 1926, Relato inmoral 1928, El malvado Caravel 1931 i El bosque animado 1943, i en els relats Unos pasos de mujer 1924, La casa de la lluvia 1925, Fantasmas 1930 i Por qué te engaña tu…
Leopoldo Marechal
Literatura
Poeta i novel·lista argentí.
Fou un dels membres del moviment ultraista i ocupà càrrecs governamentals amb el president Perón La seva poesia evolucionà des de l’ultramodernisme de fons romàntic de Los aguiluchos 1922 i Días como flechas 1926 vers el to depurat i personal que encetà amb Laberinto de amor 1936 i que continuà amb Cinco poemas australes 1937, Sonetos a Sofía y otros poemas , que obtingué el premi de la Comisión Nacional de Cultura del seu país el 1940 i El viaje de la primavera 1945 Publicà també narrativa Adán Buenosayres 1948, El banquete de Severo Arcángelo 1965, Heptamerón 1966 i Megáfono o…
Cecilia Roth
Cinematografia
Actriu cinematogràfica argentina.
Destaquen les collaboracions amb JJ Porto El curso que amamos a Kim Novak , 1979, PAlmodóvar Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón , 1979 Qué he hecho yo para merecer esto , 1984 i Todo sobre mi madre , 1999, premi Goya, AAristarain Un lugar en el mundo , 1992 i Martín Hache , 1997, premi Goya i A Agresti Una noche con Sabrina Love , 2000 Alternant els treballs entre l’Argentina i Espanya, posteriorment ha interpretat Antigua vida mía 2001, d’HOlivera Vidas privadas 2001, de FPáez Deseo 2002, de GVega Kamchatka 2002, de MPiñeyro La hija del caníbal 2003, d’ASerrano, i…
José Luis Brea Cobo
Art
Crític d’art castellà.
Professor de teoria de l’art a la facultat de belles arts de la Universitat de Conca Comissari d’exposicions, en destaquen “Iluminaciones profanas” “La tarea del arte”, a Arteleku, Sant Sebastià, 1993 “Los últimos días”, a les Sales del Arenal de Sevilla, 1992 “Anys 90 Distància zero”, al Centre d’Art Santa Mònica de Barcelona, 1994, i “El punto ciego Arte español de los años 90”, al Kunstraum d’Innsbruck, 1998-99 Fou un dels fundadors de la revista Arena i dirigí Acción Paralela des del 1995 També fou el responsable del projecte “Aleph” a internet i especialista en teoria i…