Resultats de la cerca
Es mostren 459 resultats
Libèria 2015
Estat
L'Organització Mundial de la Salut OMS va declarar el país lliure del virus de l'Ebola el 3 de setembre, en no haver detectat cap cas en els 42 dies anteriors, el doble de dies de la durada màxima de la incubació En més d'un any i mig, l'epidèmia de l'Ebola va causar la mort d'11300 persones, el 90% d'aquestes, en tres països de l'Àfrica Occidental Libèria, Sierra Leone i Guinea Aquesta epidèmia, a més, va aturar el creixement econòmic, que va passar del 8% del 2013 a l'1,8% del 2014 i el 3,8% del 2015 Molt activa, la presidenta, Ellen Johnson-Sirleaf, va viatjar a…
Sierra Leone 2016
Estat
L’Organització Mundial de la Salut OMS va declarar eradicada l’epidèmia de l’Ebola a Sierra Leone el 17 de març Al cap d’uns quants mesos, el Govern va posar fi a l’obligatorietat de fer proves a totes les persones mortes, una mesura implantada al novembre del 2015 Amb la fi de l’epidèmia es va reactivar l’economia, que va créixer poc més de mig punt Segons el Banc Africà de Desenvolupament, el país va perdre el 20% del producte interior brut l’any 2015 En la lluita contra la corrupció, una de les prioritats del president Ernest Bai Koroma, es va actuar contra la…
estrall
Gran dany, destrucció, mortaldat, causat per la guerra, una epidèmia, una calamitat, etc.
Carles
Despoblat
Despoblat del municipi d’Alfara de Carles (Baix Ebre), al SW de la vila, a la capçalera del barranc de la Cunca; les ruïnes del castell i l’església de Sant Julià són al cim d’un turó.
Es despoblà a la fi del s XV a causa d’una epidèmia La baronia de Carles i Alfara pertanyia al s XVI a la ciutat de Tortosa
Cometo
Mitologia
Nom de dues heroïnes mítiques gregues, que moriren com a càstig de llurs crims contra la religió i contra la pàtria, respectivament.
L’una era sacerdotessa d’Àrtemis Triclària, i l’epidèmia que seguí la seva mort originà les festes triclàries L’altra era filla de Ptelerac, rei dels teleboencs
Vicent Arcaina
Cristianisme
Metge i jesuïta.
Escriví una memòria sobre la pesta esdevinguda a València el 1647 i el 1648, interessant per la crítica que hi fa d’una altra memòria publicada pel dominicà Francesc Gavaldà sobre la mateixa epidèmia
Pere Josep Arabi
Metge.
Es distingí en la lluita contra l’epidèmia del 1821 a Palma, i sobre aquesta calamitat escriví un treball mèdic Fou membre de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia i de la Junta Provincial de Sanitat
La Pesta Negra. 1348
L’epidèmia infecciosa anomenada pesta, provocada per un bacil que no fou identificat fins l’any 1894, ha causat, històricament, més destrucció de vides humanes que qualsevol altra epidèmia Per bé que a Europa són recordades i reconegudes les pestes des del segle II, sota l’imperi Romà, la gran pesta de la història és la Pesta Negra o Mort Negra, The Black Death La pesta del 1348 La porta d’entrada al continent europeu d’aquesta pandèmia fou el port de Constantinoble o des de Messina, on arribà el 1347 procedent de l’Àsia central per la ruta de la seda La propagació…
Joan Drument i Millet
Metge.
Actuà eficaçment durant l’epidèmia de còlera del 1821 Fou secretari de la junta suprema de sanitat, catedràtic de medicina a Barcelona i membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts Publicà una Memoria sobre el cólera morbo 1834 i Patología médica 1850
Fèlix Osona
Metge i epidemiòleg.
El 1698 publicà, a Barcelona, un Tractatus de febre maligna Vicensi famosa , sobre una epidèmia ocorreguda a Vic L’obra suscità una viva polèmica i fou atacada per Ignasi Moreta i Marcià Homs, entre altres Fèlix Osona respongué amb un Appendix tractatus de febre 1700