Resultats de la cerca

De formació autodidàctica era forner, formà part del cenacle d’avantguarda reusenc S’inicià a La Veu del Camp  de Reus També en l’àmbit local, promogué la publicació noucentista Llaç  1919, on teoritzà sobre les idees del moviment amb el pseudònim J Vilaclara , i collaborà en el naixement de publicacions de to avantguardista com La Columna de Foc  1918-20 i Reus 1973  1923 El 1926 es traslladà a Barcelona, on treballà com a periodista a La Veu de Catalunya i a La Publicitat , i fou redactor comercial de La Humanitat Milità a la Joventut Nacionalista i més endavant a Estat Català Fou…

Fill de l’oïdor de l’audiència de Catalunya Miquel Joan de Magarola i de Clariana Fou catedràtic de filosofia a Cervera El 1793 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres, de la qual fou secretari Dels seus escrits, només en restà un dietari 1808-14, que usà Ramon Ferrer en la redacció de la seva Barcelona cautiva

L’obra Com indica el subtítol, Un dietari , El quadern gris és un recull, una dilatada successió d’anècdotes, d’instants presos de l’estudi d’allò viscut i de fets diversos de la vida de l’autor L’enorme valor del que és indispensable, el concret, subtil i fins i tot insignificant pren cos en aquest dietari, en què l’escriptor contempla la seva vida i decideix narrar-la, tot entenent l’escriptura com un mètode per a ordenar i esclarir el pensament, un acte de modesta comprensió del món i de la gent, un gest d’honestedat i, en certa mesura, de confessió sobre el…

Estudià d’infermera, de llevadora i de practicant La seva novella autobiogràfica Nit de reis 1966 recull les experiències d’una infermera joveníssima a la guerra i la postguerra Com neixen els catalans 1972 és un dietari professional on planteja, entre altres problemes, els de la seguretat social i la immigració El 1994 hom recollí la seva obra poètica en el llibre Antologia

És llicenciat en filologia catalana i en història Collabora en diversos mitjans de comunicació com ara El Temps , Daina , Avui , Papers , Caràcters , Reduccions , etc La seva prosa és hàbil, tensa, intelligent, amb un regust líric, a vegades de to polèmic Ha publicat els llibres de poesia Compàs d’espera premi Cavall Verd-Josep M Llompart 1993 i L’instant etern 1999, premis Carles Riba 1998 i Cavall Verd-Josep M Llompart 2000, d’assaig  Trenta anys de cultura literària a la Safor 1959-1990 , 1990,  Incitacions 1997, premi Crítica dels Escriptors Valencians 1998 i L’espill de Janus 2000, premi…

Donat a conèixer amb un recull poètic, Poesie grigioverdi 1915, escriví, entre altres obres, Gente in Aspromonte 1930, Vent’anni 1930, L’età breve 1946 i el dietari Quasi una vita 1951 En les seves novelles, narracions i articles periodístics, descriví amb un pessimisme combatiu, proper al de Giovanni Verga i estilísticament molt reeixit, el paisatge i els problemes de la terra calabresa, així com les tensions socials plantejades a les ciutats

Pretenia continuar la tasca d’anteriors iniciatives similars, com la impulsada al final del s XIX pel vescomte de Bétera, que edità la Relación de la expulsión de los moriscos del reino de Valencia 1878, de Damián Fonseca, i la Crónica 1881-82, de Martí de Viciana o la promoguda més tard per Josep Enric Serrano i Morales, amb el suport de M Menéndez y Pelayo, que publicà les obres de Joan de Timoneda La seva primera publicació fou el Dietario valenciano 1619-1632 1921, d’Álvaro i Diego de Vich després també publicaren, entre d’altres Valencia antigua y moderna 1923-24, de Marc Antoni Orellana…

Formà part de la direcció de La Nouvelle Revue française i publicà novelles i contes, d’intenció moralista entre d’altres L’Ordre premi Goncourt, 1929, el conte La Grâce 1941 i els reculls de relats Attendez l’aube 1970 i i Avons-nous véçu 1977 Publicà també assaigs de crítica Proche du silence , 1973 i el dietari Je vous écris 1960-63 El 1968 fou elegit membre de l’Académie Française

És autora del llibre de poemes  Miralls de Cardona 1992 i, en castellà,  Del rojo al violeta 2015 L’any 2011 publicà el dietari amb poemes  És possible tocar el cel Diari d’un viatge El 2010, amb el poema Lectura d’un sentiment , fou guardonada amb el segon premi del concurs literari Víctor Alari de Cubelles Ha collaborat també en publicacions locals i en alguns programes de ràdio, entre els quals a Ràdio Barcelona

Ordenat el 1942, exercí el seu ministeri a Tremp i Bruguera El 1952 fou nomenat arxiver municipal de Puigcerdà Publicà estudis sobre la comarca cerdana, com L’antic sindicat de Cerdanya 1973, Dietari de la fidelíssima vila de Puigcerdà 1977, La indústria i el comerç a Cerdanya Estudi socio-econòmic i polític segons les ordinacions mustassaph 1978 i La revolució de 1868 a la Cerdanya 1981 Tots aquests treballs contenen nombroses notícies d’arxiu