Resultats de la cerca

A Múrcia estampà amb Gabriel Lluís Arinyo diverses obres i, sol, uns tractats de Rodríguez de Almella 1487 El 1494 ja era a València El 1495 imprimí amb Pere Trinxet el Llibre dels jocs partits dels scacs , i sol, Lo Quart del Cartoxà de Joan Roís de Corella, les faules d’Isop en llatí, la Vida de sant Honorat ,i el 1497, la Vita Christi d’Isabel de Villena, Lo procés de les olives i Lo somni de Joan Joan

Es dedicà a la docència, ocupà diversos càrrecs a l’administració francesa i és membre de l’Acadèmia Francesa La seva narrativa és marcada per l’originalitat dins d’una temàtica convencional La Vie comme à Lausanne 1978, Une comédie française 1980, L’exposition coloniale 1988, premi Goucourt, Grand amour 1993, Deux étés 1997 i Madame Bâ 2003 I és autor, també, de faules morals com La grammaire est une chanson douce 2001 i Dernières nouvelles des oiseaux 2005, entre altres títols

Antisoviètic, emigrà a Berlín Aplicà fórmules simbolistes a la novella realista i aconseguí de juxtaposar la fantasia al sentit més concret de la realitat És autor de llegendes que evoquen el passat i manifesten un esperit antibolxevic, i de faules simples i complexes alhora Tri serpa ‘Les tres falçs’ Les novelles, com Časy ‘El rellotge’, 1910 i Krestovye sestri ‘Les germanes de la creu’, 1911, constitueixen un intent original, després molt imitat, de trencar els motlles formals de la novellística

Demòcrata i nacionalista, fou un dels líders del partit liberal després de la independència, i arribà a ministre i a president Fou partidari de l’aproximació a Rússia Traductor de poetes serbis, turcs, grecs i russos, la seva poesia reflecteix els temes nacionals tradicionals, els sentiments patriòtics i d’independència És un dels capdavanters del renaixement cultural del seu país Entre les seves obres cal destacar Smesna kitka ‘El brillant ram de flors’, 1852, Basnenik ‘Faules’, 1852 i Isvor't na Belonogata ‘La font del Belonogat’, 1873

De família noble empobrida, exercí de metge a Archidona i a Antequera La seva obra participa de les característiques del Renaixement i del primer barroc, i hi utilitzà tant el metre tradicional com l’italianitzant Escriví Las lágrimas de Angélica 1586, poema èpic en octaves inspirat en l' Orlando furioso, de Ludovico Ariosto, l' Égloga de las hamadríades, composició lírica on ja hi ha aspectes de caràcter gongorí, etc En vers tradicional adaptà les faules Vertumno y Pomara i Acteón, inspirades en l’obra ovidiana

Són nombrosos els contes i les faules d’animals i les narracions cal notar especialment el cicle protagonitzat per Si Goha , bé que la producció literària més original és la poesia, testimoniada des de temps antic i sovint amb acompanyament musical Els temes preferits pels poetes són l’amor i la guerra Petits grups de poetes professionals anomenats imdyazen recorren el país a la manera dels trobadors medievals Entre els tuàregs abunda el gènere èpic, recitat generalment durant les reunions ahal del capvespre No hi ha, però, una literatura comuna a tots els amazics, i les…

S'inicià com a notari de la cancelleria napolitana d’Alfons el Magnànim, de qui esdevingué secretari, i fou batlle general de Catalunya 1446 Posseïdor d’una considerable fortuna, féu préstecs importants al rei i es dedicà al comerç del blat Fou fet cavaller per Joan II, a qui fou fidel, bé que sempre havia collaborat amb la Biga Molt influït per l’humanisme, tingué amistat amb escriptors italians Lorenzo Valla li dedicà la seva versió llatina de les faules d’Isop i es destacà pel domini del llatí i l’estil retòric dels nombrosíssims documents reials sortits de la seva ploma

Després de passar alguns anys de la seva joventut a França, on retornà el 1939, establí a Girona una foneria, la principal font d’inspiració de la qual foren, en un principi, els més antics gravadors xilogràfics Són remarcables una sèrie de quadres referents a la vida i a les faules d’Isop, diversos treballs d’art litúrgic i quadres amb temes profans Exposà a les Galeries Laietanes 1918 i a la segona exposició d’art litúrgic de Barcelona A la casa de la ciutat de Girona es guarda, al Lloc de Greus Records, una vista de la ciutat

Fou mestre d’escola a Portvendres i a Banyuls de la Marenda, on, a la festa de les lletres catalanes del 1883 feu el seu discurs en català Abans, però, havia publicat Flors de Canigó 1868, un recull de poesies en un català força net de gallicismes, amb el qual guanyà el premi dels Jocs Florals de Besiers El 1874 publicà a Montpeller els poemes Dolçures i La pedregada , i el 1884 li foren premiades unes Corrantes rosselloneses als Jocs Florals de Barcelona És considerat un dels precursors de la Renaixença al Rosselló Traduí faules de La Fontaine i de Florian

Fou professor al seminari de Prada i capellà de Prats de Molló És autor dels reculls Coses de casa 1919 i La vall de Prats 1925, alguns poemes dels quals foren inclosos a les antologies Fabulistes rossellonesos 1973 i Poesia rossellonesa del segle XX 1976 de Pere Verdaguer La seva poesia entronca amb la tradició d’una poesia religiosa de to lenitiu i alterna himnes, descripcions i faules Entre la sèrie d’estudis d’erudició històrica que escriví destaquen Aperçu sur l’abbaye d’Arles-sur-Tech 1912, Notice historique sur Saint-Feliu-d’Avall 1917 i Notes de géographie historique sur…