Resultats de la cerca
Es mostren 487 resultats
la Farga de Bebié

L’empresa tèxtil de la Farga de Bebié
© Fototeca.cat
Colònia industrial
Colònia tèxtil compartida entre el municipi de les Llosses (Ripollès) i el de Montesquiu (Osona), situada vora el Ter, aigua avall de Ripoll.
La fàbrica, que aprofita el desnivell d’un pronunciat meandre del Ter com a força motriu, fou construïda el 1895 pel suís Edmund Bebié Wild sobre l’antiga farinera dita la farga de Bocafiguera La colònia inclou la fàbrica i els barris del Tibidabo, el Balcó del Ter, Sunyer i les Torres, situats a la dreta de la colònia en el sentit de baixada del Ter i pertanyents al municipi de les Llosses, i també els barris de Conangla i del Solell, l’abaixador del tren i l’església, que són a l’esquerra de la colònia i pertanyen al municipi de Montesquiu La fàbrica tancà al març del 2008
Casa de les Tines

Vista de la Casa de les Tines (Talamanca)
© C.I.C. - Moià
Conjunt de tines, situades prop dels Tres Salts o Ulls del Llobregat enmig d’una vinya, dins el municipi de Talamanca (Bages).
Són set tines circulars alineades i una barraca, molt ben conservades, testimoni d’unes altres sis que formaven el conjunt, avui desaparegudes Eren installacions per a transformar el most en vi a la mateixa vinya La tècnica de construcció utilitzada seguia un mateix patró en totes les tines que es construïren a la zona al llarg dels segles XVIII i XIX s’aixecaven arraconades als marges per aprofitar el desnivell, d’estructura circular amb parets de pedra lligada amb morter de calç, recobertes a l’interior per cairons de ceràmica vidriada que les feien impermeables, i coronades…
pantà
El pantà de la Baells, a la comarca del Berguedà
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Hidrografia
Llac artificial de grans proporcions provocat en interrompre el curs d’un riu o recréixer un llac per mitjà d’una presa.
Als països de pluviometria escassa els pantans es construeixen primordialment per a regatges i, només a mesura del desenvolupament, amb objectius energètics i d’abastament de nuclis urbans o fabrils, com és el propi dels llocs de pluviometria abundant En llocs molt poblats o de rius molt aprofitats, hom en construeix per regularitzar llur curs i evitar inundacions La industrialització ha exigit com més va més quantitats d’energia, i és així com la hidroelèctrica central hidroelèctrica ha sostingut, amb els combustibles, el gran impuls tècnic i econòmic de la societat actual Des d’aleshores…
Joaquim Montoriol Pous
Espeleologia
Espeleòleg.
Soci del Club Muntanyenc Barcelonès 1947, fou un dels fundadors del Grup d’Exploracions Subterrànies de l’entitat 1948 Presidí la Comissió Nacional d’Exploracions Subterrànies Explorà les cavitats de recorregut més gran de la península Ibèrica, la cova de Cullalvera, a Santander 1958 d’Europa, el sistema Surtshellir-Stephanshellir, a Islàndia 1967, i de l’Amèrica del Sud, la cova de Gallardo, a les Galápagos 1975 Davallà la cavitat més profunda de la península Ibèrica, la Cueva del Agua, a Granada 1950 Establí dues vegades el rècord mundial de desnivell i de recorregut el 1962 a…
l’Aude

