Resultats de la cerca
Es mostren 2578 resultats
iconografia
Art
Ciència auxiliar de la història de l’art que serveix per a desxifrar la temàtica d’una obra.
Mitjançant l’anàlisi iconogràfica hom pot trobar les fonts, l’origen i la definició d’un tema determinat i estudiar-ne l’evolució i els canvis soferts per la seva representació en les diferents àrees culturals La iconografia té origen en el Renaixement, amb l’estudi de les representacions tant de les divinitats clàssiques com de temes simbòlics i allegòrics Els primers estudis d’iconografia cristiana, fets a partir de la interpretació de l’art de les catacumbes, daten del s XVI Al s XIX hom començà a estudiar la iconografia medieval de cada poble, conseqüència de la…
Obélix
Sistema de detectors instal·lat al CERN de Ginebra per a estudiar la interacció matèria-antimatèria.
Successor d’Asterix, es tracta també d’un projecte italià L’antimatèria produïda pel LEAR serà analitzada per Obélix a raó de 400 successos per segon, gràcies a 7 000 circuits electrònics que permeten digitalitzar les imatges obtingudes per cinc enregistradors i a un sistema de processament de 127 ordinadors d’alta velocitat
espectrohelioscopi
Astronomia
Espectroscopi d’alta resolució emprat per a estudiar per observació directa (visual) l’espectre solar.
ADN antic
Biologia
ADN recuperat d’espècimens de museus, de restes arqueològiques i de fòssils.
L’estudi de l’ADN antic i la comparació amb el seu equivalent actual permet als investigadors analitzar els canvis produïts en la seqüència de nucleòtids de determinats gens en el decurs del temps, tant si aquests canvis han implicat un procés reconegut d’evolució com si tan sols han implicat canvis en les freqüències gèniques de les poblacions L’anàlisi de l’ADN antic és possible gràcies a la tècnica de lareacció en cadena de la polimerasa, que permet amplificar les seqüències a estudiar Malgrat que la contaminació de les mostres amb ADN modern és freqüent, l’estudi de l’ADN…
Gustaf Allan Pettersson
Música
Compositor suec.
Fill d’una família humil, a catorze anys començà a estudiar música i violí de manera autodidàctica El 1930 aconseguí ingressar al Conservatori d’Estocolm, on romangué fins el 1939 Fou deixeble d’O Olsson i KB Blomdahl i estudià violí, viola, contrapunt i harmonia Durant aquests anys d’estudiant començà a compondre Entre les seves primeres obres figuren Dues elegies per a violí i piano 1934, Sis cançons 1935 i Fantasia per a viola 1936 El 1939 guanyà una beca per a estudiar a París, però no hi romangué gaires mesos, perquè aquest mateix any fou acceptat com a primer…
Jorge Álvaro Sarmientos de León
Música
Compositor i director guatemalenc.
Estudià al Conservatorio Nacional de Música i Declamació de la ciutat de Guatemala El 1955 anà a París per estudiar piano amb Blanche B de Geraldi i L Geraldi Bascourret, composició amb T Aubin i direcció d’orquestra amb Jean Fournet a l’Escola Normal Superior de Música El 1965 rebé una beca per a estudiar durant dos anys a l’Instituto Di Tella de Buenos Aires amb A Ginastera, I Xenakis i F von Reishenbach, entre d’altres El 1972 fou director artístic de l’Orquesta Sinfónica Nacional Destaquen de la seva obra la Sinfonía Coreográfica 1965, el poema simfònic David y…
flotador
Física
Cos surant amb què hom mesura la velocitat d’un corrent líquid.
Fou el primer aparell emprat pels oceanògrafs en estudiar els corrents marins
intradermoreacció
Reacció inflamatòria local que apareix en el punt de la pell on hom ha aplicat la injecció intradèrmica d’una mínima quantitat de toxina, antigen, medicament o una altra substància.
Permet d’estudiar el grau de receptivitat o d’immunitat d’un subjecte
hidròfon
Electroacústica
Instrument per a detectar els sons subaquàtics i per a determinar la direcció d’on provenen.
És utilitzat en biologia per a estudiar els sons emesos pels animals marins
eix aerodinàmic

eixos aerodinàmics: XD , eix de resistència aerodinàmica; ZL , eix de sustentació aerodinàmica; YC , eix transversal
© fototeca.cat
Transports
Cadascun dels tres eixos coordenats que formen un sistema ortogonal de referència, fix respecte al vent relatiu instantani, amb origen al centre de gravetat de l’aeronau o al punt escollit per a referir els moviments de les forces.
Hom l’empra per a definir i estudiar els moviments i les accions de l’aeronau