Resultats de la cerca

Prefecte del Pretori, fou proclamat emperador després de l’assassinat de Probe Pertany al grup d’emperadors anomenats illiris Associà al poder els seus fills Carí i Numerià Lluità contra els perses i els pobles germànics, els quals derrotà al Danubi Passà a l’Àsia, on conquerí Selèucia, Mesopotàmia, i arribà a Ctesifont Es titulà Persicus Maximus

Format entorn d’un nucli central constituït per Milà, en possessió dels obertencs a partir del segle X, s’hi afegiren Gènova al temps dels emperadors Otó II i Otó III, Tortona, Luni i, més tard, Bobbio Les últimes incorporacions a la marca Gavello i Monselice es produïren al segle XII, quan ja es forjava l’autonomia comunal

Dignatari dels prínceps valacs, recollí els seus records personals a Istorie a preaputernicilor împăraţi otomani ‘Història dels poderosos emperadors otomans’, 1863 La seva obra cabdal és un tractat de gramàtica romanesa Observaţiuni sau băgări dă seamă asupra regulelor şi orîndueledor gramaticii rumâneşti ‘Observacions o notes sobre les regles i disciplines de la gramàtica romanesa’, 1787 Conreà també la poesia lírica

Escriví la Chronica Slavorum , que comprèn del 1171 al 1209 i és continuació de la de Helmold no se cenyí al món eslau, sinó que tractà també dels emperadors germànics, de llurs expedicions a Itàlia, croades, etc Resta una font indispensable per la seva informació de primera mà i la inserció de documents Traduí en versos llatins Gregorius , poema de Hartmann von Ave

El cos dels pretorians romans —que gaudia de privilegis especials respecte als altres cossos— intervingué decisivament i en diverses ocasions en el desenvolupament de la història de l’Imperi Així, els seus membres occiren Calígula, nomenaren emperadors Claudi, Otó, foren àrbitres en la lluita entre Vitelli i els Flavis, etc Constantí, després d’obtenir la victòria sobre Maxenci, decretà l’abolició d’aquest cos

El títol —que apareix vers el s XI, amb els emperadors Comnè— arribà a constituir la quarta jerarquia de l’imperi L’emperador Andrònic Paleòleg atorgà aquesta dignitat a Roger de Flor, comandant de la Companyia Catalana, el 1303, i posteriorment a Berenguer d’Entença 1305, després d’haver estat investit com a cèsar Roger de Flor Mort Berenguer, fou nomenat megaduc Ximenes d’Arenós 1307

Anomenat Murzufle ‘Cellajunt’ Alt funcionari de palau, casat amb Eudòxia, filla de l’emperador Aleix III Comnè Fou proclamat a conseqüència de la revolta de Constantinoble contra els croats i els emperadors entronitzats per ells, Isaac II i Aleix IV Àngel en reaccionar els croats i prendre la ciutat 13 d’abril de 1204, Aleix V fugí, i alguns mesos després fou condemnat a mort

En alguns casos, però, només designà unes fortificacions situades en els llocs més fàcilment expugnables dels territoris fronterers, les quals podien servir també de línies d’atac per a ajudar les incursions de l’exèrcit romà en terreny enemic Construïts sota el regnat dels diversos emperadors sobretot pels Flavis, Trajà i Adrià, els limes foren un puntal per a la defensa de l’imperi davant les invasions dels bàrbars

El nom era aplicat pels grecs a tots els sobirans orientals De Grècia passà als emperadors romans segle III i, més tard, als bizantins Als segles XI i XII fou aplicat als fills, germans i gendres de l’emperador amb dret de successió, però des del segle XIII designà els prínceps que governaven províncies semiindependents, com el dèspota de l’Epir Alguns dèspotes subsistiren dins l’imperi turc