Resultats de la cerca

La seva forma pesada de mola és característica de les dures calcàries liàsiques i juràssiques, i constitueix una superfície estructural que descansa damunt les margues triàsiques, visibles a les valls subsegüents, com l’originada pel torrent de Pareis No hi manquen fenòmens càrstics, com el camp de rascler de Lluc, bé que les dolines i els pòlies són oberts sovint per l’erosió, i és conreat tradicionalment oliveres el seu fons de terra rossa La vegetació comprèn alzinars, en bona part degradats per l’home i els animals domèstics, fins a 1100-1200 m Més amunt hi ha matollar xeroacàntic,…

Aquesta capella, de la qual resten alguns vestigis, era situada prop de l’església parroquial de Sant Joan, a tramuntana És documentada amb tota certesa des de l’any 1206 Pertanyia al Comú de la vila, que hi celebrava els consells l’Especial al seu interior i el General a fora, a la façana sud, que era porticada Al començament del segle XV oferia un estat ruïnós i la vila procedí a la seva reedificació Va desaparèixer com a església, absorbida pel nou edifici de Sant Joan a la segona meitat del segle XVI, convertint-se en la capella dels Dolors L’únic vestigi d’aquesta església…

Situació Edifici del qual només queden vestigis de la seva planta D Ferran La torre de senyals pertany al mateix conjunt de la Torrota de la Roca La situació, doncs, és la mateixa, però per arribar-hi ens hem de desviar uns metres cap a l’est, tot pujant la carena Allà on comencen els pins trobarem les restes, que descansen sobre un petit cingle rocós Torre En l’actualitat només es conserven uns 50 cm d’aquesta possible torre de senyals o de guaita La planta d’aquesta construcció és semicircular, d’uns 2 m de diàmetre En un dels extrems del semicercle observem l’arrencada d’un angle recte,…

Aquesta capella gòtica fou construïda el 1307 pels monjos hospitalers de Sant Joan de Jerusalem sobre el solar de llur antiga comanda, amb corresponent permís del bisbe Ponç de Gualba i els canonges de la seu de Barcelona Es feu damunt d’una església més antiga que el mateix orde tenia des de mitjan segle XII Al llarg dels segles s’hi feren moltes modificacions, sobretot al segle XVI Durant la guerra del Francès es feu servir com a caserna, després com a magatzem fins que fou recuperada com a capella el 1851 La capella estava molt feta malbé i no fou restaurada fins l’any 1929, que quedà tal…

Situació Angle sud-est d’aquesta malmesa església, exemple dels temples bastits al segle XII ECSA - A Roura Les ruïnes de l’església de Sant Vicenç són situades pocs metres a l’W de la casa forta de Sequèra Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 42′32″ N - Long 2° 29′35″ E Per a arribar-hi cal seguir l’itinerari indicat en la monografia anterior LB Història Aquesta església, que havia estat seu d’un priorat segons una antiga tradició, és documentada l’any 1298 en una acta testamentària per la qual Viadera Raolf, vilatana de Sequèra, li feu un llegat de 2 sous PP-MLIR Església Planta de l’església,…