L’Aude al límit entre el Capcir i el Donasà (Occitània)
© Fototeca.cat
Riu
Riu pirinenc del Llenguadoc, de règim mediterrani (223 km de longitud; 5 300 km 2
de conca).
Neix a l’estany d’Aude vora el de la Bullosa, al massís del Carlit i la seva capçalera forma la vall del Capcir És format per un tram al nord, fins a Carcassona, i un altre a l’est El primer és una profunda incisió en l’estructura muntanyosa del vessant pirinenc, amb profusa sortida d’aigües minerals amb fort desnivell, aprofitat hidroelèctricament per nombroses centrals, beneficiades dels embassaments reguladors de Matamala i Puigbalador del Capcir i, finalment, via d’accés a la Cerdanya Ja a Carcassona circula per la plana que s’obre entre les Corberes i la muntanya Negra allí…
Sant Llorenç de Selmella (el Pont d’Armentera)
Art romànic
Situació Vista del despoblat de Selmella, presidit per les ruïnes del castell i l’església de Sant Llorenç ECSA - E Casas L’església de Sant Llorenç de Selmella es troba a l’antic nucli, ara despoblat, de Selmella, a l’extrem nord-est del terme municipal, al vessant de migdia de la serra de Comaverd, al peu del castell de Selmella Mapa 34-16418 Situació 31TCF612871 Per a accedir-hi cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent JFM Història Gairebé no es coneixen referències històriques sobre aquesta església El lloc fou repoblat a la segona meitat del segle X i el seu…
serra de Madres
Serra
Massís paleozoic del Pirineu oriental, entre el Capcir, el Conflent i el País de Salt (Llenguadoc).
L’accident tectònic més important és la falla N-S uns 500 m de desnivell que orienta la vall de l’Aude i separa el massís del Capcir Apareix com un nus de dorsals arrodonides, només gratades per l’erosió glacial S'hi destrien dues morenes frontals antigues i dues de la darrera glaciació, dels quals sortiren una glacera al N, afluent de l’Aude, i una al S, a la Tet Culmina al pic de Bernat Salvatge 2 427 m alt i al roc de Madres 2 471 m, entre els termes de Censà i Mosset Conflent És divisòria d’aigües entre l’Aglí NE, l’Aude W i la Tet S i E, on aflueixen, per l’esquerra, les…
Sierra Nevada
Massís
El massís més elevat de la península Ibèrica, al nucli de la serralada Penibètica, la més meridional de les Bètiques.
Les formes pesades i arrodonides de les llicorelles i els esquists cristallins de l’eix no impedeixen que s’hi drecin els gegants peninsulars Mulhacén, 3 478 m Veleta, 3 392 m Alcazaba, 3 366 m L’altitud baixa ràpidament quan hom passa lateralment dels materials paleozoics als triàsics, també esquistosos, i torna a ascendir amb el triàsic calcari de la perifèria, que es manté en una altitud de 2 500-2 000 m fins a prop de les valls que envolten el massís dels rius Genil i Guadiana Menor afluents del Guadalquivir, Gérgal i Andarax, el seu collector, i Cádiar i Lecrín, que formen el Guadalfeo…
Ueli Steck
Alpinisme
Alpinista suís.
S’inicià molt jove en l’escalada, amb divuit anys obrí una nova via a la cara nord de l’ Eiger , notable per la dificultat 1800 m de desnivell de roca i gel, cim que escalà un total de quaranta-una vegades Dedicat des de molt aviat a l’alpinisme extrem, aconseguí un gran nombre d’ascensions de màxima dificultat en un temps rècord era conegat amb el sobrenom de la Màquina Suïssa , que sovint duia a terme tot sol i sense cordes Entre d’altres, escalà el mont Cerví en menys de dues hores, el Shisha Pangma en deu hores o l’Annapurna en vint-i-vuit hores, ascensió per la qual fou…
Abraham ben Meir ibn ‘Ezra
Literatura
Escriptor hebreu educat a Còrdova.
Fugí d’Al-Andalus amb motiu de la intolerància dels nou vinguts almohades i viatjà per Europa i per l’Àfrica del nord S'adonà del profund desnivell existent entre les aljames de la península i les de la resta d’Europa, i en els seus viatges es convertí en transmissor de la cultura científica àrab al nord i al centre d’Europa Escriví diverses obres en llatí, com els Fundamenta tabularum astronomicarum 1154, que és una recensió molt ampliada de les Tabulae Pisanae, i un Tractat sobre l’astrolabi planisfèric ~1160 Però la seva fama és deguda a les nombroses obres científiques, en…