Resultats de la cerca
Es mostren 433 resultats
Sant Hipòlit de Voltregà
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Voltregà, assumí molt aviat funcions parroquials que conserva encara Les primeres notícies es troben a partir de l’any 966 quan una casa i un hort estaven situats al terme del castell de Voltregà, a la vila de Sant Hipòlit Les funcions parroquials es documenten a partir de l’any 1064 El creixement de la població el segle XVIII motivà l’erecció d’un temple nou i més espaiós que fou consagrat el 12 d’agost del 1780 Així desaparegué qualsevol vestigi del temple antic, que es trobava emplaçat al mateix indret on avui hi ha l’església
Nicolau Llabrés d’Armengol i Ram de Viu
Filosofia
Escriptor il·lustrat.
Prengué el cognom Llabrés per raó d’una vinculació testamentària Cavaller de l’orde de Sant Joan, arribà a ésser batlliu de Mallorca Cooperà a la fundació de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País, a la qual presentà diverses memòries, sobre agricultura i arts, i a la nova erecció de la confraria de Sant Jordi, de cavallers mallorquins És autor de diverses poesies, en llatí i en castellà, algunes de les quals impreses i una de dedicada, amb una certa ironia i una mica de sarcasme, als esdeveniments del 1809 a Mallorca Traduí al castellà el Paradís perdut , de Milton,…
Traumatisme genital extern
Patologia humana
Són anomenades traumatismes genitals externs les lesions causades als òrgans genitals externs per un impacte Poden ésser deguts a objectes tallants o penetrants, que originin lesions obertes, o per cops de gran intensitat que no arribin a esquinçar la pell i provoquin lesions tancades En aquesta obra, els traumatismes que afecten la part de la uretra que es troba per l’interior dels genitals externs són descrits en l’article que tracta dels traumatismes de les vies urinàries del capítol que correspon a l’aparell urinari Les lesions obertes poden ésser de diversa gravetat Les més…
penis
Anatomia animal
Òrgan copulador mascle d’alguns animals (reproducció).
En els mamífers, és un òrgan erèctil que serveix per a la còpula i la micció El de l’home posseeix una gran quantitat de terminacions nervioses És situat davant la símfisi del pubis, al qual és adherit per un lligament i per les arrels dels cossos cavernosos, els quals, plegats amb el cos esponjós que envolta la uretra, formen el cos del penis, a l’extrem del qual hi ha el gland on es troba el meat urinari de la uretra, recobert pel prepuci, que s’hi adhereix per una brida anomenada fre La forma, la direcció, la consistència, el volum i la talla del penis varien segons que estigui flàccid o…
la Trinitat de Valldemossa
Ermita
Convent
Ermita i convent d’ermitans, del municipi de Valldemossa (Mallorca), prop del lloc on hi hagué l’antic col·legi de Miramar, fundat per Ramon Llull.
Fou fundada el 1648 per fra Joan de la Concepció Mir i Vallès aquest i el seu successor en el règim de la congregació ermitana, fra Antoni de Sant Pau Ferrer i Rizà 1688-93, edificaren l’oratori i les dependències annexes Fou el tercer superior, fra Antoni de la Presentació Sampol i Oliver, qui posà la primera pedra de l’edificació actual 1703, composta d’una església dedicada a la Puríssima Concepció, amb corredors, cuina i refectori, porteria i celles, que fou inaugurada el 1705 La comunitat d’ermitans hi residí fins al s XIX i hi fou restaurada al segle actual, després de l’erecció…
magdalena
Cristianisme
Membre dels convents dedicats a Santa Maria Magdalena formats, de bon principi, per a la reclusió de les anomenades repenedides
.
El més antic és el de Santa Maria Magdalena de València, erigit vers el 1240, que seguí la regla de sant Agustí, fins que el 1286 adoptà la de sant Domènec Poc temps després es fusionà amb els convents dels servites 1297 i el de pecadores repenedides 1416 El convent de Barcelona existia a mitjan s XIV, en una capelleta pròxima a la riera de Sant Joan Entre el 1365 i el 1372 el Consell de Cent patrocinà l’erecció d’una nova casa, amb la qual es fusionà el 1450 el monestir de Conangle les Masies de Roda i un altre de situat prop de Terrassa, al Puig Barral 1535 El 1880 el convent…
Castell del Grau de Castelló (el Pont de Suert)
Art romànic
L’existència d’aquesta força és coneguda a través d’una convinença d’infeudació que cal datar vers el 1070, per la qual el comte Ramon IV de Pallars Jussà donà en alou a Miró Guerreta i als seus successors la tinença del castro del Grau de Castelló amb els seus termes, que incloïen també la vila de Saraís Probablement l’erecció d’aquesta fortalesa per part del comte del Pallars Jussà fou motivada per la presència dels nous reis de Ribagorça a la vall de Barravés i a Castelló de Tor, de tal manera que la seva finalitat va ser la de preservar la vall de Boí de l’expansionisme…
Fèlix Rico
Cristianisme
Bisbe de Terol (1795-99).
Es doctorà en teologia i dret canònic a la Universitat de València i obtingué un benefici a la parròquia de Sant Martí de València Allà conegué el canonge magistral Josep Climent , que en ésser nomenat bisbe de Barcelona 1766 se l’endugué i el nomenà ardiaca de Santa Maria del Mar i, després, provisor, vicari general i canonge de la catedral de Barcelona Després del 1775 obtingué la canongia doctoral de València, on defensà d’escrit i de paraula l’ortodòxia del bisbe Climent Nomenat bisbe de Terol 1795 es remarcà per les seves pastorals i zel i sobretot per l’erecció de la Casa Hospicio de la…
Pero Lopes de Luna y Ximenes de Urrea
Cristianisme
Eclesiàstic aragonès.
Fill de Lope Ferrenc de Luna, senyor de Luna Canonge de Saragossa i abat de Montaragó 1306, el 1314 fou elegit bisbe de Saragossa Amb el consentiment de Jaume II obtingué del papa d’Avinyó l’erecció de Saragossa en arquebisbat, d’on fou el primer arquebisbe 1318-45, i desmembrà, així, l’antiga província Tarraconense Convocà tres concilis provincials i dos sínodes i defensà els seus clergues contra l’avidesa fiscal de la cúria avinyonesa Canceller reial, fou marmessor de Jaume II i coronà Alfons III —de qui fou ambaixador a la cort d’Avinyó— i Pere III, el qual, d’infant, ell…
pelatge
El gat siamès té un pelatge de color falb, i el cap, les potes i la cua són de color xocolata. La fotografia mostra una gata siamesa amb un pelatge característic de la raça
© M. Albaladejo i J. Palasí
Anatomia animal
Formació epidèrmica típica dels mamífers.
Cada pèl consta de nombroses cèllules epidèrmiques ceratinitzades Es desenvolupa a partir d’un lleuger engruiximent de l’epidermis, a l’estrat germinatiu, i s’enfonsa fins a implantar-se al derma per mitjà del follicle pilós Al follicle van a parar les glàndules sebàcies, productores de greix, i els vasos sanguinis encarregats de portar l’aliment També és en aquesta zona on té lloc el creixement En general els pèls formen un cert angle amb la pell, i del costat cap al qual s’inclinen hi ha un múscul erector que en permet l’erecció El pèl és sotmès a caigudes, que poden ésser…