Resultats de la cerca
Es mostren 957 resultats
Sebou
Riu
Riu del Marroc (450 km).
Neix a l’Atles Mitjà, passa prop de Fes i desemboca a l’Atlàntic, prop de Kenitra És, econòmicament, el riu més important del país
exapostilari
Música
En la litúrgia bizantina, tropari que es canta a l’ofici matinal (orthros) immediatament abans dels salms Laudate (148-150).
Rep aquest nom pel fet que contenen gairebé sempre la frase exapósteilon to fs 'Fes brillar la teva llum, Senyor' Els troparis equivalents durant la quaresma reben el nom de fotagogiká , a causa del mot fs del verb f
madrassa
Entitats culturals i cíviques
Als països islàmics, escola d’ensenyament religiós, adscrita generalment a una mesquita i institucionalitzada des del s X; el seu paper de focus cultural (la Niẓāmyya a Bagdad, al-Azhar al Caire) ha estat substituït pel de les universitats.
Arquitectònicament, és un edifici estructurat en un pla cruciforme amb dependències disposades entorn d’un pati central o una sala cupulada Són notables les madrasses de Hasan, al Caire s XIV, i la de Bū'Ināniyya, a Fes 1355
àrea en declivi industrial
Economia
Regió, o zona subregional, d’un estat que, com a resultat de les variacions en la demanda, de la concurrència, del desfasament tecnològic, del desenvolupament del sector terciari, etc presenta desindustrialització a mitjà i a llarg terme.
La política regional hi actua amb la reconversió sectorialment o amb zones de promoció territorialment La Comunitat Europea considera aquestes àrees objectiu prioritari, assignant-hi el FEDER i el FES Llur dimensió, que correspon al nivell III de NUTS, significa el 15% de la població 1989
Aurel Baranga
Literatura
Escriptor romanès.
A més del reportatge periodístic, ha conreat la novella Iarba rea , ‘Mala herba’, 1950 i sobretot el teatre Sfîntul Mitica Blajinul ‘Sant Demetri el mansuet’, Fii cuminte, Cristofor ‘Fes bondat, Cristòfol’, Opinia publica ‘L’opinió pública’, Mielul Turbat ‘El xai rabiós’ i Interesul general ‘L’interès general’
carta de ciutadanatge
Història
A la baixa edat mitjana, document pel qual el foraster a una ciutat passava a ésser-ne considerat ciutadà, amb tots els avantatges i les càrregues corresponents.
A Barcelona, en un principi segle XIII, fou atorgat pel rei, però aquesta facultat passà aviat a mans dels consellers Calia que el sollicitant fes almenys un any i un dia que residís a la ciutat, que tingués casa oberta, contribuís a les càrregues municipals i fos lliure de remença
recusació
Dret processal
Institució processal que té per finalitat excloure a petició de part el jutge o perit que, a causa de les seves relacions amb la part contrària, hom pot considerar com a predisposat.
En el cas que hi concorri una de les classes legals de recusació parentiu, amistat, enemistat i interès en el procés, el jutge o pèrit pot practicar l'abstenció Si no ho fes, la part perjudicada pot iniciar l'incident de recusació, i, per tant, el recusat no pot participar en la causa
Kerstin Ekman
Literatura sueca
Escriptora sueca.
És una de les autores de més prestigi de la literatura sueca actual, ha guanyat diversos premis literaris i ha estat traduïda a 25 llengües Ha escrit novella Häxringarna ‘Els anells de les bruixes’, 1974, Gör mig levande igen ‘Fes-me viure altra vegada’, 1996, etc Des del 1978 és membre de l’Acadèmia Sueca
appennis
Història del dret
Entre els francs, procés testimonial, amb garanties judicials i de publicitat, que substituïa els documents originals perduts, en tot el seu valor jurídic.
El qui demanava l' appennis calia que fes jurament que, si mai era trobat el document perdut, no en podria ja fer ús i quedava anullat pel nou document En el dret notarial català dels segles XIII-XVII, l' appennis era fet pel tràmit de refactio chartae amb garanties semblants i a base dels assentaments dels libri notularum
Elionor de Castella
Segell d' Elionor de Castella , muller d’Alfons III de Catalunya-Aragó
© Fototeca.cat
Història
Reina de Catalunya-Aragó, filla de Ferran IV de Castella i de Constança de Portugal.
El 1312 fou promesa a l’infant Jaume, primogènit de Jaume II de Catalunya-Aragó, i passà a residir a la casa d’aquest, on convisqué amb altres infantes catalanes L’infant Jaume l’abandonà, en l’acte del casament a Gandesa, el 18 d’octubre de 1319, per entrar en religió, i Elionor tornà a Castella El 1329 es casà, en segones nupcies, amb el germà de Jaume, Alfons III de Catalunya-Aragó Dona de caràcter dominador i autoritari, obtingué del rei la plena donació, a favor de llur fill Ferran i en detriment del primogènit, l’infant Pere, del marquesat de Tortosa i la cessió de diverses poblacions…