Resultats de la cerca
Es mostren 124 resultats
Partido Integrista
Partit polític
Partit constituït el 1888 com a resultat d’una escissió de la majoria dels integristes que eren organitzats en el carlisme.
Era conegut oficialment per Partido Católico Monárquico, Partido Católico Nacional o Comunión Tradicionalista Fou fundat pel cap carlista Ramón Nocedal y Romea fill de Cándido Nocedal, que acusà Carles VII de liberal, perquè en el Manifiesto de Morentín juliol de 1874 havia afirmat “Ni la unidad católica supone un espionaje religioso, ni la integridad monárquica nada tiene que ver con el despotismo”, i havia justificat el perdó dels compradors de béns desamortitzats de l’Església La rebellió dels integristes fou capitanejada per El Siglo Futuro , diari carlí dirigit per Nocedal Amb ell…
Joan Tomàs de Rocabertí i de Safortesa
Cristianisme
Literatura catalana
Eclesiàstic, escriptor i editor.
Vida i obra Fill del primer comte de Peralada Francesc Jofre de Rocabertí i de Pacs, fou educat al palau de Rocabertí Amb motiu de la guerra amb França, davant la invasió de les tropes franceses, es refugià amb el seu germà Ramon Dalmau I, que ja havia heretat el comtat i s’havia declarat addicte a Felip IV de Castella, al castell de Llers, on foren fets presoners durant tres anys 1642-45 Armat cavaller el 1646 entrà al servei de Felip IV, però poc després el 1647 prengué l’hàbit al convent dominicà de Girona Començà els estudis eclesiàstics a Tortosa, però, saquejada aquesta ciutat, fou…
,
triteisme
Cristianisme
Comprensió errònia que del dogma trinitari pot sovint fer-se espontàniament el creient, com si aquell es referís a tres déus.
filosofia islàmica
Filosofia
Filosofia desenvolupada en el món islàmic.
La filosofia aparegué en el món musulmà com una disciplina essencialment estrangera L’estricta ortodòxia de l’islam sunnita només concebia el coneixement de Déu des d’un punt de vista fonamentalment jurídic Això no obstant, i amb l’ajuda de les traduccions d’obres científiques i filosòfiques gregues, directament de l’àrab o a través del siríac Gondēšāpūr, fou introduïda l’especulació filosòfica, sovint en un difícil equilibri per no caure en l’heterodòxia Així, els traductors Ḥunayn i el seu fill Iṣḥāq, entre altres, assimilaren erròniament Aristòtil al neoplatonisme D’altra banda, atès que…
Pius XII

Pius XII a la portada del diari La Mañana, 5 de desembre de 1951
© Fototeca.cat
Cristianisme
Nom que adoptà Eugenio Pacelli en esdevenir papa (1939-58).
Ordenat de sacerdot a Roma, ocupà diversos càrrecs a la cúria romana 1899 nunci a Munic 1919 i a Berlín 1920, succeí Gasparri en la secretaria d’Estat La primera part del seu pontificat fou marcada per la Segona Guerra Mundial no aconseguí de frenar-la agost del 1939 ni evitar que hi entrés Itàlia 1940, ni que Roma fos considerada ciutat oberta per estalviar-ne el bombardeig es dedicà, doncs, a les accions humanitàries d’atenció als empresonats, de salvació de jueus —sense una condemnació oberta de la persecució racista, cosa que donà lloc a una polèmica vigent després de la seva mort— i de…
modernisme
Cristianisme
Terme col·lectiu per a designar la crisi religiosa que marcà l’inici del segle XX i que apareix per primera vegada en l’encíclica Pascendi com a denominació comuna a una sèrie d’errors.
Pot definir-se com el trobament i contrast d’un passat religiós més aviat codificat —mètode escolàstic, autoritat dels Pares i de la Tradició, magisteri eclesiàstic— i un present que ha trobat en altres llocs les fonts vives de la pròpia inspiració Afronta tres sèries de problemes el teològic de l’evolució dogmàtica, l’històric de la formació o formulació de les doctrines i el psicosociològic de les transformacions en la fe religiosa Els conceptes afrontats pel modernisme són els fonamentals valor del coneixement en ordre a la fe, establint un doble ordre de coneixements totalment separats,…
l’Assumpció
Elevació de la Mare de Déu en cos i ànima al cel.
Aquesta doctrina fou definida com a dogma de fe per Pius XII l’1 de novembre de 1950 en la constitució dogmàtica Munificentissimus Deus , com a resposta a les repetides peticions fetes als papes des del 1863 Aquesta doctrina no es troba explícitament en el Nou Testament ni en els primers segles del cristianisme Gregori de Tours mort el 594 és probablement el primer testimoni de la creença en l’Assumpció a Occident Aquesta creença no es generalitzà fins al s VIII fou sostinguda més tard pels grans teòlegs de l’escolasticisme i de la Contrareforma Els fonaments bíblics de l’…
teologia dogmàtica
Cristianisme
Part de la teologia, de caràcter sistemàtic, que tracta del dogma i que hom distingeix de la teologia bíblica i de la moral.
En el seu estudi hom insisteix actualment en la necessitat, més ellà d’un simple tractament especulatiu, d’una història del dogmes per a possibiltar llur correcta comprensió
soteriologia
Religió
Cristianisme
Doctrina de la salvació inclosa generalment en un context religiós determinat.
És, tanmateix, en l’àmbit de la tradició específicament cristiana on ha estat elaborada més sistemàticament, com a disciplina teològica Els texts del Nou Testament i de la literatura cristiana més antiga en què hom atribueix un caràcter salvífic a les accions de Jesús, essent-hi ell mateix anomenat el Salvador , són prou nombrosos i importants perquè l’expressió clàssica Jesús, el Crist, Salvador nostre hagi d’ésser considerada genuïnament cristiana Bé que mai, des dels inicis de la tradició cristiana, ni la predicació ni la teologia no s’han vist eximides d’explicar en quin sentit Jesús es…
filosofia bizantina
Filosofia
Moviment ideològic que va del segle VI al XV dins l’àmbit d’influència de l’Imperi Bizantí, caracteritzat sobretot per la incorporació de la filosofia grega al cristianisme.
Aquest moviment presenta una fisonomia pròpia en la qual hom pot destacar els trets següents una filosofia orientada originàriament a la religió, implicada en les lluites teològiques cristologia, iconoclàstia, hesicasme i amb el predomini d’un misticisme espiritual que afavorí la incorporació del neoplatonisme en el cristianisme, gràcies sobretot a la influència del Pseudo-Dionisi i a la difusió que en féu Màxim el Confessor un gust predominant de la intuïció metafísica profunda tendent a copsar la unitat del món i el lloc que l’home ocupa en l’ordre universal una certa tendència al…