Resultats de la cerca

La idea de la reunió fou llançada el febrer del 1870 pel setmanari internacionalista madrileny “La Solidaridad” i recollida per “La Federación” de Barcelona el lloc fou fixat per un plebiscit efectuat entre la majoria de les societats obreres existents 149 societats i 15 216 obrers Hi assistiren 89 delegats amb dret a vot, dels quals 74 eren catalans 50 de Barcelona Des d’un principi el congrés es presentà com a adherit a l’AIT Les principals qüestions debatudes i aprovades foren acció sindical, de resistència al capital defensa del cooperativisme però no com a principal camí de l’emancipació…

Fou fundada el 1949, en un primer moment al voltant de la pràctica de les bitlles càntabres i sota la presidència de Gonzalo de la Torre de Trasierra Posteriorment s’hi incorporaren altres modalitats esportives, el bowling de deu des del 1952 i el bowling de nou des del 2008, a l’empara de la Fédération Internationale des Quilleurs FIQ, les bitlles lleoneses des del 1982 i les bitlles catalanes –o bowling six – des del 1988 També en formaren part temporalment les bitlles celtes 2004-07, les botxes des del 1956 i la petanca des del 1958, però aquestes dues últimes passaren a una…

Establertes en diversos països —a l’Estat espanyol fou creada l’any 1908—, moltes estan confederades en la Confederació Internacional de les Societats d’Autors i Compositors, amb seu a París, subdividida en cinc federacions especialitzades que inclouen les societats de drets de representació, societats d’execució, societats de reproducció mecànica, societats de literats i societats d’autors de films

El 1955 fou un dels fundadors de la Societat de Pesca Esportiva Verge del Vilar, de la qual fou president a partir del 1969 Després d’haver ocupat diferents càrrecs a les federacions gironina i catalana de pesca, el 1972 formà part de la junta directiva de la Federació Espanyola de Pesca El 1973 ajudà també al naixement del Club Hoquei Blanes

Conté la programació i els resultats de les competicions de diferents modalitats d’esports i de categories esportives que tenien lloc a Barcelona i municipis limítrofs durant la setmana La informació era facilitada per les federacions esportives catalanes Cada número contenia la biografia d’un esportista famós i un índex dels camps de joc, per seccions Tingué una vida efímera

Soci del Reial Club de Tennis del Turó des del 1922, fou jugador de segona categoria i capità de l’equip espanyol de la Copa Davis durant la dècada de 1940 Presidí la Federació Catalana de Tennis 1964-75 i fou vicepresident de la Reial Federació Espanyola de Tennis 1970-75 El 1975 rebé la medalla al mèrit tennístic d’ambdues federacions

Fou president de la Federació Catalana de Rugbi, que, sota el seu mandat, el 1934 decidí integrar-se a la Federació Internacional Amateur de Rugbi Durant el franquisme continuà lligat a l’esport com a dirigent regional de diferents federacions, com la de lluita i la de columbofília També fou directiu de la Federació Catalana de Futbol i del Futbol Club Barcelona

Membre del Club d’Arquers d’Osona, guanyà el Campionat d’Espanya de tir de camp en la modalitat d’arc nu 2008 i el Campionat d’Espanya de recorregut de bosc 3D 2011 Aconseguí diversos podis en les competicions estatals de recorregut de bosc Rebé la medalla de campions de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya d’arc nu 2012

Fou un dels fundadors del Club Tennis Taula Calella el 1968, club del qual ha estat president, entrenador i jugador Formà part de l’equip del Calella que pujà a la màxima categoria el 1983 Treballà com a tècnic de les federacions catalana i espanyola, i fou el seleccionador espanyol femení en el Mundial 1995 Posteriorment, ha estat campió d’Espanya i de Catalunya de veterans

Fou creat per la Generalitat de Catalunya a l’abril del 1985 i se n’aprovà la reglamentació al gener del 1986 Tenia la funció de resoldre, en última instància, els recursos interposats contra els acords dels òrgans disciplinaris de les federacions esportives catalanes, quan aquests havien esgotat la via federativa Desaparegué l’any 1999 i fou substituït pel Tribunal Català de l’Esport