Resultats de la cerca
Es mostren 3300 resultats
ambitus
Dret romà
Servitud legal que imposava unes determinades distàncies de separació en terrenys i immobles contigus.
Afectava la construcció d’edificis intercapedo , els terrenys cultivats i les vies A l’època medieval, aquestes normes caigueren en desús, tot i la reintroducció del dret romà, i, quant als edificis, hom aplicà el dret d'atansar i l'arrambatge
Sant Feliu i Sant Jaume de la Colomina (la Pobla de Roda)
Art romànic
Situació Aquesta església és situada en el conjunt d’edificis del mas de la Colomina, al costat mateix de la carretera de Laguarres a Roda de Ribagorça, a l’indret del pont de la Colomina Mapa 32-11 251 Situació 31TBG951807 Església L’església de Sant Felip i Sant Jaume de la Colomina és un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis poligonal Com les esglésies de Sant Joan de Morens, Sant Joan del Mont de Roda o Santa Eulàlia de Beranui, entre d’altres, Sant Felip és un exemple de la implantació de tipologies absidals gòtiques en …
Lerma
Municipi
Municipi de la província de Burgos, Castella i Lleó, drenat pel riu Arlanza.
És un mercat agrícola amb activitat industrial sector alimentari i tèxtil El nucli té una sèrie d’edificis remarcables, construïts el s XVII, entre els quals hi ha el Palau dels Ducs, i diversos edificis religiosos De la mateixa època se'n conserven les muralles
Josep Lluís Prada i Farrero
Construcció i obres públiques
Constructor.
Construí edificis d’habitatges al carrer de Castillejos, a Barcelona, per a l’empresa Ramon Farriol, realitzà altres construccions a la Pobla de Segur 1956-59 i a Tolosa, a l’empresa constructora del seu avi, Josep Farrero i Ruiz 1956-59 Home emprenedor, fou fundador de diverses empreses constructores i immobiliàries En un altre àmbit, s’especialitzà en el manteniment i decoració d’edificis, a Barcelona El 1979 marxà a Amèrica i s’establí a Guayaquil Equador, on havia estat contractat per a installar marbre d’Europa al Banco Central de l’Equador També treballà en els…
La restauració dels centres històrics
Taber Mons Barcinonensis , JRubió, 1927 SPADB La discussió sorgida arran de la proposta de Joan Rubió i Bellver per a la sistematització de la zona situada entorn de la catedral de Barcelona i delimitada per l’avinguda de la Catedral, el carrer del Bisbe, el carrer de Jaume I i la Via Laietana, és representativa de com es volia abordar la restauració dels edificis de valor històric Aquesta proposta va ser defensada pel mateix Rubió en el seu llibre Taber mons Barcinonensis Observaciones escritas después de la exposición pública de las “Visiones” del Táber en el Claustro de la…
sobreàtic
Construcció i obres públiques
Pis més elevat d’alguns edificis, situat sobre l’àtic i reculat del carrer respecte a aquell.
moll de càrrega
Construcció i obres públiques
Basament elevat sobre el pla del sòl en edificis industrials, per a facilitar el carregament de camions.
arquitecte
Arquitectura
Professional que dissenya els plans per a fer els edificis i en dirigeix i controla la construcció.
Aquesta denominació, equiparada antigament a la de mestre de cases, s’imposà a partir del s XVI Per a l’exercici de la professió d’arquitecte hom exigeix actualment el títol acadèmic de l’escola tècnica corresponent i la qualitat de membre d’un collegi oficial en alguns països, però, per a exercir la professió d’arquitecte, no cal obtenir un títol especial, sinó que només cal complir certs tràmits burocràtics que fixen les responsabilitats del qui fa la funció d’arquitecte El 1875 fou constituïda a Barcelona una escola lliure d’arquitectura Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona…
Machu-Picchu

Ruïnes de Machu-Picchu, Perú
© Fototeca.cat-Corel
Ciutat
Antiga ciutat inca edificada en el cim d’una muntanya dels Andes.
El seu traçat urbanístic és d’una gran perfecció, més encara si hom té en compte el poc terreny ocupable i la seva posició inclinada Era dividida en diferents barris la finalitat de la majoria dels edificis era purament pràctica, llevat del palau reial i dels edificis destinats al públic Fou dividida en ciutat alta i ciutat baixa, destinades, respectivament, a les classes altes i a les classes baixes
església
Arquitectura
Cristianisme
Lloc de reunió dels cristians per a la celebració dels actes litúrgics.
La primera comunitat cristiana, de formació jueva, continuà assistint a la pregària de les sinagogues, però també i aviat exclusivament es reuní en cases particulars per a la celebració de l’eucaristia i per a d’altres actes A partir del s III ja són coneguts edificis destinats a les reunions cultuals, lligats encara als edificis privats el més cèlebre és el de Dura Europos, bé que no fou fins després de la pau de Constantí 313 que hom començà de bastir pertot edificis de culte Aquests responien, arquitectònicament, als edificis civils Dins…