Resultats de la cerca
Es mostren 459 resultats
Lurda de Prats

Aspecte del santuari de Lurda de Prats
© CIC-Moià
Santuari
Santuari marià situat a la serra de Prats, prop de la vila de Prats de Lluçanès (Lluçanès), a 741 m alt.
Fou erigit el 1882, i fou refet i molt ampliat amb un nou atri i un nou campanar el 1958 per l’arquitecte Josep M Pericas A l’interior, l’absis té unes pintures murals dels artistes Ramon Noé i Antoni Cortada Aquest santuari fou la primera capella de l’Estat espanyol dedicada a la Mare de Déu de Lorda El quart diumenge d’agost, s’hi celebra una festa que commemora la seva construcció
bisbat de Jaca
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Jaca.
Fou erigit el 1076 per Sanç III d’Aragó pel fet que la ciutat era la capital del regne d’Aragó per això era dit també, a l’alta edat mitjana, bisbat d’Aragó i que els bisbes d’Osca hi residien habitualment Reconquerida Osca el 1076, un mateix bisbe governava les dues diòcesis fins que, el 1571, Pius V les separà novament Actualment la diòcesi de Jaca és sufragània de l’arxidiòcesi de Pamplona
Thurn und Taxis
Llinatge alemany d’origen llombard (prop de Bèrgam), documentat des del 1117 amb Rainerio de Tasso
.
Successivament, els seus membres foren creats nobles 1512, barons 1608, comtes 1624 i prínceps 1695 del Sacre Imperi L’any 1681 foren creats prínceps de Thurn und Taxis als Països Baixos hispànics, i aconseguiren també el comtat de Val Sàssina La característica essencial d’aquest llinatge és la de la seva relació amb el càrrec de mestre major de correus correu reial Efectivament, el 1595 reberen el càrrec de grans mestres generals de correus del Sacre Imperi aquest càrrec fet hereditari en el llinatge el 1615 fou erigit en feu del tron del Sacre Imperi Una branca hispànica els…
comtat d’Eu
Geografia històrica
Territori feudal francès erigit el 996 per a Jofre I, comte de Brionne.
El 1186 passà als Lusignan-Issaudoun, i el 1249 als Brienne, fins el 1350, que passà a la corona El 1352 fou donat a Joan d’Artois, i passà successivament als Nevers 1472, als Cleve-La-Marck 1491, als Guisa 1640, als Orléans 1660, que el vengueren 1682 al duc del Maine, i, per enllaç, de nou als Orléans 1793 El darrer a portar el títol fou Gastó d’Orléans mort el 1922, net del rei Lluís Felip I
sa Tuna

Aspecte de la cala sa Tuna
© CIC-Moià
Cala
Cala del municipi de Begur (Baix Empordà), on s'erigit el barri homònim.
Chur

Chur
blumblaum (CC BY 2.0)
Ciutat
Capital del cantó dels Grisons, Suïssa, situada a la vora del Plessur, afluent del Rin.
Indústria química, tèxtil i alimentària L’antiga Curia Rethorum constituí un principat eclesiàstic del Sacre Imperi al cercle del Baix Rin El bisbat fou fundat al segle V, i durant el regne franc el bisbe governà la ciutat El 843 el bisbat passà de la jurisdicció de Milà a l’arquebisbat de Magúncia El 1770 fou erigit en principat de l’Imperi, i ho fou fins el 1805, però ja el 1798 li fou suprimida tota autoritat civil
comtat de Dénia
Geografia històrica
Jurisdicció feudal concedida el 1356 a Alfons de Gandia i de Foix (Alfons I de Gandia), senyor de Dénia.
A la mort 1424/25 del seu fill, Alfons de Gandia i d’Arenós Alfons II de Gandia, passà a la corona Alfons IV l’atorgà de nou al seu germà l’infant Joan, rei de Navarra, el qual el cedí 1431 al seu preceptor Diego Gómez de Sandoval y Rojas mort el 1454, qui el passà al seu fill Fernando mort el 1474, i aquest al seu fill Diego, moment en que fou erigit el marquesat de Dénia
el Casol de Puigcastellet

El Casol de Puigcastellet
Jordi Borràs i Vivó (CC BY-NC-ND 2.0)
Oppidum ibèric del municipi de Folgueroles (Osona).
Fou erigit a mitjan segle III aC al capdamunt d’un turó que permetia controlar la part oriental de la plana de Vic Uns cinquanta anys més tard, segurament en temps de la segona guerra Púnica, fou abandonat És un tipus de construcció denominada de barrera, constituïda per un pany de muralla rectilínia, de 2,5 m d’ample, reforçat amb una torre central adossada Als extrems, els braços de la muralla arribaven fins al cingle
Fonte Avellana
Monestir
Ermitatge i monestir a Frontone Serra, les Marques, Itàlia.
Fundat amb el títol de Santa Creu ~979 per sant Romuald, hi residí sant Pere Damià, i més tard hi sojornà Dant Erigit en abadia el 1325, fou centre cultural gràcies al cardenal Bessarió Cap d’una congregació benedictina independent, fou unit 1569 als camaldulencs Suprimit el 1579, fou restaurat definitivament a la darreria del s XIX L’església és romànica, amb elements dels s X i XII el monestir és dels s XV i XVIII
Castell de Sisquer (Guixers)
Art romànic
El castell de Sisquer devia ésser situat dalt el turó que hi ha davant l’actual església parroquial La informació documental és minsa Sabem que l’any 1375 quedà sota el domini del nou comtat de Cardona, erigit pel rei Pere el Cerimoniós, i que, en casar-se l’hereu de la casa de Cardona, Sisquer hi contribuí pagant una part de les despeses El segle XVII, Sisquer s’integrava com a batlliu de la batllia de Morunys