Resultats de la cerca

Antiga fortalesa i origen de la família provençal de Baus, el castell, coronat per una torre del s XIII, i les cases, avui en part deshabitades i arruïnades, formen un conjunt impressionant, situat sobre un esperó que es desprèn de les Alpilles, i constitueix un centre de turisme Del seu nom francès Les Baux-en-Provence deriva el nom de bauxita , a causa de les mines d’aquesta roca explotades a la rodalia

Soci del Centre Excursionista de Catalunya, membre del Centre Acadèmic d’Escalada i instructor de l’Escuela Nacional de Montaña i l’Escola Catalana d’Alta Muntanya Participà en expedicions a l’Atles 1980 l’Spitsbergen Noruega, 1981 el Manaslu Nepal, 1982, amb l’obertura d’algunes vies com l’esperó dels Catalans 1984 l’Everest 1983, 1985 Yosemite EUA, 1992, i el Garhwal Índia, 1994 Fou guarda del refugi Ventosa i Calvell

Santuari marià situat al nord-oest de la vila de Mont-roig del Camp, en un esperó rocallós L’ermita, que fou un centre devocional comarcal, és documentada des del 1230 Fou refeta després del pas dels francesos, el 1811 La imatge original de la Mare de Déu fou destruïda el 1936 Sobre l’ermita, al cim del turó, hi ha una capella dedicada a sant Ramon, existent almenys des del segle XVI

És una família formada per dos gèneres i unes 500 espècies, distribuïdes per gran part del món Es caracteritzen per les flors clarament zigomorfes, formades per tres sèpals lliures, cinc pètals desiguals, quatre dels quals estan soldats de dos en dos, i cinc estams amb els filaments curts poc o molt units per les anteres L’ovari, súper, provinent de la soldadura de cinc carpels, origina un fruit capsular Diverses espècies d’ Impatiens , originàries de l’Àsia oriental i difícils de distingir entre elles, s’han cultivat com a ornamentals al nostre país i algunes s’han naturalitzat o bé es…

Avança com un esperó vers l’E, prolongant una plataforma càrstica, actualment urbanitzada per a l’estiueig Amb el cap Negre, al S, tanca la recalada del Portitxol, presidida per l’illa del Portitxol El nom popular és cap Prim , i en la cartografia actual és anomenat també cap de Sant Martí En la tradició oral del país, avui molt periclitada, hom anomenava cap Martí el cap de la Nau dels mariners o de la Carta de Tofiño

És un petit nucli de 650 m 2 , situat sobre un esperó rocós als estreps meridionals de la serra de la Calderona, en un indret de considerable valor estratègic Era protegit per una muralla, conservada en una alçada de 4 m, a l’interior de la qual hi havia disset habitacions, distribuïdes a banda i banda d’un únic carrer central Els edificis no semblen haver estat habitats per unitats familiars, sinó que el lloc probablement fou ocupat per una guarnició militar

Enlairat i protegit per un impressionant esperó rocós, presideix les cases l’església parroquial de Sant Andreu, que depèn de la d’Erinyà Més a ponent i prop de la capçalera del barranc hi ha la petita ermita de Sant Marc i més al N, als vessants del bosc de Serradell , ja dins la serra de Camporan ,  es troben les ruïnes de l’ermita de Sant Aleix , de tradició romànica Fins el 1969 era el centre del municipi de Toralla i Serradell

Església del castell de Castellcir, situada sobre l’esperó rocós més a l’est del castell Les primeres notícies consten en deixes testamentàries a partir del 1217 El 1469 els Planella hi feien cremar una llàntia i consta que tenia una petita dotació de terres per a aquest fi L’església actual fou ampliada i modificada en època gòtica, sembla que al 1531, segons un dibuix de la dovella central del seu portal, espoliat, junt amb altres pedres treballades, fa pocs anys

Vinculat a l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró, on fou collaborador de la revista Cingles Al principi dels anys setanta ingressà en la secció catalana del GAME, i des del 1976 fou instructor d’esquí Realitzà la primera hivernal de la via Anglada-Robbins de la paret nord del Pedraforca 1967 i obrí la via Punsola-Reniu per l’esperó nord del Cavall Bernat de Montserrat 1971 juntament amb Jesús Reniu, una via de 240 m que s’ha convertit en la via més clàssica

És situat a l’oest de l’estany de Berre, sobre un esperó rocós de 5,5 ha Ocupat des del s VII aC fins al s III aC, probablement fou un centre d’explotació de salines i d’intercanvi comercial Al s II aC experimentà una important reorganització, amb la construcció d’una muralla de tipus grec i l’establiment d’una xarxa viària quasi ortogonal El lloc sembla haver estat destruït entorn del 120 aC durant la conquesta romana de la Narbonesa