Resultats de la cerca
Es mostren 497 resultats
Guillem Ramon Català de Valeriola
Literatura catalana
Cronista.
Membre de l’estament militar, lluità contra els agermanats valencians Fou jurat en cap de València en 1522-23 Escriví una Breu relació de la Germania de València , la més extensa de les cròniques contemporànies als fets, que fou utilitzada per cronistes valencians posteriors S’ha conservat en tres manuscrits i ha estat editada diverses vegades al s XX Escrita en un estil viu i directe, incorpora detalls personals i és especialment important pel relat minuciós dels primers moments de la revolta i la seva difusió
Vicenç Cantos Guerrero
Esport general
Dirigent esportiu.
El 1980 s’integrà a la Federació Catalana de Judo, on fou responsable de taekwondo i promogué la creació d’un estament propi que regulés aquest esport Fou l’impulsor i primer president de la Federació Catalana de Taekwondo 1987-90 També ocupà els càrrecs de vicepresident de la Federació Espanyola 1987-91 i vocal de la Federació Mundial 1986-95 de taekwondo Membre del Comitè Olímpic Espanyol 1987-95, exercí com a cap de la delegació espanyola de taekwondo en els Jocs Olímpics de Seül 1988
Bernat Castelló
Història
Burgès.
Diputat de la generalitat 1461-63 per l’estament reial, lloc des del qual intervingué en nombroses ocasions en la lluita contra la monarquia durant la guerra civil del 1462 al 1472 El 1463, en desacord amb la política del Consell del Principat, fugí de Barcelona i es dirigí a Perpinyà, on posseïa els seus béns patrimonials Fou cònsol d’aquesta última ciutat 1473-74 i animador de la resistència perpinyanesa durant el setge de les tropes franceses 1474-75 Lluí s XI li confiscà els béns
Francesc Llançol de Romaní
Historiografia catalana
Erudit.
Noble humanista de l’estament militar interessat en la història, l’arqueologia, la matemàtica i la cosmografia És autor d’una Descripción de África i, segurament, d’un Compendio del origen y guerra de los turcos En morir, deixà cinc volums manuscrits intitulats Colectáneas de las piedras y ríos de España , que foren consultats per Llorenç Palmireno, el qual n’imprimí un fragment en el seu Vocabulario del humanista 1569 i que, potser, fou aprofitat per F Diago per als seus Anales del Reino de Valencia
ferreter
Història
Petit comerciant d’objectes de ferro i altres metalls, anomenat també mercader de quincalla o quinquellaire
.
Practicaven una venda una mica ambulant Molts tenien altres oficis treball de metall i de vidre Els ferreters de Barcelona s’integraren, des del 1596, en la confraria de julians mercers vells, dins la qual esdevingueren l’estament preponderant, fins al punt que el gremi fou conegut com el de mercers ferreters vells Aquest predomini fou combatut pels altres gremis integrats en 1790-99 El 1801 desaparegué la confraria de julians mercers, i el ferreters s’uniren amb els botiguers de teles i formaren un gremi de mercaders a la menuda, que desaparegué el 1845
Josep Anglada i Maranges
Música
Mestre de capella i organista català.
Fou deixeble de J Rosés, mestre de capella a Santa Maria del Pi, Barcelona Escolà de cant, entrà en l’estament eclesiàstic Fins l’any 1836 fou organista a Torroella de Montgrí Aquest mateix any, en substitució d’Honorat Alberich, feu oposicions per al càrrec de mestre de capella d’Olot, on romangué fins a la seva mort Es conserven obres seves a l’església de Sant Esteve d’Olot i a la Biblioteca de Catalunya, entre les quals hi ha dues misses, lamentacions, salms, rosaris i un Paso y fuga a 8
corretger | corretgera
Història
Menestral que fabricava corretges i cints o cinyells, anomenat també, per això, sovint cinter.
A València, els corretgers aparegueren el 1283 eren establerts al carrer que fou anomenat de la Corretgeria Vella El 1472 s’uniren amb els cinters estrictes, dels quals s’havien separat Les darreres ordinacions són les del 1772 A Barcelona, juntament amb els guanters, formaren part de la confraria de julians mercers vells julià, com a cinquè estament seu, del 1439 al 1801, que es formaren dos gremis associats el de guanters-tireters i el de corretgers, especialitats que treballaven una mateixa matèria, existents ja en l’antiga confraria
braç militar
Història
Braç de les corts dels regnes de la corona catalanoaragonesa en el qual s’aplegaven els representants de la noblesa feudal laica, detenidora de feus i baronies.
Al Principat el seu poder ultrapassava la tercera part del territori i dels seus habitants N'era cap el comte, després duc, de Cardona, i en formaven part els comtes, vescomtes, barons, cavallers, generosos i homes de paratge, sense, però, que poguessin tenir vot en corts o en les reunions del seu estament, si no havien arribat a l’edat de vint anys Al Regne d’Aragó la noblesa era escindida en dos braços militars, el de la noblesa rics-homes i el dels cavallers, en el qual eren inclosos els mestres dels ordes militars Al Principat es produí una partició semblant durant el decenni…
gentry
Història
Sociologia
Estament social anglès format per persones amb dret a portar escut d’armes.
Constituí una noblesa de segona classe —entre la nobility i la burgesia rica— i era formada pels gentlemen i els esquires Des del s XVI exercí influència al camp, que culminà al s XIX, quan la industrialització minvà la importància d’aquest, la qual cosa la dugué a unir-se familiarment amb la nova burgesia industrial Fins a la reforma electoral del 1832 dominà la Cambra dels Comuns
Josep Franquet Montamat
Rem
Remer, entrenador i directiu.
S’inicià el 1977 al Reial Club Nàutic de Tarragona RCNT i també formà part del Club Natació Banyoles 1990-92 Fou dos cops campió d’Espanya 1990, 1991 i de la Copa del Rei 1990, 1991 de vuit amb timoner Un cop retirat, exercí com a entrenador del Club de Rem Tortosa 1992-94, del Club Esportiu Universitari 1995-96 i del RCNT 1999-2003, club del qual formà part de la junta directiva 2003-08 És membre de l’assemblea de la Federació Espanyola de Rem per a l’estament de tècnics i continua remant com a veterà