Resultats de la cerca

Davalla de la línia de crestes que separa Andorra del País de Foix pic del Salt, 2 767 m alt pic de la Serrera, 2 914 m i de la serra que separa les valls d’Ordino i de Canillo coll de la Mina, port de Riu, cresta de l’Estanyó És drenada pel riu de Sorteny que s’uneix al de Rialb poc abans del Serrat Sota la cresta de l’Estanyó hi ha l' estanyó de Sorteny

Surt de la pelvis per la part inferior de l’escotadura ciàtica major, davalla entre la tuberositat de l’isqui i el trocànter major del fèmur i se situa en la cara posterior de la cuixa per sota la porció llarga del bíceps crural En arribar al buit popliti es bifurca i es formen els nervis ciàtic popliti extern i intern, que es distribueixen per la cama Els nervis ciàtics tenen una funció mixta sensitiva i motora

Se situa prop del mas enrunat de Pertegàs, al capdamunt d’una cresta que davalla pel vessant N del serrat del Vintró Coneguda d’antic, la necròpolis ocupa uns 350 m 2 , dels quals se n'han excavat uns 250 m 2 durant les tres intervencions realitzades entre el 2007 i el 2009 Formada per 37 tombes datades entre els segles VI i VIII, s’han recuperat algunes troballes sivella de ferro, anell de bronze i gerra petita de ceràmica

Hi dominen les formes d’altiplà estructural damunt les calcàries de la carena i els contraforts meridionals serra de la Llena, serra de puig Lluent i serra Negra, mentre que al vessant septentrional la conca del torrent de Regatell, fortament dissimètrica, assenyala els nivells lignitífers del Garumnià, de modelatge més suau Per l’est davalla per les serres de Folcurs i de Pigota, cap a l’Arija, prop de llur confluència amb el Llobregat, i per l’oest domina la clotada de la Clusa

Del tuc de Molières 3010 m alt, termenal dels municipis de Viella i Bono conca de la Noguera i Benasc conca de l’Éssera, davalla la glacera de Molières cap a ponent, en direcció oposada a la vall al SE la font de la Noguera Ribagorçana 2460 m alt alimenta els estanyets de Molières , que inicien la vall, drenada amb dificultat pel barranc de Molières Més avall de l’hospital de Viella s’uneix amb la riera de l’Hospital per formar la Noguera Ribagorçana

S'estén uns 450 km des del SE d’Idaho al N d’Utah Formada de gneis, esquists cristallins, roques calcàries grises i quars rogenc, mostra una acusada empremta glacial Per l’W s’aixeca com a gran muralla per damunt la depresió del Gran Llac Salat, mentre que a l’E davalla més suaument cap a la conca del Colorado Culmina al Mount Timpanogos 3 662 m, al S de Salt Lake City Activitat ramadera, recursos forestals i grans reserves d’energia hidroelèctrica Parcs nacionals

És composta per una massa de conglomerats postorogènics estesos damunt els contraforts orientals del Montsec de Rúbies, a l’oest, i del rocam margós de la clotada de Tremp, al nord-oest, on encapçala la vall del riu de Conques Pel vessant occidental presenta un escarpament d’un centenar de metres vorejat per la carretera d’Artesa de Segre a Tremp, la qual travessa el muntanyam pel coll de Comiols 1102 m alt Per l’oriental, és aiguavés del Rialb, vers la vall del qual davalla suaument seguint la inclinació de les capes

Davalla de l’extrem occidental de l’altiplà de Calaf més enllà de les Oluges, la vall s’amplia notablement al N, vers el Llobregós, amb la plana de Guissona D’Agramunt fins prop del Segre forma una vall més tancada, limitada, al N, per la serra de Montclar i, al S, per la serra d’Almenara Guissona, al sector segarrenc, i Agramunt, al sector urgellès, són els centres principals Fins a la divisió territorial de Catalunya del 1936 fou considerada per molts geògrafs com una comarca diferenciada

La plataforma continental és ampla més de 100 km al llarg de les Landes, on només apareix escindida per una estreta fossa de direcció est-oest, davant Cap Bretó és més estreta uns 40-50 km al llarg de la costa de Guipúscoa i de Biscaia, on el talús continental davalla abruptament vers les grans profunditats del golf, superiors als 2 000 m El fons sedimentari és constituït per sorres i llims La salinitat de les aigües és del 35‰ La mar grossa hi és freqüent, sobretot a l’hivern

Els prolapses genitals femenins constitueixen un grup de trastorns deguts a una debilitat de la fixació dels òrgans continguts en la pelvis, caracteritzats per la protrusió anòmala en la vagina d’algun d’aquests òrgans, com l’úter, la bufeta urinària o el recte Hom diferencia diversos prolapses genitals segons els òrgans que en són afectats el prolapse uterí, en què l’úter davalla i produeix en major o menor grau per l’interior de la vagina l’hèrnia vaginal anterior, o cistocele, en què davalla un sector de la paret vaginal i una porció de la bufeta urinària, i l’…