Resultats de la cerca
Es mostren 216 resultats
Institut d’Estudis Andorrans
Entitat amb personalitat jurídica pròpia que promou la investigació i la cultura andorrana a França i Catalunya a través dels seus centres de Tolosa i Barcelona.
Fou creat el 1976 per donar suport a l’andorranització de l’escola proporcionant material pedagògic als professors encarregats de portar a terme aquest programa i, posteriorment, quan el sistema educatiu es consolidà, ésser el centre d’investigació al servei d’Andorra A la seu central hi ha diferents instituts de recerca creats el 1998 el Centre de Biodiversitat, dedicat a estudiar la riquesa biòtica del país i analitzar-ne l’evolució al llarg del temps el Centre de Recerca Sociològica, dedicat a realitzar estudis per la millor comprensió de la societat andorrana i la seva evolució i el…
Espot Esquí
Esquí
Estació d’esquí del municipi d'Espot (Pallars Sobirà).
L’estació limita amb la zona perifèrica del parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i disposa de més de 22 pistes que sumen més de 20 km esquiables i 1000 metres de desnivell entremig de frondosos boscos de pi negre 1500 m, cota mínima i 2500 m, cota màxima També disposa d’una àmplia zona de debutants a la cota 2000, d’un parc lúdic i de tres pistes homologades per a la celebració de competicions internacionals Aquest domini esquiable del Pallars Sobirà és continuador de l’estació Super Espot, que fou inaugurada la temporada 1967-68 i mantingué aquest nom fins a la temporada…
,
Josep Tolrà de Bordas
Historiografia
Historiador i assagista en llengua francesa.
De família de juristes, era fill de l’advocat Tomàs Tolrà i Perona, es doctorà en dret civil i, més tard, en dret canònic i teologia i s’ordenà de sacerdot Fou professor del seminari de Prada, on feu els primers estudis històrics Notice historique sur Notre-Dame de Font-romeu ,1855 Biographies roussillonnaises , 1865, abans de residir a Roma, on intensificà la recerca d’arxiu també és autor de Tableau des études historiques en France au XIXe siècle 1866 i Du mouvement historique en France en 1877 1878 Establert de nou al seu país, publicà més estudis Recueil de goigs ou cantiques…
,
Agostino Agazzari
Música
Compositor, teòric i organista italià.
Fou mestre de capella al Collegio Germanico de Roma 1602-03 i al seminari jesuïta de la mateixa ciutat 1606 A partir del 1607 actuà, com a organista primer i com a mestre de capella després, a la catedral de Siena, on restà fins a la seva mort Fou un dels primers a utilitzar i divulgar les noves tècniques del baix continu i el primer que publicà un tractat sobre el tema Del sonare sopra’l basso con tutti li stromenti e dell’uso loro nel conserto 1607, on donà instruccions concretes de caràcter interpretatiu i tractà en profunditat les funcions dels diversos instruments L’obra…
Wolfgang Fortner
Música
Compositor alemany.
Inicià la seva formació al Conservatori de Música de Leipzig i posteriorment ingressà a la universitat, on estudià musicologia A partir del 1931 fou professor de composició i teoria a Heidelberg, ciutat on fundà l’Orquestra de Cambra de Heidelberg 1935 i organitzà cicles de concerts amb la finalitat de divulgar la música contemporània El 1954 ocupà la plaça de professor de composició a la Nordwestdeutsche Musikakademie de Detmold i tres anys més tard a la Musikhochschule de Friburg Inicialment, la seva obra estigué clarament marcada per la influència de JS Bach, amb unes estructures…
,
Tintín
Pàgina d’una edició catalana de Tintín
© Fototeca.cat
Personatge que dona nom a una sèrie d’historietes il·lustrades creada pel dibuixant belga Hergé (pseudònim de Georges Rémi).
El reporter Tintín aparegué el 1929 acompanyat del seu gos Milú dins del setmanari juvenil Le Petit Vingtième i ben aviat assolí un èxit esclatant, que ha convertit el personatge en un dels més famosos i prototípics del gènere Fins el 1976, en què es publicà la darrera aventura, se li anaren unint una bona colla de personatges el capità Haddock, el professor Tornassol, els agents de policia Dupond i Dupont, Bianca Castafiore, etc, igualment característics i aviat esdevinguts també molt populars, que conformen un univers molt particular Les aventures són recollides en un total de 23 àlbums,…
Hot Club de Vilafranca del Penedès
Música
Entitat creada el 1935 amb l’objectiu de divulgar el jazz en totes les seves formes.
El fundador fou Ramon Ferrer i Nin, que havia entrat en contacte amb aquesta música a París Sota la seva guia s’oferiren conferències, es projectaren pellícules, s’organitzaren audicions de les novetats discogràfiques arribades dels Estats Units i també es realitzaren nombrosos concerts i festivals El 1936 creà una orquestra pròpia Al llarg de la seva història, importants noms dins el món del jazz , tant nacionals com estrangers, passaren per aquesta institució, entre els quals es poden destacar Tete Montoliu, la Locomotora Negra, Lou Bennett o The Original Dixieland Jazz Band La Guerra Civil…
geoparc
Àrea amb expressió territorial i límits ben definits, que conté un nombre significatiu de llocs d’interès geològic de particular importància, raresa o rellevància escènica o estètica, i amb molt interès historicocultural i riquesa en biodiversitat.
Fou definit per la UNESCO amb la finalitat de protegir la geodiversitat i divulgar el patrimoni geològic entre el públic general Impulsats des del 2001, 17 geoparcs europeus i 8 de la Xina el 2004 crearen la Xarxa Global de Geoparcs El novembre del 2015 els estats membres ratificaren la creació dels Geoparcs Globals de la UNESCO , que el 2018 comprenia 140 d’aquestes àrees en 38 estats Als Països Catalans en formen part el Geoparc de la Catalunya Central , aprovat el 2015, i el Geoparc Conca de Tremp – Montsec 2018 Amb una extensió d’uns 1200 km 2 , el Geoparc de la Catalunya…
Nova art de trobar
Literatura catalana
Títol d una preceptiva poètica mallorquina anònima de la segona meitat del segle XVI.
Desenvolupament enciclopèdic Durant molt de temps aquest text va ser atribuït al poeta Francesc d’Olesa, però l’estudi de l’obra demostra que va ser composta després de la mort d’aquest autor L’origen d’aquesta preceptiva es troba en els cercles literaris que reivindiquen una tradició literària pròpia davant la influència italiana i castellana, des d’una perspectiva moderna, però que recupera el valor dels autors medievals En aquest sentit, l’autor es proposa divulgar els principis poètics tradicionals, d’arrel trobadoresca, entre els poetes del seu temps La novetat del text també consisteix…
anunciar
Divulgar l’existència o les qualitats de productes comercials, d’empreses, etc per atreure compradors, clients, etc.