Resultats de la cerca
Es mostren 3082 resultats
prunera de fulles vermelles

Flors de la prunera de fulles vermelles
© C.I.C.-Moià
Botànica
Varietat de conreu d’una espècie de prunera, de la família de les rosàcies, originària de l’Àsia Menor i del Caucas.
És un arbret caducifoli molt conreat en jardineria per les seves fulles de color vermell fosc o porpra Les flors de color blanc rosat o rosa surten abundants al final de l’hivern i el començament de la primavera, abans de treure les fulles Fa fruits rodons de 2-3 cm de diàmetre, de color porpra i de carn dolça Aquesta espècie és molt apreciada com a ornamental pel contrast de color del seu fullatge amb el de les altres plantes la floració també n'és espectacular Viu molt bé tant en regions temperades com fredes, i es conrea com a arbre viari i en jardins Per a aconseguir plantes…
escarabat lluent
Entomologia
Nom que rep l’espècie Calosoma sycophanter de la família dels caràvids, el gènere Hyster de la família dels histèrids i algunes espècies de crisomela.
Calosoma sycophanter és un escarabat de 3 cm de llargària, cos esvelt, cap allargat i prim, abdomen cobert d’èlitres amples de vores paralleles de color daurat i marcats per estries longitudinals Habita als boscs de pins, on duu vida crepuscular i s’alimenta sobretot d’erugues És molt comú en els boscs litorals dels Països Catalans El gènere Hyster comprèn escarabats de petites dimensions, amb el cap curt, retràctil sota el tòrax, i armat de fortes mandíbules tenen el cos arrodonit, els teguments forts i brillants, el tòrax i l’abdomen amples i les potes curtes Viuen entre carronyes, fems de…
polimorfisme
Biologia
Fenomen pel qual determinats col·lectius d’individus d’una mateixa espècie o d’òrgans d’un mateix individu inclouen, en llur sí, grups morfològicament diferenciables.
El dimorfisme sexual, en què mascle i femella de la mateixa espècie tenen aspecte diferent, és el cas més comú de polimorfisme, però també hi pot haver grups morfològics no lligats al sexe La diferenciació funcional entre els organismes colonials és un exemple de polimorfisme, com també el polimorfisme estacional adopció d’una forma diferent segons quina sigui l’estació de l’any així, per exemple, la generació vernal és molt diferent de l’estival i el relacionat amb les diverses fases evolutives del període vital metamorfisme de certs organismes, com els insectes, etc Als…
dimorfisme
Biologia
Tipus de polimorfisme en què es donen dues formes distintes per llur morfologia externa dins una determinada espècie vegetal o animal.
Hom parla de dimorfisme sexual quan aquestes dues formes es corresponen amb tots dos sexes Es dóna tant en plantes com en animals, però en aquests darrers els exemples són més característics En moltes espècies animals dioiques el mascle i la femella tenen un aspecte diferent, i això és degut als caràcters sexuals secundaris, els quals es manifesten després de la maduresa sexual, afavorint el comportament sexual Sovint el dimorfisme sexual només es presenta a l’època de zel, i té per objecte de facilitar el reconeixement entre ambdós sexes i la selecció sexual Pot presentar-se en un grau…
herència

En una parella de cromosomes homòlegs, cada gen té dos al·lels, cadascun dels quals pot ser dominant o recessiu (els primer s'indiquen amb lletra majúscula i els segons, amb minúscules)
© fototeca.cat
Biologia
Fenomen de transmissió d’un conjunt de caràcters congènits que té en potència o en realitat un individu d’una determinada espècie.
Cada grup d’éssers vius presenta unes característiques molt estables, que són les definidores del grup i que transmet indefectiblement als seus descendents Dins una espècie determinada hi ha una variabilitat en els caràcters no específics susceptible de perpetuar-se en els descendents a través d’uns mecanismes de transmissió anomenats gens gen, genotip, fenotip Cal fer una distinció entre l’herència dels caràcters qualitatius color dels ulls, albinisme, tipus de cabell, etc i l’herència dels caràcters de variabilitat contínua, és a dir, aquells en què les diferents manifestacions…
raflèsia
Botànica
Espècie originària de les selves de Sumatra, de la família de les raflesiàcies, sense fulles, arrels ni branques, que es caracteritza per tenir la flor més gran del planeta, de quasi 1 m de diàmetre.
Pertany a les raflesiàcies, petita família de plantes paràsites, majoritàriament tropicals i subtropicals El seu cos vegetatiu és constituït només per una sèrie de filaments molt simples que s’introdueixen dins de la planta que parasita, una espècie de vinya verge, pertanyent a la família de les vitàcies, de la qual s’alimenta L’únic moment, doncs, en què es pot veure la raflèsia és quan floreix, que fa una flor enorme arran de terra amb tèpals gruixuts de color vermell, marró vermellós o púrpura marró, i emet una pudor molt forta, com de carn podrida, molt atractiva per als seus…
polarografia

fototeca.cat
©
Química
Branca de l’electroquímica que estudia la variació de la intensitat de corrent en funció del potencial aplicat a un microelèctrode en unes condicions en les quals la velocitat d’electròlisi és determinada per la difusió de l’espècie oxidable o reductible cap a l’esmentat elèctrode.
En les determinacions polarogràfiques hom empra una cella electrolítica consistent en un elèctrode d’àrea petita o microelèctrode El microelèctrode més comunament emprat és el de gotes de mercuri, consistent en un tub capillar molt fi a través del qual flueix lentament mercuri, que es desprèn en forma de gotes petites, les quals cauen sobre una gran superfície del mateix element, que constitueix l’altre elèctrode Quan hom aplica un voltatge variable a la cella, l’elèctrode de gran superfície resta inalterat, mentre que el microelèctrode experimenta un canvi de potencial, és a dir, es…