Resultats de la cerca
Es mostren 28623 resultats
forma intensiva
Lingüística i sociolingüística
Forma que reforça el significat d’un mot, com, per exemple, el prefix re- anteposat a certs mots.
forma sonata
Música
Model formal que fou hegemònic en la música instrumental del Classicisme i del Romanticisme i també molt present en la del segle XX.
S’estructura en dues parts tonalment complementàries, la primera formada per una exposició i la segona per un desenvolupament i una reexposició La forma sonata descriu l’organització d’un moviment que, i tot i la menció de la paraula ’sonata', pot formar part tant de sonates com de simfonies, trios, quartets, etc sonata També pot descriure un moviment independent, com per exemple una obertura o un poema simfònic Aquest model, els principis del qual foren adoptats per altres formes com el concert o el rondó, es caracteritza per unes articulacions formals molt acusades i un aprofitament…
forma cíclica
Música
Obra musical en què alguns o tots els moviments que la componen queden vinculats per un mateix material temàtic.
El terme ’cíclic’ fa referència no tant a una forma en concret com a un principi o procediment compositiu que pretén dotar de continuïtat orgànica una obra, tot i estar dividida en diferents moviments, mitjançant les connexions temàtiques El fenomen cíclic ja es pot apreciar en les misses anomenades per aquest motiu ’cícliques' dels segles XV i XVI Aquestes utilitzaren o bé un mateix cantus firmus per a tots els números Missa L’homme armé super voces musicales , de Josquin Des Prés, o bé un mateix motiu musical o motto per al començament de cada secció Missa Se la face ay pale , de Dufay…
forma absoluta
Fonètica i fonologia
Forma fonètica considerada aïlladament del context, sense sofrir les modificacions que experimenta normalment en el curs de la cadena fònica: l’article elidit l’ en contacte amb vocal.
forma pura
Gramàtica
Forma de radical verbal inalterable que presenten molts verbs de la tercera conjugació, en oposició a la majoria dels d’aquesta mateixa conjugació, que prenen la forma dita incoativa, la qual consisteix a afegir l’increment —eix— a continuació del radical i precedint la terminació a les persones del singular —la tercera de les quals consta només del mer radical— i la tercera del plural del present d’indicatiu, present de subjuntiu i imperatiu.
forma quadràtica
Matemàtiques
Polinomi homogeni de segon grau, o sia
si els valors del polinomi són sempre positius hom diu que la forma és definida positiva, o semidefinida positiva en el cas d’una possible anul·lació per a certs valors de les variables.
forma farmacèutica
Farmàcia
Cadascuna de les varietats en què es pot presentar un medicament per tal de facilitar-ne l’administració al malalt.
Hom les pot classificar, segons la natura física, en sòlides comprimits, càpsules, dragees, píndoles, llapis, líquides xarop, liniment, solucions, injectables i semisòlides pomades, cremes, conserves Segons la via d’administració, hom les classifica en orals, rectals supositoris i ènemes, injectables si hom les aplica per dessota de la pell i tòpiques si hom les aplica al damunt de la pell
forma bilineal
Matemàtiques
Aplicació bilineal f:E1×E1→K els espais vectorials E1 i E2 en el cos comú de base K.
forma fonètica
Fonètica i fonologia
Combinació de fonemes, susceptible d’ésser pronunciada i amb un significat determinat.