Resultats de la cerca
Es mostren 1565 resultats
Teobald IV de Blois
Història
Comte de Blois, Chartres i Meaux (1102-52) i comte de Xampanya (Teobald II: 1125-52).
Fill d’Esteve III Enric, comte de Meaux i Brie i de Blois i Chartres, i d’Adela, germana d’Enric I d’Anglaterra Féu costat a la noblesa de l’Illa de França en la lluita contra els sobirans de la nissaga capeta Guanyà a la seva causa diversos barons dels dominis reials i inicià una situació d’enfrontaments violents i tensions entre aquests feudals i la casa reial S'enfrontà sense èxit a Lluís VI de França el 1107, i novament el 1112, aliat amb Enric I d’Anglaterra Poc després demanà clemència al monarca i es retirà a Chartres Aliat de nou amb el rei d’Anglaterra, atacà els …
zuau pontifici
Militar
Membre d’un cos al servei del papa, creat el 1860, en el qual serviren molts joves aristòcrates i ultramuntans francesos.
Després d’intervenir en la defensa final dels dominis del papa, foren dissolts el 1871
Jaume I atorga exempció d’impostos al comerç a Mallorca i Menorca
Jaume I atorga, a tots els dominis de la corona, exempció d’impostos al comerç a Mallorca i Menorca
efecte de Barkhausen
Física
Fenomen observat en aplicar un camp magnètic d’intensitat progressivament i lentament variable, a una substància ferromagnètica; la imantació resultant es produeix d’una manera discontínua.
Aquest efecte és degut a les transformacions brusques successives produïdes en els dominis magnètics elementals presents en la substància estudiada
Malaspina
Família marquesal italiana coneguda ja a partir del segle XI.
Al llarg dels segles següents eixamplà els seus dominis i fundà un veritable organisme politicoterritorial garantit per una notable xarxa de fortificacions Els seus membres lluitaren, primer, contra Gènova Obizzo Malaspina el Gran, mort el 1185 i contra el comú de Piacenza, que amenaçava la possessió familiar d’Ornamala i que els obligà a acceptar la conciutadania de Piacenza i a retre vassallatge de la major part de llurs castells als poderosos governs comunals El domini efectiu dels Malaspina fou reduït als territoris de la Lunigiana El 1221 fou feta la divisió d’aquests…
Pinós

Armes dels Pinós
Llinatge de l’estament noble català, originari de la Cerdanya i del Berguedà, on, a banda i banda del Cadí, es trobava la major part dels seus dominis inicials: Quer Foradat, Gósol, l’Espà, Saldes i després Bagà, bé que alguns altres, com Pinós i Vallmanya, eren situats al Solsonès.
Però hom dubta encara de la situació del topònim que donà nom al llinatge i a la baronia Els primers membres del llinatge dels quals hom té notícia són els germans Bernat mort d 1063 i Miró Riculf mort d 1069, fills d’Adelaida, que entre el 1050 i el 1068 prestaren plegats jurament de fidelitat al comte Ramon I de Cerdanya pel castell de Pinós Els Pinós Reberen en comanda dels comtes de Barcelona els castells de Balsareny i Gaià i l’honor d’Oristà 1063, que després Miró Riculf, mort segurament ja el seu germà, canvià per rendes a Manresa 1064 Els mateixos comtes li encomanaren, poc després,…
subgrà
Geologia
Cadascun dels dominis o porcions limitades per acumulacions de dislocacions dins d’un gra o cristall.
Cada subgrà està poc deformat internament té poques dislocacions lliures, i presenta lleugeres diferències d’orientació cristallogràfica que es manifesten en diferent angle d’extinció al microscopi respecte dels seus veïns La divisió dels cristalls en subgrans es forma per un procés de redistribució de dislocacions en l’interior del cristall anomenat poligonització
Ismā‘īl ibn Aḥmad
Història
Fundador de la dinastia samànida que governà la Transoxiana i Fargana.
Establí 892 la capital a Bukhara, que convertí en un important centre cultural, i expandí els seus dominis al Khorāsān i al Tabaristan
taifa de Saltes
Història
Petit regne de taifes format a l’illa del seu nom, juntament amb la ciutat de Huelva, a causa de la desmembració del califat de Còrdova (1031).
El 1052 fou annexada als dominis d’al-Mu'taḍid de Sevilla El fill del senyor independent de Saltes fou el conegut geògraf al-Bakrī
Luchino (I) Visconti
Història
Senyor de Milà (1339-49) juntament amb el seu germà Giovanni (I), en successió del nebot Azzone (I), i condottiere.
Es dedicà a ampliar els seus dominis Locarno, Asti, Tortona, Alessandria, Alba, etc, en lluita contra els Savoia i els angevins, i el 1346 rebé Parma