Resultats de la cerca

Escriví novelles i narracions de tema rural, sovint autobiogràfiques De vulgaire geschiedenis van Charelke Dop ‘La història vulgar de Charelke Dop’, 1924, Clementine 1940, Jeugd ‘Joventut’, 1942

Inventà dos instruments músics, l’eufoni i el clavicilindre, variants de l’harmònica de cristall, i a través de la música començà a estudiar el so i esdevingué un dels fundadors de l’acústica Descobrí vibracions longitudinals en cordes o barres i estudià experimentalment la vibració de plaques en les quals, si hom hi escampa sorra fina pel damunt, apareixen les anomenades figures acústiques de Chladni , formades per la sorra acumulada en les línies nodals de la placa en vibració Explicà el fenomen de ressonància en els diapasons i efectuà mesures sobre la velocitat del so en…

Professor a les universitats de Berlín i Hamburg, abandonà Alemanya el 1933 i professà a les universitats d’Oxford, Göteborg, Yale i Colúmbia Dins la direcció neokantiana de l’escola de Marburg, s’interessà pels problemes epistemològics a Das Erkenntnisproblem in der Philosophie und Wissenschaft der neueren Zeit ‘El problema del coneixement en la filosofia i la ciència modernes’, 1906-20 descobrí la importància del símbol numèric i de la funció a Substanzbegriff und Funktionbegriff ‘Concepte de substància i concepte de funció’, 1910, que li obriren el camí a una interpretació de les…

Membre del partit nacionalsocialista, el 1942 succeí RHeydrich com a cap de la Gestapo i del servei de contraespionatge de les SS Fou un dels principals responsables del terror dels darrers anys de la guerra i, com a tal, condemnat a mort en el procés de Nuremberg

El 1913 s’allistà a la Legió Estrangera, experiència que reflectiria més tard a Afrikanische Spiele ‘Jocs africans’, 1936 Destacat combatent durant la Primera Guerra Mundial, relatà les seves experiències i les seves idees sobre la guerra en diverses obres, com ara In Stahlgewitter ‘En tempestes d’acer’, 1920 i Auf den Marmorklippen ‘En els espadats de marbre’ 1939, en les quals palesa una concepció aristocràtica de la vida i una inclinació pels valors militaristes El 1923 abandonà l’exèrcit per a cursar estudis de filosofia i zoologia, i posteriorment es dedicà a la literatura Integrat…

Experimentà amb el llenguatge com a fenomen acústic i adoptà teoremes del dadaisme i del cercle de Viena Aconseguí resultats sorprenents a base de jocs de paraules mitjançant la deformació dels mots usuals, als quals dóna un equilibri insòlit La seva poesia concreta, com Laut et Luise 1966, Sprechblasen ‘Globus de vinyeta’, 1968, Der künstliche Baum ‘L’arbre artificial’, 1970, Der gelbe Hund ‘El gos groc’, 1980 i altres, s’estén a l’obra radiofònica Fünf Mann Menschen ‘Cinc homes’, 1970 i Die Humanisten ‘Els humanistes’, 1977, i a l’òpera parlada Aus der Fremde ‘Des de terra estranya’, 1979…

Inicialment treballà amb la firma Albatros, i durant la Primera Guerra Mundial, amb la Hansa-Brandenburg Després de la guerra hagué d’emigrar d’Alemanya per la prohibició de fabricar armament en aquest país El 1922, amb l’inici del rearmament, tornà a Alemanya i fundà la pròpia empresa aeronàutica a Oranienburg, on construí els primers prototips d’avió coet He-176 i de reactor He-178

Establert als EUA des del 1950, treballà per a publicacions com Life , Paris-Match , Queen , Look , etc També collaborà amb la indústria del cinema És considerat un dels pioners de la fotografia en color Defugí l’objectivitat, incorporant tota mena d’efectes plàstics

De primer escriví drames naturalistes i després fou un capdavanter del moviment neoclàssic Der Weg zur Form ‘El camí vers la forma’, 1906 És autor dels drames Canossa 1908 i Brunhild 1909, de la novella Der schmale Weg zum Glück ‘L’estret camí cap a la felicitat’, 1904 i de contes inspirats en la tradició italiana Publicà també l’assaig, d’idees conservadores, Der Zusammenbruch des Idealismus ‘L’enfonsament de l’idealisme’, 1919

Fundà amb Hans Arp i JBaargeld el grup dadà Colònia, 1919, al qual aportà el sistema de collages en la sèrie Fatagaga S'installà a París 1922, on illustrà amb collages llibres d’Eluard, com Repetition i Les malheurs des Immortels , aquest darrer escrit per tots dos Participà en la lluita entre dadaisme i surrealisme, s’inclinà a favor del segon i creà obres plenes d’inquietud i terror Èdip rei 1921, La cita dels amics 1922, retrat dels seus amics surrealistes, i La bella jardinera 1923-24 El 1925 adoptà en lesseves pintures el procediment del frottage…