Resultats de la cerca

Es formà amb Fiorenzo di Lorenzo en l’ambient de l’escola úmbria i collaborà amb Il Perugino en les taules de la Vida de Sant Bernadí 1473, Galleria Nazionale dell’Umbria, Perusa i en els frescs de la Capella Sixtina 1481-83, Vaticà la influència d’aquest darrer conduí el seu estil vers una execució més subtil del paisatge 1492-94, frescs de les Sales Borja, Vaticà, i de la capella Bufalini, Santa Maria d’Aracoeli, Roma Fou a Siena on desenvolupà el seu art preciosista i decoratiu, de vius colors i de to fastuós, palès en les Escenes de la vida de Pius II 1502-07, a la Biblioteca Piccolomini…

Suposat autor de la monumental sàtira menipea anomenada Satiricó , sol ésser generalment identificat amb un aristòcrata romà —citat per Tàcit— que fou procònsol a Bitínia i se suïcidà després d’haver participat en la conspiració de Pisó 66 dC Hom li atribueix el sobrenom d' Àrbitre potser per la fama d’àrbitre de l’elegància, arbiter elegantiae , que tingué a la cort de Neró, bé que hi ha autors que dubten que aquest i l’autor del Satiricó siguin la mateixa persona Per tant, la seva obra i la seva mateixa personalitat, per manca de dades precises, constitueixen un misteri, objecte constant de…

Filla del comte Joan I d’Armanyac i de Beatriu de Clermont, primera comtessa de Charolais El 1373 fou casada, a Barcelona, amb el duc de Girona i comte de Cervera, primogènit de Pere III de Catalunya-Aragó, el futur Joan I Dotada d’un caràcter pacífic, exercí una influència moderadora en el seu marit i estigué en bones relacions amb tots els membres de la família reial També, amb dots diplomàtics, negocià que el seu germà, el comte Joan d’Armanyac, ajudés Pere el Cerimoniós en la seva lluita contra Jaume III de Mallorca, cosa que aconseguí, i el 1377 negocià una pau entre els…

Es formà a la Universitat de Drake, però s’orientà cap al cant Estudià cant amb R Ponselle i debutà a l’Òpera de Boston el 1960 amb el paper de Masetto Don Giovanni , de Mozart Entre el 1964 i el 1966 cantà a la New York City Opera i el 1965 interpretà el paper de Valentin Faust al Metropolitan de la mateixa ciutat, teatre on romangué durant vint-i-cinc anys com a membre estable de la seva companyia El 1971 actuà al Covent Garden de Londres S’ha especialitzat en els papers per a baríton de G Verdi, i n’ha enregistrat nombroses òperes en disc i en vídeo Valorat sobretot pels seus dots…

Estudià piano, i els anys setanta començà a treballar com a pianista i vocalista en diversos grups A partir del 1977 es dedicà només a cantar, i al principi dels vuitanta ho feu al grup vocal de John Hendricks El 1983 gravà un disc a cappella i començà a oferir concerts cantant sense acompanyament, amb la qual cosa assolí una gran popularitat Guanyà premis, aconseguí èxits com Don’t Worry Be Happy i collaborà amb artistes del pop El 1990 mostrà els seus dots d’orquestrador amb el conjunt de deu veus Voicestra El 1995 gravà l’àlbum Paper Music , dirigint i cantant música de JS…

Des de petit destacà pels seus dots musicals, oferí el primer concert públic com a pianista quan tenia sis anys, i excellí especialment com a organista Després de completar la seva formació a Filadèlfia i a Nova York, a divuit anys debutà com a director d’orquestra en aquesta segona ciutat al capdavant de la Lemonade Opera Company Durant la dècada del 1950 dirigí importants estrenes operístiques de GC Menotti, amb qui collaborà al New York City Opera Center, institució de la qual fou director de l’orquestra en 1951-54 A partir del 1958 dirigí en el Festival de Spoletto 1958-76, i…

El seu debut discogràfic fou el 1936 a la banda del seu germà The Solid Swingers Poc després es traslladà a Los Angeles Influït especialment per Earl Hines, Cole aviat es convertí en un dels pianistes més interessants, amb un estil basat en frases de notable complexitat a la mà dreta i una mà esquerra espaiada i de gran sentit rítmic Les seves aportacions marcaren l’evolució del jazz pianístic Creà la fórmula de trio integrat per piano, guitarra i contrabaix, que fou adoptada per molts pianistes posteriorment Feu importants enregistraments amb Lester Young Cole, que cantava alguns dels temes…

Després d’un aprenentatge al taller d’Agostino Tassi vers el 1619, desenvolupà autodidàcticament els seus dots pictòrics amb l’estudi de la perspectiva i de les obres del luminista flamenc Paul Bril La personalitat pictòrica de Gellée se centra en el paisatge, on les figures — generalment fetes pels seus deixebles — són un simple pretext La seva importància està en el caire generalitzat que dóna al paisatge, puix que fuig de la identificació tipus postal i cerca — a través d’una tècnica precisa — de copsar l’atmosfera a través del color Hom en destaca, dins aquesta línia, la…

Fou comissari polític a Florència 1540, degà de la Cambra Apostòlica 1542 i nomenat —tot i que havia escrit els llicenciosos Capitoli del Forno — arquebisbe de Benevent 1544 Nunci apostòlic a Venècia i secretari d’estat de Pau IV, desplegà els seus grans dots diplomàtics, però no arribà mai a cardenal Escriví versos llatins, oracions i unes Vides , però la seva fama és deguda al Galateo i a les Rime El Galateo 1550-55 parteix del Cortegiano de Castiglione, però no en té ni l’amplitud ni la profunditat ètica És un llibre de costums i normes de comportament social, escrit en prosa…

A setze anys guanyà tres campionats dels Estats Units en braça i estils, i l’any següent baté rècords nacionals en 100 iardes braça i 100 m lliures Fou seleccionada per a l’equip olímpic dels Estats Units als Jocs de Tòquio, però no pogué competir a causa de l’inici de la Segona Guerra Mundial Descoberta per un caçatalents de la Metro Goldwyn Mayer, el 1942 debutà al costat de Mickey Rooney en la comèdia Andy Hardy's Double Life , de George B Seitz Aconseguí la popularitat en el gènere de musicals aquàtics, que personificà gràcies als seus dots natatoris i el seu físic, amb…