Resultats de la cerca
Es mostren 497 resultats
Cefisòdot
Escultura
Nom que portaren dos escultors grecs del s_IV aC.
La investigació moderna els distingeix amb els noms d’"el Vell” i “el Jove” Cefisòdot el Vell fou el pare de Praxíteles, i també, segons que sembla, el seu precursor, estilísticament Esculpí per als atenesos una estàtua que representava la Pau portant l’Abundància als braços, coneguda per còpies romanes i per referències de Pausànies Féu també una estàtua d’Atena situada al port d’Atenes, un grup de Muses, un altar a Zeus i un Hermes amb Dionís De Cefisòdot el Jove , vivent, segons Plini, el 296 aC, hom creu generalment que era fill de Praxíteles Excellí en el retrat…
Pigmalió
Mitologia
Personatge de la mitologia grecoromana.
Rei de Xipre, s’enamorà d’una escultura d’Afrodita, la qual, per tal de complaure'l, donà vida a l’estàtua De la unió d’aquesta amb Pigmalió nasqué Pafos El mite és esmentat, entre d’altres, per Ovidi i també per Virgili a l' Eneida La versió que fa de Pigmalió l’autor de l’estàtua ha estat represa per nombrosos escriptors des de l’edat mitjana, que han convertit el mite en símbol del poder inspirador de l’amor D’entre aquestes recreacions destaquen les de Jean de Meung al Roman de la Rose 1275-80, les obres teatrals homònimes de JJ Rousseau 1770 i GBShaw 1913 i el…
Luci Corneli Sul·la

Luci Corneli Sul la. Estatua conservada al Musée du Louvre de Paris.
© Fototeca.cat
Història
General i polític romà.
Fou un aventurer sense escrúpols i alhora un patrici aferrat a la tradició i als prejudicis del seu estament assedegat d’ambició, confià cegament en la Fortuna i es féu proclamar Felix Sulla estrateg i polític de talla, se serví, sense avergonyir-se'n, de la perfídia i de la sevícia quan li convingué Noble descabalat, però lligat per la seva quarta muller, Cecília Metella, amb els Metelli, es distingí el 107 aC quan, com a qüestor, s’uní a l’exèrcit de Mari, el qual havia estat desposseït per Q Cecili Metel de la direcció de la guerra contra Jugurta, i ocupà el primer reng…
La plaça de Joan Carles I de Barcelona torna a dir-se plaça del Cinc d’Oros
Entra en vigor el canvi de nom de la plaça de la cruïlla entre Diagonal i passeig de Gràcia acordat per l’Ajuntament de Barcelona, que rep oficialment la denominació popular dels seus inicis de plaça del Cinc d’Oros Aquesta plaça ha rebut diversos noms segons els avatars polítics el 1909 es va anomenar plaça de Pi i Margall, en honor del president de la Primera República Espanyola, però amb el franquisme va passar a dir-se 1939 plaça de la Victòria i s’hi va installar un obelisc com a símbol del triomf militar i una estàtua de Frederic Marès, retirats el 2011 El 1981 se li va…
L’alcaldessa de Barcelona renuncia a retirar el monument a Colom
En resposta a la petició de Catalunya en Comú, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, refusa retirar l’estàtua de Cristòfor Colom Colau argumenta que l’estàtua, erigida el 1888, és una “icona de Barcelona” i proposa contextualitzar-la per tal d’explicar l’impacte negatiu del descobriment d’Amèrica sobre la població indígena El monument és objecte de diversos atacs vandàlics com els que s’han produït arreu del món des de l’onada de protestes per la mort d'un ciutadà negre per la policia contra altres monuments considerats per alguns grups icones del colonialisme i del…
Fídies
Escultura
Pintura
Escultor i pintor grec.
Fill de Càrmides La seva inscripció a la peanya del Zeus d’Olímpia informa que fou deixeble d’Hegies i d’Hagelades i que començà a treballar vers el 470 aC El punt culminant de la seva vida artística fou la construcció del Partenó, en temps de Pèricles, que li encomanà la direcció de les obres, segons diu Pausànies Sembla que, per aquest motiu, hom li pot atribuir, bé que no la totalitat de la decoració escultòrica del Partenó, sí la decoració general, el croquis de conjunt del fris de la Panatenees i les figures dels frontons, probablement Per al mateix temple féu l' Atena Pàrtenos La…
Elisenda de Montcada

Sepulcre d'Elisenda de Montcada vist des del claustre del monestir de Pedralbes
JoMV
Història
Reina de Catalunya-Aragó (1322-27).
Era filla del senescal Pere II de Montcada Tercera muller de Jaume II de Catalunya-Aragó , les esposalles se celebraren a Tarragona 1322, poc temps abans de fer-se a la mar l’expedició a Sardenya Intervingué, a suplicació de la seva nora Teresa d’Entença , a favor dels drets del fill d’aquesta el futur Pere el Cerimoniós , disputats per l’infant Pere , comte de Prades i de Ribagorça Dugué a terme la fundació del monestir de monges clarisses de Pedralbes 1326, que dotà amb el domini parroquial del terme de Sarrià 1335, la jurisdicció civil i criminal de Piera 1431 i altres rendes Vídua 1327,…
animar
Donar (al marbre, a una estàtua, etc) l’aparença de vida.