Resultats de la cerca

Es formà en l’art de la forja amb ERobert Són obra seva les reixes de l’església de Saint-Germain-des-Prés, a París, les de la catedral de Rouen, la porta de l’ajuntament de Nantes, la de la prefectura de Càors i la de l’edifici central de la Banque de France, a més de baranes d’escala, taules, llums i objectes decoratius, tot d’un estil geomètric elegant i sobri Publicà La forja antiga 1930 i La forja moderna 1948 Fou membre de l’Institut de France

A Milà pintà els frescs de Santa Maria di Brera i de l’oratori del Pio Luogo a Santa Corona 1521, i feu diversos cicles decoratius de temes sacres i profans a la capella Besozzi, a l’església de Sant Maurici, a l’oratori del Greco Milanese Musée du Louvre, París i a la Villa Pelucca 1522-25 Pinacoteca di Brera, Milà La seva obra cabdal és La Mare de Déu del Roser Pinacoteca di Brera, on és clara la influència de Leonardo da Vinci, de qui aprengué l’ sfumato

Comprèn tota la problemàtica dels calcs, les còpies, les rèpliques, les seriacions, etc no pas la dels plagis i falsificacions, que pretenen de fer-se passar per l’objecte original, des de la còpia fidel d’imatges sagrades i de la repetició d’escenes, cicles o esquemes figuratius o decoratius en l’antiguitat preclàssica i clàssica i en el món medieval, i des de la fabricació de còpies als tallers renaixentistes italians, o de la difusió del gravat, o els revivals , fins a l’actual producció industrial o sistemàtica d’imatges i d’objectes mitjançant sofisticades tecnologies

Durant la seva estada a Roma participà en obres d’enginyeria juntament amb Ada Sangallo el Jove i projectà la catedral de Montefiascone i la capella Petrucci a l’església de San Domenico, Orvieto 1518-21, que denoten la seva formació dins el classicisme sever de Bramante Després del 1527 treballà a Verona, on aixecà el Palazzo Bevilacqua ~1531 i dugué a terme les defenses militars de la ciutat Porta Nuova, 1533-40 Porta Palio, 1542-47 A Venècia, condicionat per les característiques ambientals, alternà l’austeritat bramantesca amb elements decoratius i colorístics Palazzo Grimani…

És plana i suficientment gran perquè hi càpiguen el calze i la patena Hom la colloca al centre de la mesa de l’altar En certes ocasions les ares d’altar han rebut un complement decoratiu que les ha convertides en obres d’art Són importants les de Sant Pere de Rodes, preromànica segle X, constituïda per un nucli de pedra recobert de planxa d’argent Museu Diocesà de Girona, i les nombroses romàniques de marbre Girona, Sant Andreu de Sureda, que presenten la vora ornamentada amb un fris i una successió d’arquets cecs amb inclusió de temes decoratius variats

Centre d’una rica àrea agrícola, té indústries alimentàries conserves Port de pesca i localitat turística balnearis Seu episcopal Hom creu que fou una colònia fenícia que passà successivament sota el poder grec, el cartaginès i el romà 254 aC El 858 caigué a mans dels àrabs, i el 1063 fou conquerida i saquejada pel comte normand Roger I El seu fill Roger II, primer rei de Sicília, reconstruí la ciutat i n'inicià el ressorgiment cultural La catedral començada el 1131 té elements decoratius orientalitzants i notables mosaics bizantins el claustre, gòtic, i el pòrtic són del segle…

Els grecs ja en feien un gran ús —generalment afegien pols de marbre per a cobrir els carreus—, però fou durant l’imperi Romà que fou emprat amb més assiduïtat i de forma més diversa imitació de marbre, pintures murals, estatuària, etc A l’època medieval, hom emprava l’estuc daurat, per a imitar l’orfebreria, en els frontals i retaules L’estuc policromat fou la base dels grans conjunts decoratius del Renaixement i del barroc Vaticà, Fontainebleau A part una moda passatgera de decoració en relleu durant el Modernisme, el treball en estuc ha caigut dins el camp d’una producció en…

El 1860 fou arquitecte de la vila de París i féu el projecte de l’Opéra 1861-75 En aquest edifici dissenyà tots els elements decoratius, a excepció de la pintura i l’escultura Amb aquesta obra, prototip de l’eclecticisme, hom volia instaurar un estil arquitectònic nacional, típic del Segon Imperi, en contraposició amb el racionalisme medievalista propugnat per Viollet-le-Duc Unes altres obres seves són les sales de joc i de concerts del Casino de Montecarlo 1878, el casino i el balneari de Vittel i l’observatori de Niça Escriví À travers les arts 1869, Étude sur le théâtre 1871 i…

És un estil bàsicament ornamental que aporta poques novetats estructurals L’esquema general és el següent sobre una base goticoflamígera, addició d’elements renaixentistes i d’influència oriental, tot això presidit per un gust per l’ornamentació densa que fa que siguin molt abundants els motius decoratius, principalment de tipus nàutic i heràldic Cal citar com a monuments més representatius el monestir de Batalha, obra de Mateo Fernandes, el francès Boytac i João de Castilho, en el qual es destaquen les capelhas imperfeitas i el claustre el monestir dels jerònims de Belém, obra…