Resultats de la cerca
Es mostren 1019 resultats
Episodis de la Història
Portada d’un volum de la col·lecció Episodis de la Història
© Fototeca.cat
Col·lecció, editada des del 1960 per Rafael Dalmau, que publica mensualment un volum breu sobre història de Catalunya.
Bé que hi predominen els treballs de divulgació, també n'edita d’investigació Inclou estudis tant dels historiadors més importants Abadal, Soldevila, Vicens i Vives, Batllori, Tarradell, Fontana, Duran i Sampere com d’erudits locals, especialistes en història literària i les joves promocions d’investigadors
Revista de Economía Política
Publicacions periòdiques
Revista espanyola fundada a Madrid el 1945.
De periodicitat quadrimestral, la publica l’Instituto de Estudios Políticos es dedica fonamentalment a l’anàlisi de l’economia espanyola, així com a la divulgació de treballs teòrics i de traduccions estrangeres Compta amb la collaboració dels més prestigiosos economistes i professors del país
consiliència
Epistemologia
Unitat del coneixement.
Malgrat que el terme ja fou emprat per William Whewell 1794 - 1866 en la seva obra The Philosophy of the Inductive Sciences 1840, fou Edward OWilson qui el portà al terreny de la divulgació científica a través de la publicació de Consilience The Unity of Knowledge 1998
El Museo Literario
Setmanari
Setmanari publicat a València (1863-66) per Josep Rius, sobre temes científics, literaris i artístics.
Dirigit per Jeroni Flores i López, hi collaboraren PGarcia i Cadena, TLlorente, RFerrer i Bigné, JLabaila, JNavarro i Reverter i d’altres escriptors valencians Era illustrat per Asenjo, Muñoz i Bergon Edità treballs d’història valenciana, texts de divulgació artística i traduccions castellanes de poetes europeus
Revista Manresana
Periodisme
Periòdic quinzenal, el primer que es publicà en català a Manresa, sota el lema ‘‘Moralitat, Il·lustració i Progrés’’, i dirigit per Josep Martrus.
Aparegué el 4 de juliol de 1880 En el segon número canvià la capçalera, i adoptà el títol de Revista Catalana de literatura, ciències i arts i interessos locals Durà fins el 15 de novembre de 1882 Publicava poesies i articles literaris i de divulgació històrica
socorrisme
Medicina
Conjunt de mitjans i tècniques simples de salvament d’índole pràctica i terapèutica que hom utilitza per a prestar els primers auxilis a persones accidentades o que es troben en perill.
De gran utilitat en platges, càmpings, centres d’alpinisme, etc, on hi sol haver personal especialitzat socorristes , hom n'organitza cursets de divulgació amb vista, sobretot, a accidents de circulació Entre les tècniques més útils hi ha la respiració artificial, diversos sistemes d’embenat i algunes cures d’urgència
Premi Font i Sagué
Espeleologia
Premi atorgat per la Federació Catalana d’Espeleologia.
Es concedeix anualment, des del 1988, en honor a Norbert Font, introductor de l’espeleologia a Catalunya Premia la tasca de grups o entitats espeleològiques catalanes en tres categories millor treball fet a Catalunya, millor treball fet a fora de Catalunya i premi de divulgació de l’espeleologia
Gaseta de les Arts
Publicacions periòdiques
Revista quinzenal iniciada el 1924 sota la direcció, en una primera època, que acabà el 1927, de Joaquim Folch i Torres.
En la segona època 1928-30 es fusionà amb La Ciutat i la Casa i fou dirigida conjuntament per Folch i per Rafael Benet Important revista de divulgació, tant de l’art antic com del modern, tingué una pretensió eclèctica, malgrat que la doctrina dominant era la derivada del Noucentisme
Salvador Riera i Planagumà
Veterinària
Veterinari.
Cap dels serveis de Veterinària Municipal de Barcelona, primer president i fundador de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries i president d’honor del Collegi de Veterinaris de Barcelona Publicista expert en clínica bovina, escriví nombrosos treballs uns 831, la majoria de divulgació de les seves experiències en la fisiopatologia bovina
codolada
Literatura
Forma mètrica composta d’un seguit de versos apariats, sovint isosil·làbics els dos primers i després alternativament llargs i curts, i els altres, rimats entre ells de dos en dos.
La forma més corrent fou a a8 b4 b8 c4 c8, etc Tingué una gran divulgació en la literatura catalana antiga, sobretot en la poesia narrativa i satírica, i sobrevisqué, a partir del s XVI, utilitzant els versos heptasíllabs al costat dels octosíllabs, fins al s XIX, sobretot en la poesia popular