Resultats de la cerca
Es mostren 103 resultats
Xosé Lois García Fernández
Literatura
Poeta gallec.
Resideix a Barcelona des del 1965 La seva obra lírica és recollida en els volums Borralleira pra sementar unha verba 1974, Non teño outra cantiga 1975, Do Faro ao Miño 1978 i Aquarium 1982 Ha estudiat la premsa gallega en l’exili Nova Galiza Revista dos escritores galegos antifeixistas, Barcelona, 1937-38 i ha recopilat en un volum els discursos dels parlamentaris galleguistes durant la República Ha publicat els assaigs polítics Castelao e Catalunya 1979 bilingüe, en gallec i català, i Nacionalidades colonizadas de Europa Occidental 1980, a més de Simboloxía do Románico de Pantón…
Josep Vancells i Marquès
Literatura catalana
Poeta, dramaturg i narrador.
Advocat, escriví de primer obres de teatre, entre les quals La noia de l’Empordà 1866, Misteris del mar 1867, Un casament de conveniència 1868 i Apropòsit català 1868, lloa de teatre escrita amb motiu de la vinguda dels felibres a la Bisbal, que és tema del poema Florejada bisbalenca 1868 Recollí poemes castellans i catalans a Espinas 1881 i publicà novelles de costums en castellà, explícitament antinaturalistes El duque de Ciempozuelos , 1891 La mancha en el armiño , 1893 Sara Rosales , 1896 Collaborà a “La Montaña de Montserrat” 1868 i a “El Faro Bisbalense” 1868 Fou membre…
Antoni Viver
Literatura catalana
Poeta i autor de teatre.
Feu estudis eclesiàstics iexercí de vicari en diverses poblacions, fins que el 1912 fou nomenat rector de Vall-llobrega Com a escriptor, publicà diversos articles i poemes en publicacions gironines “El Geronés”, “El Deber”, “El Faro” i, més assíduament, a “Vida” i barcelonines La Veu de Catalunya i Cu-cut Va escriure el «drama històric en tres actes i en vers» Cap d’estopes 1901 i la peça teatral en prosa Tartufisme El 1919, la collecció “Lectura Popular” recollí diversos dels seus poemes al volum Poesies 1919 Són composicions d’herència romàntica que prenen com a temes…
Antoni Viver
Literatura catalana
Escriptor.
Feu estudis eclesiàstics i exercí de vicari en diverses poblacions, fins que el 1912 fou nomenat rector de Vall-llobrega Com a escriptor, publicà diversos articles i poemes en publicacions gironines El Geronés , El Deber , El Faro i, més assíduament, a Vida i barcelonines La Veu de Catalunya i Cu-cut Va escriure el "drama històric en tres actes i en vers" Cap d’estopes 1901 i la peça teatral en prosa Tartufisme El 1919, la collecció “Lectura Popular” recollí diversos dels seus poemes al volum Poesies 1919 Són composicions d’herència romàntica que prenen com a temes…
Fadrique de Portugal i de Noronha
Cristianisme
Eclesiàstic i alt funcionari reial.
Fill d’Alfons de Braganza, primer comte de Faro Portugal i de Maria de Noronha y Sousa, comtessa d’Odemira Vinculat a la casa reial catalanoaragonesa pel casament de la seva germana Guiomar de Portugal amb l’infant Fortuna, Enric d’Aragó Fou abat comendatari de Ripoll 1490-1504, bisbe de Calahorra, de Segòvia, de Sigüenza i de Saragossa des del 1532 Lloctinent general de Catalunya 1525-39, hagué de fer cara a les guerres amb França fins el 1529 i als atacs de Barba-rossa Les estades de la cort a Barcelona l’obligaren a jurar el càrrec renovadament Fou present a la sortida de l’…
Martí Dot i Parellada
Literatura catalana
Metal·lúrgic i poeta.
Començà a treballar molt jove, però fou un gran lector dels poetes catalans, sobretot de Jacint Verdaguer i Josep Carner, a partir dels quals va construir el seu propi estil Començà a publicar les seves poesies a El Faro de Llobregat amb el pseudònim Franc A partir de l’any 1932 rebé diversos premis a Manresa, Cornellà, el Prat, Sant Vicenç dels Horts i, sobretot, a la seva ciutat natal, on avui hi ha un certamen literari que porta el seu nom A banda de les publicacions en diaris, la major part de la seva obra peces teatrals, guions radiofònics, etc resten inèdites, encara que…
Falles dels Pirineus
Folklore
Celebració popular i tradicional de les festes del foc, coincidint amb el solstici d'estiu, a diverses localitats de les comarques dels Pirineus.
La celebració té un origen ancestral, íntimament lligat als cicles agraris i solars Es relaciona amb els ritus primitius de regeneració de la vida natural, de fecunditat i d’agraïment als déus per l’èxit de les collites i l'arribada del bon temps Arrencar el foc símbol del sol de la muntanya i baixar-lo cap al poble servia per a purificar els camps i els boscos i per a protegir la població, perquè la preservava dels mals esperits El ritual de córrer o baixar falles s'inicia dies abans amb la construcció de les falles, torxes d’uns dos metres que poden ser fetes amb teies de pi unides amb…
Antoni Cursach i Truyol
Literatura catalana
Publicista, impressor i narrador.
Vida i obra Autodidacte, creà una impremta a Ciutadella en què s’autoedità la revista satírica “Mestre Libori” 1886-87 i la novella històrica Catalina 1886, molt deutora de Sor Àgueda Ametller de Miquel Eugeni ↑ Caimaris Emigrat a Amèrica el 1888, s’establí a Buenos Aires el 1892, on substituí el conservadorisme catòlic per un ideari republicà i maçó Reprengué la producció narrativa amb Zulema Leyenda muslímica 1894 i dues sèries de marines amb elements biogràfics, Estrellas de mar 1905 i Ortigas de mar 1908 Collaborador de la premsa argentina, fundà la impremta El Faro, editora…
Jaume Pujol
Història del dret
Advocat.
Regidor de Palma 1834 i secretari de la diputació provincial Liberal moderat, sostingué des de les pàgines d' El Faro 1834 i de La Época fortes polèmiques amb els progressistes Membre de la Societat Econòmica d’Amics del País des del 1834, en fou secretari El 1841 publicà a La Palma l’article De los dialectos considerados con relación a la literatura —aparegut sense signar i que hom ha atribuït sovint a J M Quadrado—, en el qual defensa, per raons d’ordre pràctic i polític, l’ús del castellà a Mallorca La mateixa tesi defensa al pròleg de les seves inèdites i interessants…
Joan Sitjar i Bulcegura
Literatura catalana
Poeta.
Propietari rural, el 1885 heretà les propietats del seu germà Joaquim Collaborà a El Faro Bisbalense , Calendari Català , La Gramalla i La Renaixença , entre altres revistes Influït per Aguiló i Verdaguer, incorporà models de poesia popular, en metres diversos, entre els quals és de destacar el de factura narrativa L’Angeleta 1876 i La festa de Santa Cristina d’Aro 1877 Conegut com Lo Cançoner o Lo Poeta de la Vall d’Aro , divulgà oralment tant la seva poesia com la d’altres coetanis Fou distingit al certamen de l’Associació Literària de Girona del 1873 i participà regularment…
,