Resultats de la cerca
Es mostren 559 resultats
Carlos Cano
Música
Cantant andalús.
Creador d’un estil propi de copla, allunyat del folklorisme i compromès amb la problemàtica social andalusa, es dedicà professionalment a la cançó a partir del 1972 Gravà el primer disc, A duras penas , l’any 1975 Posteriorment enregistrà discos com A la luz de los cantares 1976, Crónicas granadinas 1978, De la luna y el sol 1980, Si estuvieran abiertas todas las puertas 1981, Cuadernos de coplas 1985, una de les fites culminants de la seva obra, Mestizo 1992 i Forma de ser 1994, entre d’altres Després d’una aturada professional per raons de salut, el 1996 publicà el disc El…
Marco Ferreri
Cinematografia
Director cinematogràfic italià.
Els seus inicis estigueren marcats per la collaboració amb el guionista Rafael Azcona, amb el qual realitzà El pisito 1960 i El cochecito 1961, fites del cinema espanyol caracteritzades per l’esperpent i l’humor negre Posteriorment dirigí nombroses produccions francoitalianes en les quals donà una visió apocalíptica de la societat contemporània Subratllà, amb un humor molt personal, els impulsos més primaris de la conducta humana, en conflicte amb les convencions socials Ape regina 1963, La donna scimmia 1964, Dillinger é morto 1968, La grande bouffe 1973, Addio mascio 1978, Il…
progrés
Sociologia
Procés de transformació de la humanitat en general cap a una situació que hom suposa sempre millor i que pot ésser o no definida d’antuvi.
La idea del progrés fou desenvolupada, a partir del s XVIII, per intellectuals entusiasmats aleshores amb les primeres grans descobertes científiques i confiats absolutament en les capacitats illimitades de la raó humana Partint de la idea d’evolució històrica, que modificava la visió tradicional de l’univers i accentuava alhora el poder de l’home sobre les forces naturals, hom començà de creure que la humanitat havia de progressar indefinidament i que cadascun dels estadis successius de la història havia d’ésser millor que el precedent Actualment la idea de progrés resta molt lligada a les…
Estudis d’Història Agrària
Historiografia catalana
Revista interuniversitària especialitzada en història rural, i de freqüència irregular, fundada l’any 1978.
És considerada una de les fites per a la consolidació de la història rural a Catalunya Entre els seus principals impulsors destaca Emili Giralt i Raventós Vilafranca del Penedès, 1927 Participà en la celebració de quatre Colloquis d’Història Agrària 1978-97 L’any 1996 signà un conveni de coedició de la revista amb la UdG, la UB, la Universitat de Lleida, la URV i els Estudis Universitaris de Vic Els números 12 1998 i 13 2000 es dedicaren al pairalisme i a l’alimentació, respectivament El primer inclou articles d’Encarna Roca, Rosa Congost, Joaquim M Puigvert, Jordi Planas,…
Thomas Linnemann Laub
Música
Mestre de capella, organista i compositor danès.
Estudià teologia i el 1873 ingressà al Conservatori de Copenhaguen, on fou alumne de JC Gebauer, mestre que influí en la seva futura carrera compositiva Viatjà a Itàlia 1882, on descobrí la música polifònica Esdevingué un dels representants més destacats del cecilianisme danès i, convençut que era necessària una reforma en la música litúrgica, compongué obres inspirades en el cant gregorià Des del 1891 succeí com a organista a N Gade a la Holmens Kirke, càrrec que ocupà fins a la seva mort La recuperació de la música medieval danesa, com ara les balades, i de la cançó popular, que considerava…
Cimera del G7
Els dies 26 i 27 de juliol té lloc a Taormina Sicília la cimera del G7, en la qual es posen de manifest les grans discrepàncies entre la nova administració nord-americana presidida per Donald Trump i la resta dels governs d’estats membres la Gran Bretanya, el Canadà, França, Alemanya, Itàlia i el Japó La principal discrepància són els acords de París sobre el canvi climàtic, dels quals Trump ha manifestat reiteradament la intenció de retirar-ne els Estats Units Trump també està en desacord amb la liberalització del comerç internacional, tot i subscriure la declaració final segons la qual cal…
Damià Huguet i Roig
Cinematografia
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura
Poeta, editor i crític de cinema.
Fundador i director de la collecció de poesia Guaret , a Campos Els seus primers llibres, Home de primera mà 1972 i Cinc minuts amb tu 1973, premi les Illes d’Or, l’acostaren cap al realisme líric amb influències cinematogràfiques A partir de Carn de vas, Esquena de gavinet i Ofici de sords tots de 1976, inicià una poesia més lliure, deseixida i agressiva, de veritable catarsi personal i collectiva A continuació, obrí una etapa eròtica i formalment epigramàtica, que donà pas a provatures visuals com Poemoteca 1978, Traus badats 1979, Carcelles d’allís 1979, Àlbum 1980, Terra de reganyols 1981…
Jim Thompson
Literatura
Escriptor nord-americà.
Exercí de periodista, com a collabordor a The True Detective Magazine , i practicà diferents oficis que reflectí, després, en les seves novelles Per les seves idees polítiques el seu nom figurà en les llistes negres del maccarthisme Tanmateix, collaborà com a guionista amb Stanley Kubrick en els films The Killing 1956 i The Paths of Glory 1957 Com a novellista, hom el considera el més important del gènere negre després de Dashiell Hammett i de Raymond Chandler La seva és una novellística de realisme crític, que manifesta una profunda desesperança en la societat Les fites més…
renda personal
Economia
Agregat de les rendes rebudes per les unitats econòmiques de consum (famílies) i les institucions privades sense fites lucratives.
La renda personal es troba deduint de la renda nacional els beneficis no distribuïts, els imposts sobre societats i les quotes de la seguretat social i sumant-hi les transferències rebudes per les economies domèstiques procedents del govern i de les empreses
Mònica Verge Folia

Mònica Verge Folia
ARXIU M. VERGE
Alpinisme
Alpinista.
Membre del Centre Acadèmic d’Escalada CADE, des del 1979, fou guarda del xalet refugi de Salardú 1988-99 del CEC Al principi de la dècada de 1980 fou precursora de l’escalada esportiva femenina a l’Estat espanyol i participà en competicions d’esquí de muntanya estatals i europees A més de nombroses escalades als Pirineus i als Alps, algunes de les quals foren primeres femenines estatals, com la cresta sud de l’Agulla Negra de Peuterey amb Meri Puig 1982, destaquen les fites fetes a l’Himàlaia El 1984 assolí el cim del Kangtega 6782 m en la primera expedició femenina de l’Estat…