Resultats de la cerca

S’hi han documentat dues fases d’utilització La més recent, datada de la segona meitat del segle V aC i al segle IV aC, correspon a una necròpolis de túmuls quadrangulars, característica del SE de la península Ibèrica La fase més antiga, datada entorn del 500 aC, es caracteritza per la presència d’un gran monument funerari en forma de torre de 10 m d’alçada, decorat amb baixos relleus de tema mitològic, que probablement correspon a la sepultura d’un rei

L’absis era decorat amb pintures actualment al Museu d’Art de Catalunya representant el Pantocràtor voltat dels símbols dels evangelistes i àngels amb les ales plenes d’ulls a l’hemicicle, santa Eulàlia, la Mare de Déu, el baptisme de Crist, les santes Agnès i Llúcia, sant Ènnec, etc Fou municipi independent fins el 1972 dins l’antic terme hi havia els pobles d'Anàs, Bonestarre, Lladrós i Ainet de Cardós i diversos grups de bordes Nibrós, Calatxo i Anterrius

La seva església des del segle XV fou sufragània de Santa Maria d’Oló i restaurada com a parròquia el 1896, però a causa del despoblament tornà a la categoria de sufragània És documentada des del 1134, però el seu edifici és un temple romànic d’una nau, amb absis decorat amb lesenes i arcuacions llombardes del segle XI Vers el 1650 se li afegí un cos d’edifici destinat a sagristia Té un retaule del s XIX i traces d’antigues pintures romàniques

Començà la seva carrera al Théâtre Quotidien de Marsella i al Jo Tréhard, de Caen, on signa el seu primer gran muntatge, Électre 1966, de Sòfocles Dirigí el Théâtre National de Chaillot 1981 i concorregué regularment al Festival d’Avinyó El 1988 és nomenat administrador general de la Comédie Française, on dirigeix els seus darrers espectacles Escenificà un extens repertori d’obres de teatre i òperes, en les quals el decorat i l’escenografia era més que un complement de l’actor i del text

De l’edifici original, datat del s XI però molt transformat posteriorment, es conserva la façana oest i part de la nord La seva estructura consisteix en una nau coberta amb volta de canó i capçada, a l’est, per un absis semicircular, precedit d’un curt tram presbiteral La porta, coronada per un arc de mig punt amb àmplies dovelles, s’obre a la façana oest, on en­cara es conserven les traces de lesenes i plafons que devien correspondre a una decoració de tipus llombard En aquesta façana, al s XII avançat, es va afegir un atri o porxo d’…

Situació Vista general d’aquesta antiga parròquia, avui convertida en simple capella ECSA - A Roura L’antic veïnat dels Plans, a 1 007 m d’altitud, és al nord-oest de Toévol Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 33’ 28” N - Long 2° 13’ 3” E Hom pot arribar als Plans, passant per Cabrils i Toévol, per una carretera estreta el primer tram no és asfaltat i plena de revolts que arrenca de la N-116, a mà dreta, a uns 1,5 km d’Oleta en direcció a la Cerdanya Història El lloc dels Plans, conegut des de l’any 870, fou una dependència de Sant Andreu d’Eixalada i a partir del 878 de Sant Miquel de Cuixà…

< Situació Singular absis poligonal, d’influència llenguadociana, amb decoració de reminiscències llombardes ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Andreu centra el nucli de població de Sant Feliu d’Avall L’itinerari per arribar-hi és el mateix que hem indicat en la monografia precedent Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 41’ 0,6” N - Long 2° 44’ 16,8” E Història La parròquia de Sant Andreu fou una de les dues parròquies que s’establiren a l’antic terme de Sant Feliu L’església parroquial de Sant Feliu d’Avall, dedicada a sant Andreu, és esmentada des del 1077, any en què rebé un llegat…

Té una porta central anomenada reial i que té, a més, una cortina i dues de laterals i és tot ell decorat amb icones, d’acord amb uns cànons que n'estableixen la distribució És l’evolució de l’antic cancell, comú al presbiteri de moltes basíliques, al qual hom començà de penjar icones, després del triomf del culte a les imatges, el 843 iconoclàstia Entre els iconòstasis famosos, hom pot destacar el de la basílica de l’Anunciació, al Kremlin de Moscou, de grans dimensions, obra de Teòfanes el Grec i Andrej Rubl’ov

Coneguda des del 948, es reedificà en el pas del segle XI al XII i, a despit d’algunes reformes obligades per a la consolidació de l’edifici, es manté amb una gran puresa de línies romàniques i té l’absis decorat amb arcuacions llombardes Algun temps tingué consideració de parròquia, però sempre sotmesa a Tona No té culte En la restauració del 1980 s’hi va trobar el milliari de la via romana que es conserva al Museu Episcopal de Vic A finals del mes de setembre s’hi celebra un aplec