Resultats de la cerca
Es mostren 988 resultats
fusoespiroquetosi
Patologia humana
Infecció produïda per la simbiosi patògena de bacils fusiformes i espiroquetes.
Pot manifestar-se de maneres molt diferents, que depenen més del lloc d’enclavament que d’una lesió típica La forma més freqüent es localitza a la boca i afecta sobretot les genives Hom l’anomena també infecció de Vincent
teoria de categories
Matemàtiques
Teoria introduïda cap al 1940 pels matemàtics S. Eilenberg i S. MacLane, fonamentada sobre el concepte de categoria, i aplicada inicialment en la topologia algèbrica.
És utilitzada en tot aquell tipus de problema algèbric on hom té una estructura de base i un conjunt de propietats genèriques que no depenen de la realització en un objecte matemàtic concret, especialment en àlgebra homològica i geometria algèbrica
Editorial Ramon Sopena
Editorial
Editorial fundada el 1894 a Barcelona per Ramon Sopena i que s’ha especialitzat en diccionaris bilingües en castellà i una vintena de llengües.
Ha publicat una extensa enciclopèdia, molt reeditada, la Historia del mundo moderno , en quinze volums i obres literàries, infantils, d’història natural algunes en català Té filials a Mèxic, Colòmbia, Veneçuela i l’Argentina En depenen també les Gràfiques Ramon Sopena
Sorre

Vista panoràmica del poble de Sorre, al Pirineu Lleidetà
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1 066 m alt.) del municipi de Sort (Pallars Sobirà), que fins el 1976 havia pertangut al d’Altron.
És situat a la vall d’Àssua, dominant la confluència dels rius de Sall i de Bernui De la seva església parroquial Sant Esteve depenen els santuaris de Sant Antoni i de Santa Anna Hom té notícia d’un castell de Sorre
el Mont de Roda
Poble
Poble (783 m alt) del municipi d'Isàvena (Baixa Ribagorça), dins l’antic terme de Roda de Ribagorça.
És situat a l’interfluvi dels barrancs de Sant Esteve i de Solans, afluents, per l’esquerra, de l’Isàvena De la seva parròquia Sant Joan depenen les caseries de la Colomina i de la Mata Al segle XIX formà un municipi
departament
Dret administratiu
Cadascuna de les parts de l’administració de la Generalitat de Catalunya que té com a finalitat la direcció d’unes funcions més o menys homogènies i, com a autoritat superior, el conseller.
Llur nombre ha evolucionat en funció de les necessitats del moment en depenen la secretaria general, les direccions generals i les oficines tècniques, comissions, juntes, etc Aquesta designació desplaçà 1936 la primitiva de conselleria, llevat del període de la Generalitat provisional 1977-80
base econòmica
Economia
Conjunt d’activitats productives d’una regió o zona que exporta productes o serveis.
Aquesta definició es fonamenta en el supòsit que les activitats econòmiques dirigides al mercat interior depenen de les activitats que exporten productes o serveis La mesura més elemental utilitzada és la de considerar el sector i de la regió h com a bàsic quan
androgen
Bioquímica
Cadascuna de les hormones sexuals d’acció masculinitzant segregades pels testicles, pel còrtex suprarenal i, en petita quantitat, pels ovaris.
Tots els andrògens naturals són derivats de l’androstè, i tenen una funció esteroide en C 1 9 En depenen els caràcters sexuals virilitat, creixement dels òrgans genitals, desenvolupament de l’instint sexual, etc Els andrògens més importants són la testosterona i l’androsterona
efecte termoelèctric Thomson
Electrònica i informàtica
Física
Efecte consistent en l’aparició d’un gradient de potencial al llarg d’un conductor quan és sotmès a un gradient de temperatura.
La magnitud i el sentit del potencial depenen del tipus de conductor Aquest efecte és caracteritzat pel coeficient de Thomson , anomenat també calor específica d’electricitat, que s’expressa en joule/coulomb graus centígrads Aquest efecte fou descobert pel físic anglès William Thomson el 1851
densitòmetre
Fotografia
Física
Aparell emprat per a mesurar la densitat de color en els negatius i les transparències en color.
N'hi ha de dues menes el densitòmetre òptic , que indica sobre una escala graduada la densitat de cadascun dels tres colors bàsics, i el densitòmetre electrònic , que funciona mitjançant circuits electrònics i dóna mesures més exactes, puix que no depenen de l’apreciació òptica personal