Resultats de la cerca
Es mostren 174 resultats
Sant Vicenç de Mentet
Art romànic
Situació Aspecte del sector sud-est de l’església amb la porta nova que va reemplaçar l’antiga, la qual s’endevina més al centre del mur meridional ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Vicenç és a la part alta del poble de Mentet, que és a 1 555 m d’altitud, a la capçalera de la vall homònima Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 28’ 44” N - Long 2° 18’ 30” E Mentet és a 12 km de Pi de Conflent per la carretera D-6 JAA Història L’esment més primerenc del lloc de Mentet és de l’any 1011, en què consta en la butlla que el papa Sergi IV adreçà a Sant Miquel de Cuixà, segons la qual aquest…
Santa Maria de Peracamps (Llobera de Solsonès)
Art romànic
La primera notícia que se’n té l’aporta un document de l’any 1067, pel qual Amaltruda, senyora de Peracamps, donava al seu fill Arnau, l’alou també de Peracamps amb l’església de Santa Maria És esmentada novament l’any 1072, al testament d’un personatge de nom Em, el qual, bo i puntualitzant que l’esmentada Amaltruda era senyora de Peracamps, feia donació d’un alou a l’església de Santa Maria Uns anys després, el 28 de març de 1084, Arnau Bonfill de Sanç, de Llobera, fill d’Amaltruda, donà a la canònica de Santa Maria de la Seu d’Urgell la meitat del castell de Peracamps, amb la meitat de l’…
El marc històric del romànic del Baix Llobregat
Art romànic
El territori Vista aèria del Papiol, amb el castell, que acomplia una funció estratègica com a enllaç entre la vall delLlobregat, que dominava, i el Vallès proper ECSA - J Vidal El Baix Llobregat és marcat fonamentalment pel riu que li dona el nom i del qual comprèn la vall mitjana i baixa, des del congost del Cairat, al peu de Montserrat, fins a la Marina Una de les característiques històriques de la comarca és haver estat un pas natural de penetració cap a l’interior de Catalunya i cap a les…
Castell de So o d’Usson (Ròsa)
Situació Aspecte de conjunt d’aquest antic castell, històricament el més important del territori del Donasà ECSA - A Roura Castell situat al cim d’una penya, sobre la confluència de la Brugenta i el riu Aude i, així mateix, davant de les gorges de l’Aude, que marquen el límit septentrional de la Terra de Donasà Mapa IGN-2248 Situació Lat 42° 44′ 12″ N - Long 2° 5′ 21″ E Si agafem la carretera vella que va de Ròsa a Atsat, ja a la Fenolleda, passarem per sota del castell Hem de deixar l’automòbil al costat del pont i pujar-hi per un camí carreter En principi només es pot visitar els mesos d’…
Sant Genís de Taradell
Art romànic
Situació Planta, a diversos nivells i a escala 1200, del campanar J Sarri Situada al mig de la vila de Taradell, formant part del conjunt parroquial, amb la capella de Santa Llúcia i el castell dels Vilademany, l'església de Sant Genís de Taradell determina aproximadament el nucli de Taradell Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 40,8 —y 36,4 31TDG 408364 Des de Barcelona per la N-152 de Barcelona a Puigcerdà, en arribar a Tona cal agafar la carretera de Balenyà i des de Balenyà la carretera directa a…
accelerador de partícules

Esquema del centre de recerca DESY d’Hamburg (Alemanya), format pels anells d’emmagatzematge PETRA i DORIS, el sincrotró DESY i per l’accelerador de positrons PIA
© fototeca.cat
Física
Complex de dispositius dissenyat per accelerar partícules materials, amb les quals es provoquen col·lisions violentes.
A altes energies, l’estudi dels resultats d’aquestes collisions és el principal mètode d’investigació de l’estructura de la matèria i permet d’aprofundir en el coneixement de les lleis de la natura i en la composició i l’evolució de l’Univers A baixes energies, l’accelerador presenta un ús pràctic quotidià medicina, indústria com a font de radiació Tot i respondre a un esquema bàsic molt simple, la construcció d’un accelerador esdevé un repte científic i tecnològic de primer ordre, atesa la seva complexitat instrumental Els acceleradors s’han convertit en el centre de grans laboratoris…
La moneda vescomtal de Cardona-Calaf
Art romànic
Notícia històrica Segell de la família vescomtal de Cardona amb la figura del vescomte a cavall I amb llança, motiu semblant al que trobem en la moneda vescomtal de Cardona A M Balaguer L’allunyament respecte dels sobirans carolingis i la independització en definitiva dels comtats catalans, un procés que es produí al llarg del segle X, feu aparèixer tot un estol d’encunyacions monetàries comtals i episcopals i una sola de vescomtal la del vescomte de Cardona Cal recordar que aquest vescomte ho era del comtat d’Osona, però en adquirir la senyoria sobre el castell de Cardona el 986, el nom de…
Castell de Montoliu o de Santa Margarida (la Riera de Gaià)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereixen avui dia els murs més ben conservats d’aquest castell, situat prop la desembocadura del Gaià J Bolòs Aquest castell, conegut popularment com “el Castellot” o castell de Santa Margarida, és situat al mig del sector oriental de la plana de Tarragona, prop de la desembocadura del Gaià i, per tant, del castell de Tamarit Mapa 34-18473 Situació 31TCF628575 Per arribar-hi s’agafa la carretera local T-202, que va de la Riera de Gaià cap a Tarragona Al cap d’1 km, cal endinsar-se en la xarxa de carrers de la urbanització “Senyoriu de Tamarit” fins a arribar al peu del…
Conquesta i organització de la Noguera
Art romànic
Conquesta i repoblació a l’alta Noguera Vista aèria del castell d'Alòs, conquerit als àrabs a l'inici del segle XI pel comte Ramon Borrell I de Barcelona, tutor d'Ermengol II d'Urgell Més tard, el 1058, fou infeudat al magnat Arnau Mir de Tost ECSA - M Catalán El primer capítol —i el més important— de la conquesta i la repoblació de la contrada de l’alta Noguera s’inscriu en les gestes i l’acció del cavaller urgellità Arnau Mir de Tost, que fou vassall i puntal en tot moment de la política expansionista dels comtes i els bisbes d’Urgell En el moment de la seva majoria d’edat, el 1018-19, a la…
teatre d’òpera
Música
Edifici destinat a la representació d’òpera.
Si bé els primers teatres permanents es bastiren a Grècia a partir del segle IV aC, i després a Roma, el llarg període de l’Edat Mitjana suposà un total trencament amb la tradició constructiva i l’ús dels teatres Així, l’origen del teatre d’òpera cal situar-lo en el Renaixement italià i en el canvi de localització dels espectacles, dels espais públics -carrers o places- als espais privats -patis o salons dels palaus-, amb muntatges efímers, fins que es produí l’especialització d’un espai propi i permanent per a la funció L’edifici havia de congregar el públic de manera adequada i permetre el…