Resultats de la cerca

És la primera vegada que apareix la paraula peceta , en castellà peseta com a indicació no popular del valor d’una moneda S'encunyaren monedes d’or de 20 pecetes, equivalents a 80 rals de billó o a 2 escuts del sistema tradicional, i les d’argent de 5, 2 i mitja i 1 pecetes , que corresponen respectivament a 20, 10 i 4 rals de billó o sia 8, 4 i 1,6 rals forts o d’argent

Divisió d’una peça en dues meitats, l’una de metall i l’altra de color contrabanda, contrabarra, contrabarreta, contrabastó, contracinta, contracotissa, contrafaixa, contrallista, contrapal, contravergueta, contraxebró i contraxebronat , amb cobriment d’un camper, d’una peça o d’una figura amb alguna de les contraposicions del grup anterior contrabandat, contrabarrat, contracintat, contracotissat, contrafaixat, contrallistat, contrapalat, contraverguetat i contraxebronat , amb divisió, per la meitat, dels escuts abraçat, calçat i capat, bo i alternant-ne els compartiments…

Complementava el de Salvatierra entrevista de Salvatierra signat el 3 de maig per Lluís XI i Joan II la clàusula de l' obligació general, segons la qual les rendes dels comtats del Rosselló i de la Cerdanya restaven obligades al pagament de 200 000 escuts, era modificada per la cessió temporal al rei francès, fins a l’extinció del deute, dels drets sobirans, la jurisdicció i els emoluments sobre els comtats del Rosselló i de la Cerdanya, així com dels castells de Perpinyà i de Cotlliure

Durant el setge de la ciutat pels sabins, Tarpeia s’oferí a obrir la porta de la roca als enemics a condició que li donessin els braçalets i els anells Els sabins, però, l’occiren amb llurs escuts Hom creu que, en els seus orígens, Tarpeia degué ésser una divinitat del mont Tarpeu, o roca Tarpeia , que designava un espadat del Capitoli on eren estimbats, des dels temps més antics fins al s I de l’Imperi, els culpables de delictes contra l’estat

Fonts del Govern de Belgrad denuncien que un atac aeri de l’OTAN a la població kosovar de Korisa, prop de Prizren, ha causat la mort de 87 civils L’endemà, l’OTAN nega que en aquest cas s’hagi produït un nou error i assegura que Korisa era un objectiu militar pel fet que hi havia un camp d’entrenament i un post de comandament Segons la versió de l’OTAN, les víctimes eren civils utilitzats per Iugoslàvia com a escuts humans per a protegir les installacions militars

Les més antigues que hom coneix són del s XVII i són manuscrites Entrat el s XVIII es feren impreses arreu, segons els models de cada localitat, amb els sants tutelars de la salut de cada població i els seus escuts o emblemes Les lliuraven els municipis o universitats, i des del començament del s XIX les juntes de sanitat Per llei de l’any 1855 es manà que les patents de sanitat responguessin a un model oficial, uniforme per a tot l’Estat espanyol El vaixell procedent de ports sense malalties infeccioses es deia patent neta El que no portava patent era obligat a servar…

Duia, a l’anvers, el bust del rei i, al revers, quatre escuts coronats, alternant amb quatre ceptres Foren encunyades peces de cinc i de deu guinees i de mitja guinea El seu nom venia del lloc d’on procedia l’or emprat per a aquestes emissions El seu valor oscillà entre 30 i 21 xílings, fins que, per la reforma monetària ordenada per Jordi III d’Anglaterra el 1816, la guinea fou substituïda pel sobirà o lliura esterlina d’or Des d’aleshores restà com a unitat de compte, de 21 xílings de valor, utilitzada especialment pels homes de lleis i per alguns metges

El terme de la Sorollera fou una de les tradicionals possessions de l’orde de Calatrava a la comarca Consta l’existència d’una església al lloc el 1232 També apareix documentada en la dècima papal del 1280 No coneixem quin era el seu titular primitiu, bé que des del segle XV és coneguda com la Mare de Déu del Remei L’església actual, a la part alta del poble, és un interessant exemplar barroc, de tres naus, amb una ornamentació molt carregada tant a l’interior com a l’exterior La porta duu la data del 1762 i els escuts de la vila i de l’orde de Calatrava

Vida i obra Fill del cèlebre escultor Pau Costa i de Maria Teresa Cases Es formà en l’ambient artístic del seu pare i collaborà amb ell en la realització de diversos encàrrecs Després de la mort d’aquell, es traslladà a viure a Barcelona, on se li confiaren diverses obres, encara que també treballà a Girona, Torelló, Tàrrega o Berga, entre d’altres Pel seu virtuosisme fou admès a la Real Academia de San Fernando de Madrid Molt afeccionat a l’heràldica, al principi de la dècada dels cinquanta del s XVIII confeccionà una excellent obra sobre aquesta temàtica titulada Nobiliario catalán , en dos…

Doctor en drets Fou fet cavaller el 1591 i noble el 1592 És autor d’un recull d’elogis de la vida i l’obra de Ramon Llull Observata a variis auctoribus de B Raymundo Lull de martyrio et cultu , continuat per AR Pasqual i Bonaventura Serra el 1612 declarà en el procés de beatificació de Ramon Llull Deixà també manuscrits una Història del regne de Mallorca , perduda, un nobiliari mallorquí Cases de cavallers d’aquesta isla de Mallorca , illuminat amb escuts, i diversos volums de transcripció de documents i notícies històriques D’altra banda, feu algunes incursions en el camp de…